Benetússer

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBenetússer
Bandera de Benetússer Escut de Benetússer
Escut de Benetússer
Ayuntamiento de Benetússer.jpg
Ajuntament de Benetússer

Localització
Localització de Benetússer respecte del País Valencià.png
39° 25′ 22″ N, 0° 23′ 50″ O / 39.422655555556°N,0.39723888888889°O / 39.422655555556; -0.39723888888889
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Sud
Municipis 1
Població
Total 14.495 (2017)
• Densitat 18.583,33 hab/km²
Gentilici Benetussí, benetussina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 0,78 km²
Altitud 11 m
Limita amb
Partit judicial Catarroja
Història
Fundació Primers nomenaments al
Llibre dels repartiments de 1250
Festa major Juny
Patró Sant Sebastià i Mare de Déu del Socors
Dia de mercat Dimecres i dissabte
Organització i govern
• Alcaldessa Eva Ángela Sanz Portero
Economia
Pressupost 9.119.847,68 (2007)
Indicatius
Codi postal 46910
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 46054
Codi ARGOS 46054
Altres dades

Web www.benetusser.es
Modifica dades a Wikidata

Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar i Paiporta.

Geografia[modifica]

Municipi assentat sobre una plana de fèrtils al·luvions de l'era quaternària, acumulats pels dipòsits que van aportar durant segles les conques hidrogràfiques dels rius Xúquer i Túria.

Reguen esta plana els diferents braços de la séquia de Favara, que travessen per davall del nucli urbà (actualment edificat completament) i aboquen l'aigua en l'Albufera.

L'extensió del terme és més aviat curta, a penes un quilòmetre quadrat, fet que va condicionar en dècades passades el pas de l'agricultura a la indústria.

El fet que el municipi haja estat situat històricament sobre el camí Reial de Xàtiva o camí Reial de València a Madrid (actualment avinguda del Camí Nou), ha proporcionat a Benetússer diversos accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril. Esta circumstància afavorí la modernització de la localitat durant el segle XX, que ha esdevingut una xicoteta ciutat proveïda de serveis diversos.

Història[modifica]

El topònim Benetússer té el seu origen en el món àrab. El municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, del 1240, codi en què es detalla el repartiment de terres després de la conquesta de Jaume I. Hi apareix amb la forma Benitúzem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn = fill de) i Túzem (antic topònim de Tunis).

L'origen de Benetússer com a alqueria mora "dels fills o descendents de Túzem", el confirma també la ceràmica trobada durant les excavacions arqueològiques realitzades el 1987 a la plaça de l'Església. Esta ceràmica, combinació de verd i manganés, està datada en la segona meitat del segle X, quan els califes Omeies governaven la península, i la decoració que s'imitava era la de Còrdova.[1]

Després de la conquesta feudal, Benetússer va ser repoblat per famílies oriündes de Catalunya, Aragó i Montpeller (França). Els Gener de Rabassa eren senyors feudals del municipi allà per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la família senyorial dels Rabassa de Perellós.[2]

Parròquia de Benetússer.

En esta època medieval, va ser construïda l'església, que feia les funcions de capella i de castell alhora, i l'encara visible porta d'entrada al jardí palatí, popularment coneguda com la porta de Favara.

L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaigües i senyors de Benetússer, la senyora Sofia Dais Puigmoltó, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benetússer, amb les seues possessions i terres. Est edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topografía médica de Benetússer, descriu l'antic castell de la manera següent: «La porta municipal fa cap a la plaça del Castell, i és d'arc redó i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres dependències auxiliars, un caragol cònic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, últim centelleig de l'art gòtic. El pis principal consta de diàfanes estances, el sostre de les quals està format només per les bigues de l'entramat superior. El sòl és de taulellets, amb bancs de pedra per als festejadors, les portes fan de comunicació. En estes, s'aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala és palatina i manca de vestíbul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hectàrees, que estigué envoltat en el seu temps per tàpies, les quals han desaparegut en l'actualitat.»

Vegeu Museu Història de Benetússer.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de Benetússer
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2004 2006 2007 2012
996 1.216 1.421 2.517 3.436 3.954 5.907 10.062 13.488 13.891 13.961 13.425 14.023 13.940 14.283 14.999

Economia[modifica]

L'extensió del terme municipal de Benetússer (un dels més xicotets de la comarca) ha estat un dels condicionants principals que han configurat l'economia de la localitat. Els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis veïns, i recentment la mancança de sòl cultivable i les bones comunicacions (el primer ferrocarril hi arribà el 1852) han conduït l'economia del municipi devers una industrialització intensa, principalment mobles i tapissos. Existeixen també fàbriques de licors, molins d'oli, tèxtils i químiques.[3] Actualment, la indústria, a poc a poc, ha deixat pas al comerç i als serveis de tota classe. Estos són els sectors que ocupen actualment gran part de la població activa.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Popular, 5 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Compromís, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià, 2 de Guanyem Benetússer i 1 de Ciutadans.

Escut de Benetússer.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Benetússer

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Laura Chuliá Serra 2.148 26,76% 5 (Red Arrow Down.svg-3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Eva Ángela Sanz Portero 2.025 25,23% 5 (Red Arrow Down.svg-1)
Compromís per Benetússer Compromís (isotip).svg Reme Navarro Alapont 1.105 13,77% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà Logo EUPV sin tipografía.png Cristian Munera Almenar 867 10,80% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Guanyem Benetússer Guanyem-Benetússer.png Concepción Martínez Giménez 745 9,28% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania[4] Ciudadanos-icono.svg José Enrique Aguar Vila 728 9,07% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Altres candidatures[5] Transparent.gif 295 3,68% 0
Vots en blanc Transparent.gif 113 1,41%
Total vots vàlids i regidors 8.026 100 % 17
Vots nuls 109 1,34%**
Participació (vots vàlids més nuls) 8.135 71,96%**
Abstenció 3.170* 28,04%**
Total cens electoral 11.305* 100 %**
Alcaldessa: Eva Ángela Sanz Portero (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de PSPV-PSOE, 2 de Compromís i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona de València.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa de Benetússer torna a ser Eva Ángela Sanz Portero de PSPV-PSOE.[10][11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Sanchis Micó PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Sanchis Micó PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Sanchis Micó PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Enrique Aguar Vila PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Enrique Aguar Vila PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Enrique Aguar Vila PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 José Enrique Aguar Vila
Eva Ángela Sanz Portero
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
14/06/2003
11/02/2006
Dimissió/renúncia
--
2007 - 2011 Eva Ángela Sanz Portero PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Laura Chulià Serra PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Eva Ángela Sanz Portero PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Monuments[modifica]

  • Església de la Mare de Déu del Socors. Del XVIII. Tota l'església és de l'estil xorigueresc; el púlpit és d'elegant talla i la façana va ser rematada el 1902. En els últims anys, s'ha incorporat a la façana un pòrtic neoclàssic i s'ha construït un altar major nou, també d'estil neoclàssic.
  • Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jardí del palau, és d'estil manierista.
  • Molí de Favara. Est molí, fariner en els seus orígens i convertit en arrosser en el segle XIX, és un dels pocs que estan situats en la séquia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els braços secundaris. El molí és d'origen medieval, encara que l'estructura arquitectònica que presenta avui dia és el resultat de les innovacions industrials associades a l'expansió del cultiu de l'arròs. En els últims anys, s'ha construït un auditori afegit al vell edifici del molí.
  • Molí arrosser de l'Estació. Complex industrial construït el 1921. Té un cos monumental, de caràcter civil (a manera d'habitatges), restaurat recentment, constituït pel mateix molí de tres altures, al qual s'adossen dos cossos de façanes simètriques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de maó. Estes façanes simètriques tenen tres obertures amb buits de llinda motllurats, balconada central (possiblement afegit en esta última restauració) i, com a remat, ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, òvuls). De major senzillesa, és el molí pròpiament dit amb coberta a dues aigües, fàbrica de maó, bigues de fusta i ritme regular en els buits. Al costat d'est cos principal, el complex té altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.

Festes i celebracions[modifica]

  • Falles. Al març.
  • Setmana Santa.
  • Festes majors. Celebra les festes en honor al patró del poble, Sant Sebastià, entre l'ultima setmana de juny i la primera de juliol (segons com caiga l'any). En estes festes, es tria la festera (o el fester des de 2016) major del poble, la qual representa una associació del municipi. El tercer dia de festes, que sempre cau en diumenge, es celebren diferents processons. La vesprada comença amb la tradicional Enramà de la Murta, on la Junta Local Fallera del poble junt amb la música de tabal i dolçaina, plenen els carrers del recorregut de la processó del Corpus amb rames d'olivera. A continuació, te lloc la Processó Cívica, la qual comença amb la baixada de la bandera de Benetússer des del balcó de l'ajuntament i es fa un recorregut amb ella junt amb la coorporació municipal fins a arribar a l'Església. Una vegada allí, comença la festivitat del Corpus Christi. A les 20 h. es celebra una missa major en honor al Corpus Christi. Una vegada acabada, comença la processó amb les danses dels Gegants i Cabuts de Benetússer i el Grup de Danses Hawwara. Tot seguit, s'incorporen les comissions falleres del poble, les cofraries de Setmana Santa, les festeres i els festers, els xiquets i xiquetes de comunió, les autoritats eclesiàstiques i la coorporació municipal. Durant els dies de festes es duen a terme els actes de Moros i Cristians: l'entrada falsa, les entrades infanils, l'ambaixada de l'aigua, la nit de l'olla i l'entrà de gala. Aquests actes es celebren del segon al nové dia de festes.[cal citació]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Per a saber més sobre el tresor ceràmic de Benetússer, recomanem que acudiu al llibre La ceràmica califal de Benetússer, obra de Felisa Escribà. En l'actualitat, les troballes estan exposades en el Museu Estatal de Ceràmica i Arts Decoratives "González Martí" de València.
  2. García Martínez, José Luis «El Legado de los Rabassa de Perellós, fundadores de la Casa de Dos Aguas.». e-rph, 17, 2015, pàg. 170-191.
  3. García Martínez, José Luis «La industria de Benetússer a principios del siglo XX.». Benetússer Hoy, juny, 2013.
  4. En les eleccions de 2011 obtingué 1 regidor com Centro Democrático Liberal. Redacció «El Centro Democrático Liberal se integra en el Partido por la Ciudadanía-Ciudadanos que lidera Albert Rivera» (en castellà). minutodigital.com, 22-02-2014 [Consulta: 11 juliol 2015].
  5. També hi participaren Falange Espanyola de les JONS (162 vots, 2,02%) i Unió, Progrés i Democràcia (133 vots, 1,66%).
  6. Redacció «Eva Sanz ha sido proclamada como nueva alcaldesa de Benetússer» (en castellà). benetusserhoy.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 35 [Consulta: 3 agost 2015].
  9. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benetússer», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
  10. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  11. 11,0 11,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benetússer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benetússer Modifica l'enllaç a Wikidata