Silla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Silla (Corea)».
Infotaula de geografia políticaSilla
Bandera de Silla.svg Escut de Silla ornamentat.svg
Vista de Silla, Valencia.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Silla respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 21′ 42″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.3618°N,0.4103°O / 39.3618; -0.4103Coord.: 39° 21′ 42″ N, 0° 24′ 37″ O / 39.3618°N,0.4103°O / 39.3618; -0.4103
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
Població
Total19.078 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat763,12 hab/km²
GentiliciSiller, Sillera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície25 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCarlet
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVicent Zaragozá Alberola Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46460 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46230 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46230 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websilla.es Modifica el valor a Wikidata

Silla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud. Ha estat una zona eminentment agrària durant tota la seua història gràcies a la seua gran proximitat amb l'Albufera, amb un ràpid desenvolupament industrial en el segle xx. Compta amb un dels nuclis ferroviaris més importants al voltant de València. L'any 2020, comptava amb 19.078 habitants.

Història[modifica]

Vista de la piscina municipal de Silla
Monuments a les trobades d'Escoles en Valencià a Silla

És possible que hi haguera població per la zona abans del segle xiii, ja que s'han trobat vestigis d'ocupació humana per tota l'àrea de l'Albufera.[1] Tot i així, no trobem cap documentació que esmente la població amb anterioritat a la carta-pobla, amb l'excepció de dues referències islàmiques que l'anomenen de passada: la primera és de l'historiador Ben al-Abar, qui parla de Silla i Cullera, però amb una errada en situar Shyla al bi-garbí Balansiya, és a dir, a l'occident de la ciutat. També s'ha relacionat la seua aparició en poesia andalusí del segle xi a cura de l'escriptor de Xàtiva Abu-el-alh-Arrà. La primera vegada que apareix documentada Silla fou durant la conquesta jaumina del segle xiii, quan el 1233 fou donada pel rei a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem; poc després s'hi va establir una reduïda colònia de cristians, encara que hi hagué població islàmica almenys fins al 1528, dedicada sobretot a l'explotació dels recursos de l'Albufera. Des del 1243 la rectoria de Silla fou patronat de l'Orde de l'Hospital. El 1319 el lloc passà a l'Orde de Montesa, la qual retingué el senyoriu fins a la fi del règim feudal. L'any 1373 comptava amb una població de 97 focs.

Durant l'Edat Moderna, cal assenyalar la lluita dels camperols sillencs per millorar llurs condicions de vida. L'any 1633, els habitants de Silla s'enfrontaren infructuosament amb Francesc Llançol de Romaní, comanador de Montesa, per la seua negativa a obrir un forn i ampliar els cultius a costa de terres comunals de llenya i pastura, aspiracions que al final no van ser complertes. Al primer terç del segle xx s'implantà un important moviment anarquista, sobretot arran de la fragmentació de la propietat de la terra; llavors es va fundar la col·lectivitat agrària El Muntó.

Topònim[modifica]

Encara no s'ha pogut destriar amb seguretat el significat del topònim Silla, proposant-s'hi diferents orígens com a justificació del terme.

Una de les teories el lliga amb un origen llatí, basant-se en la documentació llatina, que la identifica amb el mot Silva, en referència a un bosc atapeït o una zona verda de certa importància, que s'explicaria pels nombrosos pinars i alzines silvestres que abans l'envoltaven pel sud-oest, concretament a les partides de l'Algudor i Sant Roc, a les que haurem d'afegir els bovalars adjacents a l'Albufera per on pasturaven els ramats de la rodalia. Aquesta teoria quedaria suportada per l'aparició d'aquest topònim en documentació visigòtica com la fitació de Wamba, un acord de dependència feudal que delimitava els bisbats del segle viii. També és possible una opció antrotoponímica, és a dir, un topònim que sorgeix d'un antropònim.

Els romanistes també han volgut relacionar el topònim amb la indústria vinatera, així com succeeix amb altres llocs de la Península Ibèrica amb topònims d'arrels romanes que encara mantenen un ètim semblant que ens recorda la presència de cellers: com Cillaperlata (Burgos). A la diòcesi de Tarragona també apareix Centumcelli, referit a un poblament ja documentat a les Rationes decimarum del segle xiii. Gaspar Escolano al segle xvii opta per la forma CELLA derivada CENTUMCELLAE en al·lusió a una suposada gran quantitat de cellers que es trobavenhavia antigament al poble.

Carta pobla de Silla (1243).

L'investigador Nicolau Primitiu el relaciona amb l'ètim SILLUS, vinculant el poblament a un barranc anomenat així en època dels romans (actualment anomenat la Rambleta). Sembla que la majoria de referències antigues es manifesten amb la forma llatina.[cal citació]

Una altra hipòtesi l'aporta el filòleg Joan Coromines a l'obra Onomasticon cataloniae, on afirma que prové d'un origen àrab zhyla, que significa «terreny fàcil de trepitjar», en contraposició als peudemonts on s'enclavaven els pobles de voltant,[2] encara que als seus Estudis de toponímia catalana, publicats amb anterioritat, a l'apartat de noms catalans d'origen àrab, refereix que és un nom enregistrat als textos mossàrabs i no en l'àrab original, suggerint que és molt anterior a la conquesta cristiana del segle xiii. Aquesta opció rep el suport, entre altres, de l'arabista Carme Barceló Torres en l'estudi Toponímia aràbiga del País Valencià, i és la tesi més acceptada actualment pels filòlegs.

També hi ha qui argumenta que el nom és d'origen mallorquí, perquè en temps del repoblament hi va haver suposadament un fort flux de repobladors que provenien d'aquesta illa. Així doncs, és com degué desenvolupar-se fonèticament, anomenant-se de «Sa illa» a «Silla». Tot i això, no hi ha elements històrics o lingüístics suficients per a considerar versemblant aquesta versió.

Una etimologia popular del topònim la trobem en una llegenda que diu que quan Felip II quan vingué a València es trobava tan extasiat travessant el municipi, va cridar (en castellà) "Ací posaria jo la meua cadira (silla)!". Es tracta, clarament, d'una fantasia literària recollida d'una suposada crònica reial, més que una opinió científica, ja que no deixa de ser un intent de relacionar el topònim Silla amb l'equivalència castellana del moble denominat en valencià «cadira», una confusió que es troba fàcilment fora de l'àmbit geogràfic valencià.

Malgrat les divergències semàntiques i el fet d'aparèixer escrit amb diverses modalitats ortogràfiques, aquest topònim s'ha mantingut inalterable al llarg del temps, sense haver-se'n enregistrat cap intent de modificació o substitució per un altre nom.

Tampoc és massa clar el gentilici. Segons el Servei de Normalització Lingüística de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, del tot coincident en la Gran enciclopèdia catalana, hem d'inclinar-nos per la forma sillà/sillana per al singular, i sillans/sillanes per al plural. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'ha fixat en la forma siller/a.[3]

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 12 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per Silla (Compromís) i 1 d'Esquerra Unida-Seguim Endavant (EUPV).

Escut de Silla ornamentat.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Silla

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Vicent Zaragozà Alberola 4.948 52,27% 12 (Green Arrow Up.svg+7)
Partit Popular Logo PP 2019.png Ignacio Ventura Garcia 1.390 14,68% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Compromís per Silla Compromís (isotip).svg Raquel Sánchez Grande 592 6,25% 1 (Red Arrow Down.svg-1)
Esquerra Unida-Seguim Endavant EUPV.png Valentí Mateos Mañas 517 5,46% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 1.978 20,89% 0 (Red Arrow Down.svg -4)
Vots en blanc Transparent.gif 41 0,43%
Total vots vàlids i regidors 9.466 100 % 17
Vots nuls 59 0,62%
Participació (vots vàlids més nuls) 9.525 67,15%**
Abstenció 4.659* 32,85%**
Total cens electoral 14.184* 100 %**
Alcalde: Vicent Zaragozá Alberola (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de València,[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Silla és Vicent Zaragozá Alberola del PSPV.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Alberto Vedreño Gastaldo
Lluís Martínez i Benaches
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
19/04/1979
02/11/1979
n/d
--
1983–1987 Lluís Martínez i Benaches PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Lluís Martínez i Benaches PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Francesc Baixauli i Mena PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Francesc Baixauli i Mena PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Teresa Badenes Martí EUPV 03/07/1999 --
2003–2007 Josep L. Pitarch i Tortajada BLOC 14/06/2003 --
2007–2011 Francesc Baixauli i Mena PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Serafín Simeón Peris PP 11/06/2011 --
2015–2019 Vicent Zaragozá Alberola PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Vicent Zaragozá Alberola PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Demografia[modifica]

L'any 1704 només tenia 80 cases, és a dir, uns 320 habitants. Segons el cens de Floridablanca de 1785-1787, la població de Silla pujava almenys als 1602 habitants. Segons Josep Sanchis Sivera, el 1922 tenia 5239 habitants. En la segona meitat del segle xx ha atret població pel seu desenvolupament industrial i per la proximitat de la ciutat de València.[10]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2008 2011 2020
4.421 4.973 6.243 6.732 6.639 7.117 7.768 10.090 16.145 16.525 15.614 17.546 18.597 18.985 19.213 19.078

Patrimoni[modifica]

Llocs d'interés natural[modifica]

Port de Silla
  • Port de Silla. Després del decret d'expulsió dels musulmans de l'horta de València, es va permetre a un grup d'aquests valencians seguir habitant a Silla. Uns seixanta homes havien de dominar l'art de la navegació. És a aquesta època quan naix el Raval. Esta documentada l'activitat pesquera a l'Albufera, amb unes 60 embarcacions al port de Silla, durant el segle xiii.[15]

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Federación Los Verdes (Los Verdes) (465 vots, 4,91%), Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (427 vots, 4,51%), Silla Ciudadana Contigo (SCC) (407 vots, 4,30%), Silla en Democracia-Podemos (299 vots, 3,16%), Vox (274 vots, 2,89%) i España 2000 (E-2000) (106 vots, 1,12%)
  2. Los Verdes, Silla en Democracia, Ciutadans - Partit de la Ciutadania i España 2000 perderen cadascú 1 regidor, obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. Santamarina, Beatriz; Vizcaíno, Aida. «La marjal de l'Albufera: De paisatges, pescadors i arrossers». A: Catàleg del Museu Valencià d'Etnologia (en valencià). València: Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 193-209. ISBN 978-84-938347-7-7. 
  2. «Onomasticon Cataloniae - Joan Coromines - Versió digital - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 16 febrer 2021].
  3. «Denominació dels municipis valencians». [Consulta: 16 febrer 2020].
  4. Zaragozà, Paz (Secretària municipal) «Ple extraordinari de 15 de juny de 2019. Constitució de l'Ajuntament». Actes del Ple, 15-06-2019.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 5 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 116-117 [Consulta: 5 abril 2020].
  7. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Silla», 26-05-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Silla. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  10. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana, 1992. ISBN 84-8750229-6. 
  11. [enllaç sense format] http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=194
  12. Muñoz, Cristina «El Museu d'Història i Arqueologia recull la vida mil·lenària de Silla». El Punt Avui, 15-02-2014 [Consulta: 16 febrer 2014].
  13. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 6 gener 2017].
  14. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 6 gener 2017].
  15. Ajuntament de Silla, ANTICH I BROCAL, Josep: L'Albufera, el port de Silla

Enllaços externs[modifica]