Guadassuar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guadassuar
Escut de Guadassuar
(escut)
Localització

Localització de Guadassuar respecte del País Valencià Localització de Guadassuar respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Església
Església
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Guadassuarenc, guadassuarenca
Malnom Carabassot, carabassota
Predom. ling. Valencià
Pressupost 3.809.000 €
Superfície 35,34 km²
Altitud 25 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
5.928 hab.
167,74 hab/km²
Coordenades 39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O / 39.18333°N,0.47806°O / 39.18333; -0.47806Coord.: 39° 11′ 00″ N, 0° 28′ 41″ O / 39.18333°N,0.47806°O / 39.18333; -0.47806
Distàncies 33,8 km de València
7,6 km d'Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 Compromís, 4 PP i 3 PSPV
Salvador Montañana Sanz (Compromís) (2015)
Codi postal 46610
Codi territorial 46139
Festes majors Gener i Agost
Dies de mercat dijous
Fira tradicional Fireta de Guadassuar
Del 21 al 23 de gener
Web

Guadassuar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Algemesí, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavés i Tous.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Séquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.

La superfície del terme és plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els al·luvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.

Història[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc; principalment n'hi ha dues: una que el fa derivar dels mots àrabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu", bastant creïble. Totes, però, coincideixen en l'origen àrab del poble; nogensmenys l'existència al terme municipal, fins a les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, en testimonia també el pas.

El 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'òrbita cristiana amb la condició que foren respectats els seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contínues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions, i la seua total ocupació per cristianes (sentència de Jaume I de 1246), la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó i de Navarra, principalment. Durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.Pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins al 1581, en què Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de "Reial Universitat", previ pagament de 5000 ducats.

L'any 1731 obtingué del rei Felip V el títol de Vila Reial, que li va costar 3000 pesos.

Segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i caquis, a més dels conreus residuals de secà, com l'olivera i la garrofera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2009 2010
5.516 5.375 5.430 5.415 5.362 5.331 5.423 5.568 5.830 5.943 6.160 6.163 6.067

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 6 de Compromís, 4 del Partit Popular i 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE.

Escudo de Guadassuar.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Guadassuar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Guadassuar Compromís (isotip).svg Salvador Montañana Sanz 1.500 41,45% 6 (Green Arrow Up.svg+5)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Vicente José Estruch Bellver 1.030 28,46% 4 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Maria Rosa Almela Ribes 830 22,93% 3 (Straight Line Steady.svg0)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Rafael Úbeda i Barberà 199 5,5% 0 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 60 1,66%
Total vots vàlids i regidors 3.619 100 % 13
Vots nuls 89 2,4%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.708 81,42%**
Abstenció 846* 18,58%**
Total cens electoral 4.554* 100 %**
Alcalde: Salvador Montañana Sanz (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 6 de Compromís i 3 de PSPV[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Guadassuar és Salvador Montañana Sanz (Compromís).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Barrios Rosell GI 19/04/1979 --
1983 - 1987 Manuel Vicente Segura García AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Ribera Añó GI 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Roig Llobell PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Ribera Añó PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Ribera Añó PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Ribera Añó PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Ribera Añó PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Ribera Añó PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Salvador Montañana Sanz Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Economia[modifica | modifica el codi]

El sòl conreat és gairebé en la seva totalitat de regadiu, amb aigua de la Séquia Reial del Xúquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, així com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arròs va tenir certa importància en el passat però avui està gairebé anul·lat. L'escàs terreny de secà es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, així com la domèstica pròpia de mitjans rurals.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Roc
Monument als Llauradors
  • Església de Sant Vicent Màrtir (BIC). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí. Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar. Va ser declarada Bé d'Interés Cultural com a monument històric.
  • Casa de la Pedra (Biblioteca Municipal). Antiga Cambra de Grans, edifici d'estil gòtic, construït en una data desconeguda, després reutilitzada com a Hospitalet. El 1904 es convertí en Convent de Monges de la Doctrina Cristina, que obriren escola de pàrvuls, sobretot adreçada a les.xiquetes. L'any 2002, una vegada restaurat l'edifici, es va obrir com a nova Biblioteca Municipal. Va ser declarada Bé d'Interés Local.
  • Ermita de Sant Roc. Construïda en 1648, per un vot de la població per salvar-se de la pesta de 1646-1647. Possiblement va ser destruïda durant la Guerra de Successió, perquè el 1710 es va reedificar. Finalment, entre 1768 i 1789 es va construir l'actual ermita. En el seu interior es pot contemplar el Crist de la Penya, una imatge barroca del segle XVII. Va ser declarada Bé d'Interés Local.
  • El Cano de Guadassuar. És un sifó de la Séquia Reial del Xúquer construït al segle XV (documentat ja el 1387), quan arriba la séquia al riu Magre, per tal de regar el terme d'Algemesí.
  • Alqueria Torre Borrero.[8] Situat a la carretera d'Alginet, va ser una propietat de la família Tortosa. Originalment era una paridera, un corral d'animals, a la vora del Camí Reial d'Alginet a Alzira, per Algemesí o Guadassuar. El 1849 es va construir la casa per als guardes i la torre. Va ser declarada Bé de Rellevància Local.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.

El 22 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar, se celebra la tradicional Fireta de Guadassuar. La vespra té lloc la cavalcada de la Repartició de la Carn, costum d'origen medieval. El 6 d'agost, comencen les festes d'estiu, amb la festa en honor al Santíssim Crist de la Penya, copatró de la població.[9]

Les Festes d'agost finalitzen l'última setmana sencera d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar, festa declarada d'Interés Turístic el 1986.[10] Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. La llegenda retrau el seu origen al moment en què Jaume I el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir la ciutat de València. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure perquè contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. És un ball encara viu i molt participatiu, que combina el ball pla, senzill, amb l'originalitat i creativitat en els vestits, que han de ser diferents cada dia, per això mai han sigut una festa folklòrica reconstruïda.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Rosa Almela «Nou equip de govern Compromís + PSPV-PSOE de l'Ajuntament de Guadassuar». guadassuaroig, 13-06-2015 [Consulta: 2 novembre 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 111 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Guadassuar», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Guadassuar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. «alqueria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Guadassuar inicia mañana la tradicional feria del «Porrat»» (en castellà). Levante-EMV, 16-01-2015.
  10. «Boletí Oficial de l'Estat: dimarts 14 de gener de 1986, Núm. 12» (en castellà). Resolució de 23 de desembre de 1985, de la Secretaria General de Turisme, per la qual es concedeix el títol de «Festa d'Interès Turístic» a les festes que s'assenyalen. Govern d'Espanya.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadassuar Modifica l'enllaç a Wikidata