Alcàntera de Xúquer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlcàntera de Xúquer
Escut d'Alcàntera de Xúquer
Escut d'Alcàntera de Xúquer
Alcatera de Xúquer gener 2016 09.JPG
Façana de l'ajuntament

Etimologia Xúquer
Localització
Localització d'Alcàntera de Xúquer respecte del País Valencià.png
39° 04′ 04″ N, 0° 33′ 40″ O / 39.067777777778°N,0.56111111111111°O / 39.067777777778; -0.56111111111111
Estat Espanya
Autonomia Comunitat Valenciana
Província Província de València
Comarca Ribera Alta
Municipis 1
Població
Total 1.319 (2016)
• Densitat 396,1 hab/km²
Gentilici Alcanterí, alcanterina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 3,33 km²
Altitud 33 m
Limita amb
Partit judicial Alzira
Història
Festa major Primer cap de setmana de setembre
Patró Puríssima Concepció i Crist dels Afligits
Dia de mercat Dilluns
Organització i govern
• Alcalde Julio García Martínez (2015)
Indicatius
Codi postal 46293
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46016
Codi ARGOS 46016
Altres dades
Agermanament France Gouzon, França

Web www.alcanteradexuquer.es
Modifica dades a Wikidata

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Està situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta que forma, juntament amb Beneixida, Càrcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Càrcer, denominada també en el segle XVIII "Vall Farta" pel botànic Cavanilles (fent al·lusió, molt probablement, a la riquesa de les seves terres). Alcàntera dista 50 km de la ciutat de València i està situada en el marge dret dels rius Xúquer i Sellent.

Història[modifica | modifica el codi]

Possiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins a la seua expulsió definitiva. El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre del 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el s. XVI, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609 va despoblar-se a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran aquest fet, dos anys després Cristòfol Despuig hagué d'atorgar carta pobla en favor de nous vassalls. El terratrèmol del 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als quals contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins a la dissolució del règim senyorial en el segle XIX. En la primera meitat del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.

L'any 1958 una part xicoteta del terme fou agregada al municipi de Càrcer.[1]

Topònim[modifica | modifica el codi]

El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.531 1.459 1.448 1.492 1.459 1.405 1.373 1.380 1.384 1.397

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment l'agricultura segueix sent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector serveis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle XIX i, sobretot, en el segle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i ordi i, pràcticament, altres cultius com la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametllers. També es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigües del riu Sellent (administrat pels propis regants), encara que també s'usen les séquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 7 de Ciutadans per Alberic, 3 d'Esquerra Unida-Iniciativa per Albuixec, 2 del Partit Socialista del País Valencià, 2 del Partit Popular, 2 de Compromís i 1 d'Alberic pel Canvi.

Escudo de Alcàntera de Xúquer (Valencia).svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alcàntera de Xúquer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Julio A. García Martínez 495 53,05% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Inmaculada Concepción Such Sanchis 241 25,83% 2 (Red Arrow Down.svg-2)
Compromís per Alcàntera de Xúquer Compromís (isotip).svg Ariadna Sanchis Varoch 177 18,97% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Units per Alcàntera (UPA) (no es presentà) Transparent.gif (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 20 1,48%
Total vots vàlids i regidors 933 100 % 9
Vots nuls 14 1,48%**
Participació (vots vàlids més nuls) 947 87,2%**
Abstenció 139* 12,8%**
Total cens electoral 1.086* 100 %**
Alcalde: Julio A. García Martínez (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Xàtiva.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde d'Alcàntera de Xúquer és Julio Aurelio García Martínez (PSPV).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Montaner Sancho PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Agustín García Aliaga PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Sanchis Martínez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Sanchis Martínez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Antoni Such Botella PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Antoni Such Botella PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antoni Such Botella PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Teresa Nieves Perucho Blasco PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Teresa Nieves Perucho Blasco PSPV-PSOE 11/06/2011 --
Des de 2015 Julio Aurelio García Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Puríssima Concepció. Del segle XVII. Encara que la parròquia va ser erigida per l'Arquebisbe Tomás de Vilanova en el S.XVII, la construcció de l'actual temple és de principis del segle XX. És un edifici senzill en el seu exterior, encara que el seu interior mostra un bon exemple d'arquitectura neogòtica. Es conserva un reliquiari Lignum Crucis d'estil neoclàssic llaurat cap a finals del segle XVIII.
  • Venta del Baró. Antiga fortificació amb murs de fins a un metre de gruix. Va servir també de posada i d'allotjament per a tropes.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Pi de Borja. És un paratge amb una ampla zona forestal, de gran atractiu natural. Des d'allí podrà gaudir d'una cromàtica vista panoràmica de la Vall.
  • Les Penyetes. Paratge a la vora del riu Xúquer d'oci i esplai. Este lloc és punt de referència per ser la meta de la típica Baixada del riu Xúquer des de la població d'Antella, celebrada tots els estius.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Primer cap de setmana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i al Santíssim Crist dels Afligits.
  • Sant Vicent Ferrer, el dilluns després de Pasqua.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la Mona de Pasqüa, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniato i la "coca" cristina.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alcàntera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Xàtiva], 90, 28-04-2015, pàg. 131 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Alcàntera de Xúquer», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alcàntera de Xúquer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàntera de Xúquer Modifica l'enllaç a Wikidata