Alcàntera de Xúquer

Plantilla:Infotaula geografia políticaAlcàntera de Xúquer
Imatge

EpònimXúquer Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 04′ 04″ N, 0° 33′ 40″ O / 39.0678°N,0.5611°O / 39.0678; -0.5611
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcala Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlcàntera de Xúquer Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.414 (2023) Modifica el valor a Wikidata (428,48 hab./km²)
Gentilicialcanterina, alcanterí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície3,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud33 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialAlzira
Dades històriques
PatrociniImmaculada Concepció Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDijous
Festa patronalPrimer cap de setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJulio García Martínez (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46293 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46016 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46016 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalcanteradexuquer.es Modifica el valor a Wikidata

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera).

Geografia[modifica]

Està situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta i forma, juntament amb Beneixida, Càrcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Càrcer, denominada també en el segle xviii la Vall Farta pel botànic Cavanilles (fent al·lusió, molt probablement, a la riquesa de les seues terres). Alcàntera dista 50 km de la ciutat de València i està situada al marge dret dels rius Xúquer i Sellent.

Història[modifica]

Possiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins a la seua expulsió definitiva. El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre de l'any 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el segle xvi, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. L'any 1609 va quedar despoblat a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran d'eixe fet, dos anys després Cristòfor Despuig hagué d'atorgar carta pobla en favor de nous vassalls. El terratrèmol de l'any 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle xviii el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als quals contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins a la dissolució del règim senyorial en el segle xix. En la primera meitat del segle xix produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.

L'any 1958 una part xicoteta del terme fou agregada al municipi de Càrcer.[1]

Topònim[modifica]

El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.531 1.459 1.448 1.492 1.459 1.405 1.373 1.380 1.384 1.397

Economia[modifica]

Actualment l'agricultura és encara l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector terciari; menor importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle xix i, sobretot, en el segle xx la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i ordi i, pràcticament, altres cultius com ara la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametlers. També es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigües del riu Sellent (administrat pels mateixos regants), encara que també s'usen les séquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits els 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alcàntera de Xúquer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Julio A. García Martínez 682 86,44% 9 (+4)
Altres candidatures[a][b] 60 7,60% 0 ( -4)
Vots en blanc 47 5,96%
Total vots vàlids i regidors 789 100 % 9
Vots nuls 53 6,29%
Participació (vots vàlids més nuls) 842 77,75%**
Abstenció 241* 22,25%**
Total cens electoral 1.083* 100 %**
Alcalde: Julio A. García Martínez (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[2] JEZ Xàtiva,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde d'Alcàntera de Xúquer és Julio Aurelio García Martínez (PSPV).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Montaner Sancho PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Agustín García Aliaga PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Josep Sanchis Martínez PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Josep Sanchis Martínez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Antoni Such Botella PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Antoni Such Botella PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Antoni Such Botella PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Teresa Nieves Perucho Blasco PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Teresa Nieves Perucho Blasco PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Julio Aurelio García Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Julio Aurelio García Martínez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments[modifica]

  • Església de la Puríssima Concepció. Del segle xvii. Encara que la parròquia va ser erigida per l'Arquebisbe Tomás de Vilanova en el segle xvii, la construcció de l'actual temple és de principis del xx. És un edifici senzill en el seu exterior, encara que el seu interior mostra un bon exemple d'arquitectura neogòtica. Es conserva un reliquiari Lignum Crucis d'estil neoclàssic llavorat cap a finals del segle xviii.
  • Venta del Baró. Antiga fortificació amb murs de fins a un metre de grossària. Va servir també de posada i d'allotjament per a tropes.

Llocs d'interés[modifica]

  • El Pi de Borja. És un paratge amb una ampla zona forestal, de gran atractiu natural. Des d'allí s'albira una cromàtica vista panoràmica de la Vall.
  • Les Penyetes. Paratge a la vora del riu Xúquer d'oci i esplai. Este lloc és punt de referència per ser la meta de la típica Baixada del riu Xúquer des de la població d'Antella, celebrada tots els estius.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se cebreben el primer cap de setmana de setembre en honor de la Puríssima Concepció i al Santíssim Crist dels Afligits.
  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns després de Pasqua.

Gastronomia[modifica]

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la mona de Pasqua, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniato i la coca cristina.

Fills il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. També participà en les eleccions de 2019 el Partit Popular (PP), que perdé els 2 regidors obtinguts el 2019 i es quedà fora de la Corporació.
  2. Compromís per Alcàntera de Xúquer (Compromís), que no es presentà en les eleccions de 2019, perdé els 2 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. «Alcàntera de Xúquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.519 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Xàtiva «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Xàtiva sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 139 [Consulta: 26 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 2019-06-25. [Consulta: 26 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alcàntera de Xúquer», 26-05-2019. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alcàntera de Xúquer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàntera de Xúquer