Sollana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sollana
Escut de Sollana
(escut)
Localització

Localització de Sollana respecte del País Valencià Localització de Sollana respecte de la Ribera Baixa


Municipi de la Ribera Baixa
Vista del terme arribant pel camí d'Alzira
Vista del terme arribant pel camí d'Alzira
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Baixa
Manc. de la Ribera Baixa
Sueca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 4.520.071,20 €
Superfície 39,22 km²
Altitud 4 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
4.932 hab.
125,75 hab/km²
Coordenades 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 51″ O / 39.27861°N,0.38083°O / 39.27861; -0.38083Coord.: 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 51″ O / 39.27861°N,0.38083°O / 39.27861; -0.38083
Distàncies 22 km de València
12,1 km de Sueca
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
5 PP, 4 PSPV, 1 Compromís i 1 PAIS,
Juan Roda Gómez (PSPV) (2015)
Codi postal 46430
Codi territorial 46233
Festes majors Sant Antoni, Falles,
la Magdalena (patrona) i el Crist (patró)
Dies de mercat Dimecres
Web

Sollana és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera. És coneguda per ser el lloc on segons la tradició va néixer la paella, plat mundialment conegut, així com ser el primer lloc de la península Ibèrica on es va cultivar l'arròs.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Sollana està enquadrat dins la planícia que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins al llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduardo Boscà, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l'actual vora del mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu diu que esta immensa planícia es formà en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.

Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.

Història[modifica | modifica el codi]

El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este període Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fou el comte d'Íxer. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a prop de la compostura del camí que unix ambdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu.

Per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desguàs i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar a causa de cometre frau, ja que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Déu de la Mercé, que a mitjan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa època tenia un hospital per a pobres.

El 26 de gener de 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fóra de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'arxiu municipal a la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil va desarmar els revolucionaris, i durant els fets almenys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.[2]

En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1646). Des de mitjans del segle XVIII el seu creixement demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km2.

L'any 2002 celebrava el 725é aniversari de la seua carta pobla.

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenvolupant una mica més al nord-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterrani pel seu terme poden fer canviar el panorama en els propers anys convertint-lo en un municipi industrial. A excepció de l'espai urbà, no existeix cap terreny sense conrear. No existeix el secà. Dins del regadiu hi ha els arrossars, el taronger i la dacsa. L'aigua per al reg procedeix del riu Xúquer. La ramaderia compta amb caps de boví, llanat, porcí i granges avícoles.

El sector industrial compta amb tallers per a la fabricació de mobles, joguines i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.

Monuments i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església del Raval. Sobresurten les dues torres de la seua església amb façana pròpia de neoclassicisme setcentista. L'església és l'únic que es conserva de l'antic convent dels mercedaris.
  • Pou Pudent. Font pública al carrer López Ibor.
  • Llavador Municipal. Al costat del quarter de la Guàrdia Civil, en la travessia de la N-332. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
  • Mercat Municipal. Al costat de la plaça de l'ajuntament. Obra de l'arquitecte Joan Segura de Lago.
  • Restes de la Torre de Trullás.
  • Santa Maria Magdalena.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Popular, 4 del Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 1 de Compromís i i de Partit Agrupació Independents per Sollana.

Escudo de Sollana.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Sollana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Vicente José Codoñer Senon 1.143 38,25% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Juan Roda Gómez 965 32,3% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Compromís per Sollana Bob compromis.png Josep Vicent Ferrer Rodríguez 413 13,82% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Agrupació Independents per Sollana (PAIS) Independents-per-Sollana.png Cecília Maria Corts Magraner 374 12,52% 1 (Red Arrow Down.svg-2)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 66 2,21% 0
Vots en blanc Transparent.gif 27 0,9%
Total vots vàlids i regidors 2.988 100 % 11
Vots nuls 78 2,54%**
Participació (vots vàlids més nuls) 3.066 77,76%**
Abstenció 877* 22,24%**
Total cens electoral 3.943* 100 %**
Alcalde: Juan Roda Gómez (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PSPV, 1 de Compromís i 1 de PAIS[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Sueca.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Sollana és Juan Roda Gómez, del PSPV.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Gaspar Sastre Cañada UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Gaspar Sastre Cañada AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Francisco Vila Linares PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Francisco Vila Linares PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Juan Francisco Benito Esteve
Francisco Vila Linares
AIS
PSPV-PSOE
17/06/1995
11/12/1997
Moció de censura PSPV-PSOE+UV-CCV
1999 - 2003 Gaspar Sastre Cañada PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Gaspar Sastre Cañada
Juan Francisco Benito Esteve
PP
PAIS
14/06/2003
10/03/2006
Pacte de Govern PP+PAIS
2007 - 2011 Alicia Hervás Serra PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicente José Codoñer Senon PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Juan Antonio Roda Gómez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2010 2012
4.429 4.184 4.467 4.425 4.451 4.463 4.478 4.515 4.519 4.708 4.899 5.017

Festes[modifica | modifica el codi]

Camps d'arròs al terme municipal.

Les festes locals comencen el 22 de juliol, amb la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu parèntesi (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor al Santíssim Crist de la Pietat. La imatge és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la imatge és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, aquesta nit se celebrava "la cordà", substituïda actualment per un correfoc).

El 14 d'agost se celebra la "nit de les paelles". L'Ajuntament sufraga els costos dels condiments i delimita el centre del nucli urbà perquè a la nit, a partir de les 21:00 h els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de toros de fusta a la plaça major i es deixen anar vaquetes i també bous embolats.

Per finalitzar, a finals d'agost, també se celebren les festes de la barri de Sant Ramon, amb un tradicional sopar als carrers del barri.

Sollaners il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Cómo se registraron los sucesos de Sollana notícia a ABC del 27 de gener de 1932 (castellà)
  3. També hi participà España 2000
  4. Redacció. «Juan Roda (PSOE), nou alcalde de Sollana amb el suport de Compromís i Independents». diaridesollana.info, 13 juny 2015 [Consulta: 15 gener 2016].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Sueca. «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sueca sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sueca], 79, 28 d'abril de 2015, pàg. 145 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Sollana», 24 de maig de 2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sollana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Div. autors: Carta pobla atorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
  • Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sollana Modifica l'enllaç a Wikidata