Séquia Reial del Xúquer
| ||||
| Tipus | Séquia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Classificació CEMT | Regadiu | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | País Valencià (Espanya) | |||
| Localització | Assut d'Antella | |||
| Localització | Séquia de Favara | |||
| ||||
| Curs d'aigua | Xúquer | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 38 m | |||
| Superfície | 20.000 ha | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
| Activitat | ||||
| Construcció | segle xiii | |||
La Séquia Reial del Xúquer és un canal que pren les seues aigües del riu Xúquer a l'Assut d'Antella i passa per diferents municipis de les comarques de la Ribera Alta, Baixa i l'Horta Sud (País Valencià). Finalment desguassa a la séquia de Favara.
La Séquia Reial del Xúquer, constituí la principal artèria del Xúquer fins a la recent construcció del Canal Xúquer-Túria, figurant com un element vertebrador de les comarques que travessa, ja que amb un recorregut de 54 quilòmetres, rega més de 20.000 hectàrees i sustenta a 21 poblacions.
Història[modifica]
La seva construcció s'inicia en la segona meitat del segle xiii per Jaume I, i s'amplia pel duc d'Híxar, senyor de Sollana, cinc segles més tard.[1] La Séquia Reial va rebre aquest nom en el segle xviii. Segons els historiadors, de 1258 a 1264 va rebre el nom de Séquia d'Alberic i després de Séquia Reial d'Alzira fins a la denominació actual. La séquia es va fer en dues seccions. Entre el segle xv i el segle xviii no es va obrar. La primera secció anava de l'assut d'Antella fins al terme d'Alzira. Les terres de realenc de Guadassuar i Algemesí quedaren també integrades. Però no tot va ser positiu. Entre Alzira i Cullera el Xúquer era navegable. Al minvar el nivell del riu per donar aigua a la séquia, una part del trànsit fluvial d'un cert calat va deixar de navegar. La segona secció, construïda entre 1770 i 1815, anava des del terme d'Algemesí fins al municipi d'Albal. L'obra duplicà la superfície regable amb l'aigua de la séquia. El poderós noble aragonés, Pedro de Alcántara Fernández de Híjar y Abarca de Bolea, demanà l'ampliació al Consell de Castella, amb l'argument que el rei Martí l'Humà havia concedit el privilegi de reg el dia 16 de gener de 1404. L'any 1765 el Consell de Castella va reconèixer la concessió reial de l'antiga Corona d'Aragó.
.jpg)
La séquia passaria també pel terme d'Alginet. Així, l'any 1771 s'iniciaren les diligències i l'any 1772 es va fer la tasació pericial pel pas alginetí.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Séquia Reial del Xúquer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lozano, Josep. Miscel·lània: La Séquia Reial o Séquia del Rei a Alginet (p.171 a 186) Aljannat V, Revista d'estudis locals: Monogràfic: Música a Alginet, any 2014. Edita: Ajuntament d'Alginet; ISSN 1886-984X
Enllaços externs[modifica]
Séquies del País Valencià | |
|---|---|
| Séquies de l'Horta de València | |
| Altres séquies | |
| Articles relacionats | |
