Catarroja

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCatarroja
Escut de Catarroja
Escut de Catarroja
Casa Vivanco (Catarroja) (2).jpg

Localització
LocationValenciaInEurope.png
 39° 24′ 12″ N, 0° 24′ 10″ O / 39.4033747°N,0.4028759°O / 39.4033747; -0.4028759
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Sud

Capital Catarroja
Població
Total 27.827 (2018)
• Densitat 2.140,54 hab/km²
Gentilici Catarrogí, catarrogina
Predomini lingüístic valencià
Geografia
Superfície 13 km²
Altitud 16 m
Limita amb
Partit judicial Catarroja
Història i celebracions
Patrocini Sant Miquel Arcàngel
Dia de mercat Dimarts i divendres
Festa major Segona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Jesús Monzó i Cubillos
Identificador descriptiu
Codi postal 46470
Codi de municipi INE 46094
Codi ARGOS de municipis 46094
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Catarroja és una vila del País Valencià situada a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Geografia[modifica]

Situada a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km del cap i casal de València; i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El port de l'Albufera de Catarroja a hores d'ara és un referent, el qual s'ha convertit en el bressol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada d'ençà del Miocè, que s'eleva de la mar Mediterrània estant fins als turons de l'oest.

L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, en què l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de ser-hi. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que allotgen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari en l'actualitat. El clima és mediterrani.

Història[modifica]

Catarroja el 1883

En les partides de l'Hort de Pepica i de l'Alter, s'hi han trobat deixalles arqueològiques de l'època romana; la fundació de la vila és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dóna el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origin gironí, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va refusar, recolzat pels vilatans, de pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar títol de vila el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà, el 1417; el fill d'aquest, a causa dels deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Pujades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se amb el senyoriu durant els darrers quatre-cents.

En el segle XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper a causa de la proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital del sud enfora. L'any 1631 Ximén Pérez de Calatayud obtingué de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i els vilatans, que aquell va guanyar. A partir de l'any 1670, a causa dels processos d'aterraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

D'ençà del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; durant la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·là la seua caserna general; l'any 1885 una epidèmia de còlera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos de la qual va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat. Els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

El 2010 reberen el premi Escoba de Oro per la gestió de residus.[1] El 2015 aquesta gestió va caure en un punt de decadència que va fer que molts veïns es queixaren.[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2010 2018
7.043 7.977 8.308 9.056 10.437 11.204 11.680 15.703 20.195 20.157 20.616 27.679 27.827

Economia[modifica]

Catarroja ha sigut una vila de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquest treball gairebé s'ha perdut. També té, però, una àmplia zona d'horta i, sobretot, la marjal, el cultiu principal de la qual és l'arròs, conreat en el Camí del Port (ribera de l'Albufera).

Quant a la indústria, hi destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar-ne l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el polígon industrial.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El plenari de l'ajuntament és format per 21 regidors: 7 de Compromís, 6 del PSPV, 4 del Partit Popular, 3 de Ciutadans i 1 de Guanyar Catarroja - Esquerra Unida: Seguim Endavant.

Escut de Catarroja.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Catarroja

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Catarroja: Compromís Municipal Compromís (isotip).svg Jesús Monzó i Cubillos 3.557 27,16% 7 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Lorena Silvent Ruiz 3.181 24,29% 6 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Logo PP 2019.png Rafa Sanchis Muñoz 2.041 15,58% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg María Marcela Tomás Guillem 1.901 14,51% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Guanyar Catarroja - Esquerra Unida: Seguim Endavant EUPV.png Dani Portillo Ogalla 829 6,33% 1 (Red Arrow Down.svg-4)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 1.476 11,26% 0
Vots en blanc Transparent.gif 113 0,86%
Total vots vàlids i regidors 13.098 100 % 21
Vots nuls 125 0,95%**
Participació (vots vàlids més nuls) 13.223 63,54%**
Abstenció 7.587* 36,46%**
Total cens electoral 20.809* 100 %**
Alcalde: Jesús Monzó i Cubillos (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46094/catarroja
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Catarroja és Jesús Monzó i Cubillos, de Compromís.[4][5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Antonio Cubillos Royo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Francisco Chirivella Peris PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Francisco Chirivella Peris PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Mª Ángeles López Sargues UV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Chirivella Peris
Soledad Ramón Sánchez
PP
PP
16/06/2007
12/01/2010
Defunció (30/12/2009)
--
2011 - 2015 Soledad Ramón Sánchez PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Jesús Monzó i Cubillos Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Jesús Monzó i Cubillos Compromís 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments[modifica]

Església de Sant Miquel

Monuments religiosos[modifica]

Monuments civils[modifica]

Llocs d'interés[modifica]

Port de Catarroja

El Port de Catarroja, un canal amb accés al llac de l'Albufera, discorre pràcticament paral·lel al barranc de Xiva. Hi trobem cases com "Casa Sulema", "Casa Baina" i "Casa Primitiva" què, a l'empara de ser antigues, han estat remodelades (alguna d'elles, fins i tot, il·legalment) sense cap projecte d'obra ni respecte per l'entorn.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abat. Es celebra la setmana del 17 de Gener, dia de Sant Antoni Abat. Aqueix mateix dia es venen a l'església de Sant Antoni pans beneïts i es realitza el tradicional porrat. El divendres d'aqueixa setmana es planta una foguera al matí que es crema aqueixa mateixa nit juntament amb altres fogueres que realitzen algunes comissions falleres. Al capdavall, com a acte més important, el Diumenge es beneeixen els animals domèstics al Mercat i es realitza una desfilada de cavalls i carruatges que vénen de tota la comarca per a la seua benedicció.
  • Falles. Aquesta festa tan important en la ciutat de València també esdevé a Catarroja per mitjà de la Junta Local Fallera formada per les 10 falles del municipi. Consta de tots els actes tradicionals de les falles de València.
  • Mig any de Moros i Cristians. Es celebren l'últim cap de setmana d'abril quan resta menys de Mig Any per a les festes patronals amb gran protagonisme de les festes de Moros i Cristians. Aqueix cap de setmana s'instal·la un gran mercat medieval al nucli antic i les diverses "filaes" del municipi realitzen una "entrada falsa" en què els components de la festa porten les seues tradicionals "xilabes" oficials.
  • Creus de maig. La primera setmana de Maig quan coincideix amb les festes de la Mare de Déu dels Desemparats i de la Mare de Déu de la Mina a Catarroja, les comissions falleres planten al carrer o plaça una gran creu tradicional o innovadora que tradicionalment era de flors en una al·legoria a la primavera.
  • Sant Pere. Patró del barri de pescadors de Les Barraques (nucli antic). El barri celebra les seues festes amb una gran diversitat d'actes en què destaca el tradicional "Sant Pere al port" on la imatge de Sant Pere és portada en romeria de l'església de Sant Miquel en un carruatge a cavall fins al Port en què es puja en barca i es trasllada dins del llac de l'Albufera on es fa una missa en el seu honor. Tots els assistents acudeixen en barca d'El Port estant a veure aquest tradicional acte. El dia posterior a la processó de Sant Pere, es fa "el dia del gos" un dia per relaxar-se i passar-s'ho bé en família i amb els amics després d'acabar les festes del barri.
  • Festes patronals en honor a Sant Miquel i festes de Moros i Cristians. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arròs. Hi destaquen les festes de Moros i Cristians, festes més multitudinàries del municipi que consten dels actes més tradicionals de la Gran Entrada de Moros i Cristians, les ambaixades o l'entrada de bandes de música entre altres que es mesclen amb actes lúdics i festius que organitzen les 8 "filaes" (5 mores i 3 cristianes) del municipi. Altres actes importants de les festes patronals són el concurs gastronòmic d'allipebre (plat autòcton), regates de Vela Llatina al llac de l'Albufera o la processó de Sant Miquel el 29 de Setembre, processó important a la comarca pel gran nombre de sants i imatges que hi participen.
  • Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les festes majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa". Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

Fills il·lustres[modifica]

Vegeu Categoria:Catarrogins

Referències[modifica]

  1. «Catarroja logra la ‘Escoba de Oro 2010’ en reconocimiento a la limpieza de sus calles». El Periòdic, 10-06-2010 [Consulta: 11 març 2016].
  2. Gómez, Sonia «Del premio a la Escoba de Oro a calles con montañas de basura». Las Provincias, 12-08-2015 [Consulta: 11 març 2016].
  3. També hi participaren Poble Democràtic (590 vots, 4,50%), Podem (432 vots, 3,30%%), Som Valencians en Moviment - CUIDES (308 vots, 2,35%%) i Avant Adelante los Verdes (146 vots, 1,11%).
  4. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Catarroja. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  6. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  7. Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de Catarroja: Historia, Geografía y Arte, volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sencera).
  8. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  9. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  10. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 31 desembre 2016].
  11. CASARES RODICIO, Emilio (director de l'obra): Diccionario de la Música Valenciana. Edita Iberautor Promociones Culturales S.R.L., 2006. Col·labora L'Institut Valencià de la Música. Pàgina 323. Volum I, ISBN 84-8048-706-2

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Catarroja
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catarroja