Catarroja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCatarroja
Escut de Catarroja
Escut de Catarroja
Casa Vivanco (Catarroja) (2).jpg
Casa Vivanco

Localització
Localització de Catarroja respecte del País Valencià.png
39° 24′ 12″ N, 0° 24′ 10″ O / 39.4033747°N,0.4028759°O / 39.4033747; -0.4028759
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Horta Sud
Entitats de població
Capital Catarroja
Municipis 1
Població
Total 27.728 (2016)
• Densitat 2.126,38 hab/km²
Gentilici Catarrogí, catarrogina
Predomini lingüístic valencià
Geografia
Superfície 13,04 km²
Altitud 16 m
Limita amb
Partit judicial Catarroja
Història
Festa major Segona quinzena de setembre
Patró Sant Miquel
Dia de mercat Dimarts i divendres
Organització i govern
• Alcaldessa María Soledad Ramón Sánchez
Indicatius
Codi postal 46470
Codi INE 46094
Codi ARGOS 46094
Altres dades

Web www.catarroja.es
Modifica dades a Wikidata

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km de la capital València i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El seu port de l'Albufera és famós, gràcies al qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada des del Miocè, que s'eleva des de la mar Mediterrània fins als turons de l'oest.

L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, on l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de la seua existència. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.

Història[modifica | modifica el codi]

Catarroja el 1883

En les partides de L'Hort de Pepica i de L'Alter, s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dóna el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origen frances, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà, el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents.

En el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital des del sud. En 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·là la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

El 2010 reberen el premi Escoba de Oro per la gestió de residus.[1] El 2015 aquesta gestió va caure en un punt de decadència que va fer que molts veïns es queixaren.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
7.043 7.977 8.308 9.056 10.437 11.204 11.680 15.703 20.195 20.157 20.616 23.895 25.658 27.100

Economia[modifica | modifica el codi]

Catarroja ha estat un poble de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquesta es va perdent. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).

Quant a la indústria, destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el seu polígon.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 5 del Partit Popular, 5 de Compromís, 5 de Guanyar Catarroja, 4 del Partit Socialista del País Valencià i 2 de Ciutadans.

Escut de Catarroja.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Catarroja

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg María Soledad Ramón Sánchez 3.004 20,52% 5 (Red Arrow Down.svg-6)
Compromís per Catarroja Compromís (isotip).svg Jesús Monzó i Cubillos 2.963 20,24% 5 (Green Arrow Up.svg+3)
Guanyar Catarroja-EUPV-Els Verds: Acord Ciutadà Guanyar Catarroja.png Rosa Pérez Garijo 2.684 18,34% 5 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Alberto Gradolí Cánovas 2.561 17,5% 4 (Red Arrow Down.svg-2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg María del Carmen Ibor Temprano 1.528 10,44% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 1.698 11,6% 0
Vots en blanc Transparent.gif 200 1,37%
Total vots vàlids i regidors 14.638 100 % 21
Vots nuls 175 1,18%**
Participació (vots vàlids més nuls) 14.813 71,82%**
Abstenció 5.813* 28,18%**
Total cens electoral 20.626* 100 %**
Alcalde: Jesús Monzó i Cubillos (Compromís) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 5 de Compromís, 5 de Guanyar Catarroja i 4 de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de València.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Catarroja és Jesús Monzó i Cubillos de Compromís.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Chirivella Peris PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Chirivella Peris PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Mª Ángeles López Sargues UV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Chirivella Peris
Soledad Ramón Sánchez
PP
PP
16/06/2007
12/01/2010
Defunció (30/12/2009)
--
2011 - 2015 Soledad Ramón Sánchez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Jesús Monzó i Cubillos Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Miquel

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, il·legalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni Abat. Es celebra la setmana del 17 de Gener, dia de Sant Antoni Abat. Eixe mateix dia es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el tradicional porrat. El divendres d'eixa setmana es planta una foguera pel matí que es crema eixa mateixa nit juntament amb altres fogueres que realitzen algunes comissions falleres. Per últim, com a acte més important, el Diumenge es beneeixen els animals domèstics al Mercat i es realitza una desfilada de cavalls i carruatges que vénen de tota la comarca per esperar la seua benedicció.
  • Falles. Aquesta festa tan important en la ciutat de València també es celebra a Catarroja a través de la Junta Local Fallera formada per les 8 falles del municipi. Consta de tots els actes tradicionals de les falles de València.
  • Mig any de Moros i Cristians. Es celebren l'últim cap de setmana d'Abril en quedar menys de Mig Any per les festes patronals amb gran protagonisme de les festes de Moros i Cristians. Eixe cap de setmana s'instal·la un gran mercat medieval al nucli antic i les diverses "filaes" del municipi realitzen una "entrada falsa" on els components de la festa porten les seues tradicionals "xilabes" oficials.
  • Creus de maig. la primera setmana de Maig coincidint amb les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu de la Mina a Catarroja, les comissions falleres planten al seu carrer o plaça una gran creu tradicional o innovadora que tradicionalment era de flors en una al·legoria a la primavera.
  • Sant Pere. Patró del barri de pescadors de Les Barraques (nucli antic). El barri celebra les seues festes amb una gran diversitat d'actes on destaca el tradicional "Sant Pere al port" on la imatge de Sant Pere és portada en romeria de l'església de Sant Miquel en un carruatge a cavall fins al Port on es puja en barca i es trasllada dins del llac de l'Albufera on es fa una missa en el seu honor. Tots els assistents acudeixen en barca des de El Port a veure aquest tradicional acte. El dia posterior a la processó de Sant Pere, es celebra "el dia del gos" un dia per relaxar-se i passar-s'ho bé en família i amb els amics després d'acabar les festes del barri.
  • Festes patronals en honor a Sant Miquel i festes de Moros i Cristians. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arròs. Destaquen les festes de Moros i Cristians, festes més multitudinàries del municipi que consten dels actes més tradicionals de la Gran Entrada de Moros i Cristians, les ambaixades o l'entrada de bandes de música entre altres que es mesclen amb actes lúdics i festius que organitzen les 8 "filaes" (5 mores i 3 cristianes) del municipi. Altres actes importants de les festes patronals són el concurs gastronòmic d'allipebre (plat autòcton), regates de Vela Llatina al llac de l'Albufera o la processó de Sant Miquel el 29 de Setembre, processó important a la comarca pel gran nombre de sants i imatges que hi participen.
  • Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les festes majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa". Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu Categoria:Catarrogins

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Catarroja logra la ‘Escoba de Oro 2010’ en reconocimiento a la limpieza de sus calles». El Periòdic, 10-06-2010 [Consulta: 11 març 2016].
  2. Gómez, Sonia «Del premio a la Escoba de Oro a calles con montañas de basura». Las Provincias, 12-08-2015 [Consulta: 11 març 2016].
  3. També hi participaren Poble Democràtic Podem (Poble) (688 vots, 4,7%), España 2000 (417 vots, 2,85%), Agrupación Social Independiente de Catarroja (ASI Catarroja) (256 vots, 1,75%), Unió, Progrés i Democràcia (205 vots, 1,4%) i VOX (132 vots, 0,9%).
  4. Redacció «Jesús Monzó, alcalde de Catarroja tras el acuerdo a última hora entre Compromís, PSPV y Guanyar» (en castellà). hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 40 [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Catarroja», 24-05-2015. [Consulta: 26 agost 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catarroja. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  10. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  11. Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de Catarroja: Historia, Geografía y Arte, volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sencera).
  12. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  13. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  14. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Catarroja
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catarroja Modifica l'enllaç a Wikidata