Sollana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSollana
Escut de Sollana
Escut de Sollana Modifica el valor a Wikidata
Sollana.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sollana respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 16′ 43″ N, 0° 22′ 54″ O / 39.2785°N,0.3818°O / 39.2785; -0.3818
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRibera Baixa Modifica el valor a Wikidata
Població
Total4.861 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat124,01 hab/km²
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície39,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSueca
Dades històriques
Dia de mercatDimecres
Festa majorSant Antoni, Falles,
la Magdalena (patrona) i el Crist (patró)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Roda Gómez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46430 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46233 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46233 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websollana.es Modifica el valor a Wikidata

Sollana és un municipi valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

Geografia[modifica]

El terme municipal de Sollana està enquadrat dins de la planícia que s'estén des dels contraforts de les llomes d'Espioca, l'Almaguer i Alginet fins al llac de l'Albufera: la geologia i la geografia coincidixen en afirmar que, en temps remots, gran part de la mateixa estaria coberta per les aigües del mar Mediterrani; segons el catedràtic Eduard Boscà i Casanovas, el sac del golf de València arribava alguns kilòmetres terra endins de l'actual vora de la mar, on desembocaria directament el Xúquer, el seu actual afluent el Magre i els barrancs, entre ells el de Catarroja, que ara ho fa directament a l'Albufera, i atribuïa la formació d'este llac a la desembocadura del Xúquer.

Refermant la mateixa teoria, Nicolau Primitiu afirmava que esta immensa planícia es formà en anar omplint-se l'Albufera i les seues maresmes amb els desgasts de les muntanyes i les altes planures per l'arrossegament del riu al llarg del temps, reduint-se cada vegada més l'extensió ocupada per les aigües, ja que almenys algun braç del Xúquer discorria pel terme i, una vegada desviat tot el curs del riu cap a Cullera, el solar de Sollana es completà amb els sediments dels dos barrancs que l'empresonen: el barranc del Tramusser i el dels Algadins.

Hi ha la hipòtesi que per la part septentrional del terme s'introduïa la Via Augusta procedent dels Pirineus cap a València, que ací travessava el Xúquer i es desdoblava en dos vies més: una principal que arribava a la Bètica per Saetabis, i una altra secundària que arribava per la costa a Dianium.

Història[modifica]

El 13 d'abril del 1248 Jaume I va donar Sollana a Eximén d'Urrea per heretat lliure i franca. El 21 de setembre del 1270 se li concedix carta de població: en este període Vicent Saboya n'era el senyor i en 1609 pertanyia al duc de Pastrana; el seu últim senyor territorial fou el comte d'Íxer. Va mantindre plets constants amb Sueca. L'any 1564 en va tindre un a propòsit de la compostura del camí que unix ambdós llocs, i el 1568 sobre l'aprofitament de les aigües per a la collita de l'arròs. Des de les Corts de 1342 es controla el seu cultiu.

Per orde reial, en 1753 es va restringir el conreu de l'arròs als llocs que en el moment es conreaven i es va prohibir a la resta. També es va donar orde al veguer d'Alzira i a l'alcalde de Sollana que controlaren l'amollonament, desaigüe i neteja d'estes marjals (prop de 20.000 fanecades). En 1789 esta xifra es va duplicar per frau, ja que es va conrear en terres de secà i d'horta. En les Corts valencianes del 1626 l'església de Santa Maria Magdalena de Sollana demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de 800 lliures. Compta amb el convent de la Mare de Déu de la Mercé, que a mitjan segle XIX estava abandonat i en estat ruïnós; en eixa època tenia un hospital per a pobres.

El 26 de gener de 1932, un grup revolucionari (aparentment, format per gent de fora de la localitat) va prendre per la força l'ajuntament, cremà l'arxiu municipal a la plaça del poble, i va proclamar la República Soviètica de Sollana. La Guàrdia Civil va desarmar els revolucionaris, i durant els fets almenys dos persones del poble (una, el retor) i un dels revolucionaris van ser ferits.[1]

En 1510 tenia 57 famílies, que disminuïren sensiblement després de l'expulsió dels moriscs (44 el 1646). Des de mitjans del segle xviii el seu creixement demogràfic ha sigut constant: 582 habitants (sollaners) en 1787, segons el Cens de Floridablanca; 1.819 en 1900 i 4.467 en 1994 per a un terme de 37,3 km².

L'any 2002 celebrà el 725é aniversari de la seua carta pobla.

Economia[modifica]

L'economia de Sollana es basa fonamentalment en l'agricultura de regadiu, encara que la proximitat de la zona industrial que s'està desenvolupant una mica més al nord-oest (Alginet, Almussafes, Silla, etc.) i el traçat de l'Autopista del Mediterrani pel seu terme podrien fer canviar el panorama i que en els pròxims anys es convertira en un municipi industrial. A excepció de l'espai estrictament urbà, no existix cap terreny sense conrear, fonamentalment per arrossars, tarongerars i camps de dacsa. L'aigua per al reg procedix del riu Xúquer. La ramaderia compta amb caps de boví, oví, porcí i granges avícoles.

El sector industrial compta amb tallers per a la fabricació de mobles, joguets i gèneres de punt, a més dels grans magatzems d'exportació d'arròs i taronja.

Monuments i llocs d'interès[modifica]

El Portet de Sollana[modifica]

Es tracta d'un xicotet port situat a 400 metres del llac litoral de l'Albufera i a quatre quilòmetres de distància del nucli de Sollana. Està envoltat de séquies, al costat del Tancat de Mília, una reserva natural, un filtre verd de les aigües que arriben a la llacuna del Parc Natural de l'Albufera. Des del seu embarcador es pot arribar en barca a l'Albufera i també als ports de Silla, Catarroja, El Palmar i El Saler.[2]

Política i Govern[modifica]

Ajuntament de Sollana

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Podem.

Escut de Sollana.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sollana

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Logo PP 2019.png Vicente José Codoñer Senón 1.112 41,32% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Francisco Senón Rubio 718 26,68% 4 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Podem Logo Podem (2).svg Carlos Asins Murciano 306 11,37% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 528 19,62% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 27 1,00%
Total vots vàlids i regidors 2.690 100 % 11
Vots nuls 32 1,18%
Participació (vots vàlids més nuls) 2.722 71,43%**
Abstenció 1.090* 28,57%**
Total cens electoral 3.812* 100 %**
Alcalde: Vicente José Codoñer Senón (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Sueca,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de febrer de 2019 l'alcalde de Sollana és Vicente José Codoñer Senón, del PP.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Gaspar Sastre Cañada UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Gaspar Sastre Cañada AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Vila Linares PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Vila Linares PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Francisco Benito Esteve
Francisco Vila Linares
AIS
PSPV-PSOE
17/06/1995
11/12/1997
Moció de censura PSPV+UV
--
1999–2003 Gaspar Sastre Cañada PP 03/07/1999 --
2003–2007 Gaspar Sastre Cañada
Juan Francisco Benito Esteve
PP
PAIS[c]
14/06/2003
10/03/2006
Pacte de Govern PP+PAIS
--
2007–2011 Alicia Hervás Serra PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente José Codoñer Senon PP 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Antonio Roda Gómez
Juan José Martínez Ruiz
Vicente José Codoñer Senon
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
PP
13/06/2015
30/01/2019
13/02/2019
Defunció
Altres[10]
--
Des de 2019 Vicente José Codoñer Senón PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2010 2012 2018
4.429 4.184 4.467 4.425 4.451 4.463 4.478 4.515 4.519 4.708 4.899 5.017 4.884

Festes[modifica]

Camps d'arròs al terme municipal.

Les festes locals comencen el 22 de juliol, amb la celebració de Santa Maria Magdalena, (patrona). Després de celebrar la festa hi ha un breu parèntesi (fins al 9 d'agost) durant el qual se celebren les festes del Romaní.

El 9 d'agost se celebra la tradicional ofrena al Crist de la Pietat. El 10 d'agost se celebra la festa major, en honor del Santíssim Crist de la Pietat. La imatge és traslladada a la nit en processó des de l'església de la Magdalena a la del Raval, on passa la nit. L'11 d'agost se celebra el dia del Crist del Raval. A la vesprada, la imatge és traslladada de nou a l'església de la Magdalena. Tradicionalment, eixa nit se celebrava la cordà, substituïda actualment per un correfoc.

El 14 d'agost se celebra la Nit de les paelles. L'Ajuntament sufraga els costos dels condiments i delimita el centre del nucli urbà perquè a la nit, a partir de les 21:00 h, els veïns cuinen i després mengen les paelles. Del 16 al 27 es munta una plaça de bous de fusta a la plaça major i s'amollen vaquetes i també bous embolats.

A més, a finals d'agost se celebren les festes del barri de Sant Ramon, amb un tradicional sopar als carrers del barri.

Serveis[modifica]

Sollana disposa d'un centre d'educació primària, l'Institut Joan Fuster, un poliesportiu amb piscina i camp de futbol, un pavelló municipal


Sollaners destacats[modifica]

N. Nom i llinatges Activitat M.
1914 Joan Andrés i Córdoba[11] víctima del nazisme 1941
1906 Joan Josep López Ibor psiquiatre 1991
1953 Francesc Vera fotògraf

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions de 2019: Compromís per Sollana (Compromís) (179 vots, 6,65%), Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (141 vots, 5,28%), Som Valencians (SomVal) (127 vots, 4,72%) i España 2000 (E-2000) (80 vots, 2,97%).
  2. Compromís perdé un regidor obtingut el 2015. El Partit Agrupació Independents per Sollana (PAIS), que no es presentà, perdé un altre.
  3. Pais són les sigles del Partit d'Independents per Sollana.

Referències[modifica]

  1. Cómo se registraron los sucesos de Sollana notícia a ABC del 27 de gener de 1932 (castellà)
  2. Ajuntament de Sollana, El Portet de Sollana
  3. Muñoz Ramón, José Vicente (Secretari) «Acta de la sessió extraordinària celebrada pel Ple de l'Ajuntament». sollana.sedelectronica.es, 15-06-2019.
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.495 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Sueca «Edicto de la Junta Electoral Zona de Sueca sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 20 [Consulta: 27 març 2020].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2019].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sollana», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sollana. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  10. Gimeno Martín, Joan R «El PP arrebata la alcaldía de Sollana a la izquierda a 3 meses de las elecciones». Levante-EMV [Sollana], 15-06-2019.
  11. «ANDRÉS CÓRDOBA, Juan» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 5 febrer 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Div. autors: Carta pobla atorgada a Sollana per Eiximén d'Urrea en 1277 (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3197-4
  • Moleres Ibor, Juan: Historia de Sollana (M. I. Ajuntament de Sollana, 2002). ISBN 84-606-3245-8

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sollana