Guadassuar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGuadassuar
Guadassuar (ca) modifica
Escut de Guadassuar
Escut de Guadassuar modifica
Iglessia guadassuar2.jpg
modifica

Localització
Localització de Guadassuar respecte del País Valencià.png modifica
 39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O / 39.183333333333°N,0.47805555555556°O / 39.183333333333; -0.47805555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaRibera Alta modifica
Població
Total5.893 (2019) modifica
• Densitat166,94 hab/km²
GentiliciGuadassuarenc, guadassuarenca modifica
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície35,3 km² modifica
Altitud25 m modifica
Limita amb
Partit judicialAlzira
Dades històriques
Dia de mercatdijous
Festa majorGener i Agost
Organització política
• Alcalde modificaJosé Ribera Añó modifica
Identificador descriptiu
Codi postal46610 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE46139 modifica
Codi ARGOS de municipis46139 modifica
Altres

Lloc webjust.gva.es… modifica

Guadassuar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Algemesí, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavés i Tous.

Geografia[modifica]

Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Séquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.

La superfície del terme és plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els al·luvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.

Història[modifica]

L'origen del topònim Guadassuar és àrab, si bé existixen dos interpretacions sobre el seu significat: d'una banda, wadi asuad, que significa "riu negre" i, de l'altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu". No obstant això, l'existència al terme municipal prové de les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, en testimonia també el pas.

El 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'òrbita cristiana amb la condició que foren respectats els seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contínues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions, i la seua total ocupació per cristianes (sentència de Jaume I de 1246), la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó i de Navarra, principalment. Durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.Pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins al 1581, en què Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de "Reial Universitat", previ pagament de 5000 ducats.

L'any 1731 obtingué del rei Felip V el títol de Vila Reial, que li va costar 3000 pesos.

Segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i caquis, a més dels conreus residuals de secà, com l'olivera i la garrofera.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2009 2010
5.516 5.375 5.430 5.415 5.362 5.331 5.423 5.568 5.830 5.943 6.160 6.163 6.067

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 5 de Compromís per Guadassuar (Compromís) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Escut de Guadassuar.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Guadassuar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Vicent Estruch Bellver 1.245 35,68% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per Guadassuar Compromís (isotip).svg Salvador Montañana Sanz 1.194 34,22% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Rosa Almela Ribes 850 24,36% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a] Transparent.gif 173 4,96% 0
Vots en blanc Transparent.gif 33 0,94%
Total vots vàlids i regidors 3.489 100 % 13
Vots nuls 33 0,94%
Participació (vots vàlids més nuls) 3.522 77,82%**
Abstenció 1.004* 22,18%**
Total cens electoral 4.526* 100 %**
Alcalde: Vicent Estruch Bellver (PP) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PP[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Alzira.[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcalde de Guadassuar és Salvador Montañana Sanz (Compromís), desprès de guanyar la moció de censura que presentaren Compromís i el PSPV l'11 de juliol contra Vicent Estruch (PP), que havia sigut proclamat alcalde el 15 de juny. L'alcaldia de Vicent Estruch només va durar 39 dies.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Barrios Rosell GI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Manuel Vicente Segura García AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Ribera Añó GI 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Roig Llobell PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Ribera Añó PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Ribera Añó PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Ribera Añó PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Ribera Añó PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Ribera Añó PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Salvador Montañana Sanz Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Vicent Estruch Bellver
Salvador Montañana Sanz
PP
Compromís
15/06/2019
23/07/2019
Moció de censura
--
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Economia[modifica]

El sòl conreat és gairebé tot de regadiu, amb aigua de la Séquia Reial del Xúquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, així com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arròs va tenir certa importància en el passat però avui està gairebé anul·lat. L'escàs terreny de secà es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, així com la domèstica pròpia de mitjans rurals.

Monuments[modifica]

  • Església de Sant Vicent Màrtir (BIC). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí.[8] Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar. Va ser declarada Bé d'Interès Cultural com a monument històric.
  • Casa de la Pedra (Biblioteca Municipal). Antiga Cambra de Grans, edifici d'estil gòtic, construït en una data desconeguda, després reutilitzada com a Hospitalet. El 1904 es convertí en Convent de Monges de la Doctrina Cristina, que obriren escola de pàrvuls, sobretot adreçada a les.xiquetes. L'any 2002, una vegada restaurat l'edifici, es va obrir com a nova Biblioteca Municipal. Va ser declarada Bé d'Interès Local.
  • Ermita de Sant Roc. Construïda en 1648, per un vot de la població per salvar-se de la pesta de 1646-1647. Possiblement va ser destruïda durant la Guerra de Successió, perquè el 1710 es va reedificar. Finalment, entre 1768 i 1789 es va construir l'actual ermita. En el seu interior es pot contemplar el Crist de la Penya, una imatge barroca del segle XVII. Va ser declarada Bé d'Interès Local.
  • El Cano de Guadassuar. És un sifó de la Séquia Reial del Xúquer construït al segle XV (documentat ja el 1387), quan arriba la séquia al riu Magre, per tal de regar el terme d'Algemesí.
  • Alqueria Torre Borrero.[9] Situat a la carretera d'Alginet, va ser una propietat de la família Tortosa. Originalment era una paridera, un corral d'animals, a la vora del Camí Reial d'Alginet a Alzira, per Algemesí o Guadassuar. El 1849 es va construir la casa per als guardes i la torre. Va ser declarada Bé de Rellevància Local.

Festes i tradicions[modifica]

Danses de Guadassuar.

La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.

La festa gran de l'hivern és el 22 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar, se celebra la tradicional Fira de Sant Vicent o Porrat de Sant Vicent, o simplement Fira de Guadassuar.[10] La vespra, 21 de gener, té lloc la cavalcada de la Repartició de la Carn, costum d'origen medieval. I abans, l'antevespra, el dia 20 de gener, s'anuncia la festa amb el Toc del Retorn, un toc manual de campanes que havia desaparegut i es va restaurar per la Fira de l'any 2004.[10]

El 6 d'agost, comencen les festes d'estiu, amb la festa en honor al Santíssim Crist de la Penya, copatró de la població.[11]

Les Festes d'agost finalitzen l'última setmana sencera d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar, festa declarada d'Interès Turístic el 1986.[12] Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. La llegenda retrau el seu origen al moment en què Jaume I el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir la ciutat de València. Fins fa un temps, en l'Ajuntament es conservava la cadira que li van traure perquè contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. És un ball encara viu i molt participatiu, que combina el ball pla, senzill, amb l'originalitat i creativitat en els vestits, que han de ser diferents cada dia, per això mai han sigut una festa folklòrica reconstruïda.

Fills il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV) (173 vots, 4,96%).

Referències[modifica]

  1. A.T «El PP consigue la alcaldía de Guadassuar tras al falta de acuerdo entre PSPV y Compromís». Las Provincias, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.435 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral Zona de Alzira sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 64 [Consulta: 2 agost 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Guadassuar», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Guadassuar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. Mut Ruiz, J. Enric; Ibiza Osca, Vicent Estudi sobre l'església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar, 1995, pàg. 58 p., [20] p. de lám.
  9. «alqueria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. 10,0 10,1 Boïls, Joan B. Dos puntals festius de Guadassuar : la Fira de Sant Vicent i les Danses (en valencià). Picanya: Edicions del Bullent, 2018. ISBN 978-84-9904-208-4. 
  11. «Guadassuar inicia mañana la tradicional feria del «Porrat»» (en castellà). Levante-EMV, 16-01-2015.
  12. «Boletí Oficial de l'Estat: dimarts 14 de gener de 1986, Núm. 12» (en castellà). Resolució de 23 de desembre de 1985, de la Secretaria General de Turisme, per la qual es concedeix el títol de «Festa d'Interès Turístic» a les festes que s'assenyalen. Govern d'Espanya.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadassuar