Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser
	Vista d'una entrada al poble
Localització
	39° 22′ 04″ N, 0° 26′ 41″ O / 39.3677124°N,0.4446741°O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Horta Sud
Municipi	1
Població
Total	9.813 (2017)
• Densitat	1.089,12 hab/km²
Gentilici	Alcasser, alcassera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	9,01 km²
Altitud	15 m
Limíta amb	Albal ; Beniparrell ; Silla ; Torrent ; Catarroja ; Picassent
Partit judicial	Picassent
Història
Festa major	Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde	Eva Isabel Zamora Chanza
Identificador descriptiu
Codi postal	46290
Codi de municipi INE	46015
Codi ARGOS de municipis	46015
Altre
Lloc web	www.alcasser.es

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal, Catarroja i Torrent.

Contingut

1 Geografia
2 Història
- 2.1 Topònim
3 Demografia
4 Economia
5 Política i govern
- 5.1 Composició de la Corporació Municipal
- 5.2 Alcaldes
6 Monuments
7 Festes locals
8 Fills il·lustres
9 Himne (en valencià)
10 Referències
11 Vegeu també
12 Enllaços externs

Geografia[modifica]

Situat al sud de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mitjà de pous.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31.

Història[modifica]

Habitada per musulmans, el rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces que va intentar, en 1248, poblar-la de cristians. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere de Boïl i Castellar la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i la seua dona Sibil·la la torre i fortalesa d'Alcàsser, i sis dies després li les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens amb el mer i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subhasta sent adquirida per Jaume Romeu, qui va aconseguir que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprada per Bernat Guillem Català i en 1443, és quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta de poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, va demanar la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici es va acabar de construir en 1805.

Topònim[modifica]

El topònim ve del mot àrab al-qasr, 'la fortalesa' o alcassaba, i és la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula Alcázar (Alcázar de San Juan, per exemple).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2012
3.200	3.411	3.530	4.055	4.368	4.473	4.679	5.449	6.555	7.191	7.229	8.351	8.505	9.258	9.544

Economia[modifica]

La primera meitat del segle XIX produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies al fet que importava fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment es cultiven principalment tarongers, passant cada vegada més a ser un poble industrial.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 5 del Partit Popular, 1 de Gent d'Alcàsser, 1 de Ciutadans i 1 de Compromís.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alcàsser
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Eva Isabel Zamora Chanza	1.716	31,16%	5 (0)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	María de los Remedios Avia Ferrer	1.625	29,51%	5 (-2)
	Gent d'Alcàsser	Luis Aviñó García	505	9,17%	1 (+1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania^[1]	María José García Jiménez	505	9,17%	1 (0)
	Compromís per Alcàsser	Isabel Maria Parra Garcia	487	8,84%	1 (+1)
	Altres candidatures^[2]		612	11,12%	0
	Vots en blanc		57	1,04%
Total vots vàlids i regidors			5.507	100 %	13
	Vots nuls		69	1,24%**
Participació (vots vàlids més nuls)			5.576	77,09%**
Abstenció			1.657*	22,91%**
Total cens electoral			7.233*	100 %**
Alcaldessa: Eva Isabel Zamora Chanza (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 5 de PSPV, 1 de Gent d'Alcàsser, 1 de Ciutadans i 1 de Compromís^[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior.^[4] Junta Electoral de la Zona de València.^[5] Periòdic Ara.^[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alcàsser és Eva Isabel Zamora Chanza de PSPV-PSOE.^[7]^[8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Vicente Hernández Martínez	AEI	19/04/1979	--
1983 - 1987	Ricard Gil i Fabra	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	Cristóbal.M. Llorens Alemany	UV	30/06/1987	--
1991 - 1995	Ricard Gil i Fabra Javier Navarro Hernández	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	15/06/1991 n/d	-- ??
1995 - 1999	Julio Chanzá Romaguera	UV-CCV	17/06/1995	--
1999 - 2003	Julio Chanzá Romaguera	UV	03/07/1999	--
2003 - 2007	Julio Chanzá Romaguera Mª Remedios Avia	UV PP	14/06/2003 19/06/2005	Pacte de govern UV + PP
2007 - 2011	Mª Remedios Avia Ferrer	PP	16/06/2007	--
2011 - 2015	Mª Remedios Avia Ferrer	PP	11/06/2011	--
Des de 2015	Eva Isabel Zamora Chanza	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[8]

Monuments[modifica]

Església de Sant Martí Bisbe. Es va acabar en 1805, l'altar major és del segle XVII; els frescos, al·lusius a Sant Martí, s'atribuïxen a Vicent López, la capella del Crist de la Fe és de 1819.
Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalesa d'origen musulmà, va ser transformat en Ajuntament.

Façana de l'Església de Sant Martí Bisbe.
Interior de l'Església de Sant Martín Bisbe.
Palau de la Baronia, seu de l'ajuntament.
Plaça de l'Ajuntament.

Festes locals[modifica]

Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol i als Sants de la Pedra el 30 del mateix mes.
Festes Majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe.

Fills il·lustres[modifica]

Angelino Soler Romaguera (Alcàsser, 1939) Amb 21 anys 1960 Campió de la Volta Ciclista a Espanya.Va ser un ciclista professional entre 1960 i 1969.
Sva-ters El grup de ska del poble.