Alcàsser (Horta Sud)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaAlcàsser
Escut d'Alcàsser-2.svg
Alcàsser 04.JPG
Plaça de l'Ajuntament Modifica el valor a Wikidata

Localització
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
Població
Total10.266 (2021) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.139,4 hab./km²
GentiliciAlcasser, alcassera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície9,01 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPicassent
Festa patronalSegona quinzena d'agost
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataEva Isabel Zamora Chanzà (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46290 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46015 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46015 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalcasser.es… Modifica el valor a Wikidata

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal, Catarroja i Torrent.

Geografia[modifica]

Situat al sud de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mitjà de pous.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31.

Història[modifica]

Habitada per musulmans, hi havia una torre de defensa enderrocada als 1930s.[1] El rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces, qui, després de l'expulsió dels musulmans, atorgà en 1248 la primera carta pobla per poblar-la de cristians.[2]

El fracassat intent repoblador obligaría a admetre el retorn dels moros 1250 pel nou senyor feudal Pere Roiç de Corella a qui succeïren altres senyors de families com la Riusech i en 1299 la família Castellà. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere de Boïl la jurisdicció criminal. El senyoriu pertanyia aleshores a Vidal de Vilanova i a la seua dona Sibil·la Castellana, els quals decidiren vendre el mateix amb la torre i fortalesa d'Alcàsser al reí Pere IV, transacció que va ser succeida sis dies després per una venda pel rei a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens amb el mixt imperi. En 1400 es va tornar a vendre el senyoriu en pública subhasta sent adquirit per Jaume Romeu, qui va aconseguir del reí Martí l'Humá una ampla franquicia de tributs reials per als alcàssers (1404), ampliada amb el dret de que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprat el senyoriu per Bernat Guillem Català,el fill del qual, Joan Guillem Catalá de Valeriola va rebre del rei Alfons el Magnánim la plenitud de jurisdiccions que convertíen Alcàsser en baronia 1443, per obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 el referit primer baró va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castellà, baró de Picassent. Segons la carta de ratificació del poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls moros havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals.Venuda la baronia a Joan Escrivá de Sanoguera (1484),la seua descendencia es mantindria en el domini sobre el poble fins 1722. Entre els barons d'aquesta familia va estar el que va ser religiós hospitaler frei Cristòfol Sanoguera, que després de demanar la confirmació de la suprema jurisdicció en les Corts valencianes de 1604 va patir en 1609 l'expulsió dels moriscos i despoblament de la baronia que l'obligaria en 1610 a la repoblació cristiana que es va regular per mitjà de la Carta Poblá atorgada pel baró Cristòfol Sanoguera.[2]

Des de 1328 es constata que existia una Esglesia al poble, -que, tal vegada datava des de la conquesta-, encara que l'actual edifici es va edificar cap a 1592 i reconstruir en 1719 acabantse després la construcció del nou creuer i presbiterium 1801, al que s'afegiria en 1816 - 1819 la capella de Comunió dissenyada per Manuel Fornés i Gurrea, que quedaria presidida per una imatge del Crist de la Fe actualmente deguda a l'escultor Enric Galarza.

Altres edificis dignes de comentar són, el nou cementeri municipal inaugurat en 1917. Als anys 1927 s'inaugurà un interessant nou mercat municipal, d'estil modernista, i un escorxador (1927) que va substituir a l'antic, bastit al segle XIX. Altres edificis públics significatius edificats al segle XX son la casa de la vila -imitació de l'antiga casa-castell senyorial enderrocada en 1929- i l'església de Maria Auxiliadora (1971) al barri del Raval.[2]

Topònim[modifica]

El topònim ve del mot àrab al-qasr, 'la fortalesa' o alcassaba, i és la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula Alcázar (Alcázar de San Juan, per exemple).

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007 2012
3.200 3.411 3.530 4.055 4.368 4.473 4.679 5.449 6.555 7.191 7.229 8.351 8.505 9.258 9.544

Economia[modifica]

La primera meitat del segle xix produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies al fet que importava fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

A finals del segle xix i principis del XX, la producció dels figuerals alcasserins gaudia d'una certa fama als mercats de la comarca. Al llarg del segle xx l'agricultura local va canviar substancialment. Tradicionalment les partides tant del Pla com de la Muntanya es dedicaven al secà. A més hi existien el regadius milenaris a l'Horteta, amb les aigües de la Séquia de les Fonts de Picassent i Alcàsser, i les aportacions de la Séquia Reial des del segle xviii. El 1901 es fundà la Sociedad Riegos y Alumbrados de Alcácer, que va motoritzar els pous i permeté l'extensió del conreu del taronger, que esdevingué el monocultiu predominant a totes les partides del terme.[2]

Duranta la segon meitat del segle xx, la indústria va ser el sector més dinàmic, reduint la importància de la taronja.[2]

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per Alcàsser i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut d'Alcàsser-2.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alcàsser

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Eva Zamora Chanzà 2.054 39,98% 6 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Alberto Primo Llácer 1.551 30,19% 5 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Alcàsser Compromís (isotip).svg Isabel Parra Garcia 601 11,70% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg María José García Jiménez 358 6,97% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Altres candidatures[a][b] Pix.gif 540 9,52% 0 (Red Arrow Down.svg -1)
Vots en blanc Pix.gif 33 0,64%
Total vots vàlids i regidors 5.137 100 % 13
Vots nuls 28 0,54%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.165 68,73%**
Abstenció 2.350* 31,27%**
Total cens electoral 7.515* 100 %**
Alcaldessa: Eva Zamora Chanzà (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 de PSPV[3])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[4] Junta Electoral de Zona de València.[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alcàsser és Eva Zamora Chanzà de PSPV-PSOE.[7][8]

Vicent Hernández Martínez -primer alcalde després de les eleccions democràtiques- ja ho era des de 1971.[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Hernández Martínez AEI 19/04/1979 --
1983–1987 Ricard Gil i Fabra PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Cristóbal.M. Llorens Alemany UV 30/06/1987 --
1991–1995 Ricard Gil i Fabra
Javier Navarro Hernández
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
15/06/1991
n/d
--
??
1995–1999 Julio Chanzá Romaguera UV-CCV 17/06/1995 --
1999–2003 Julio Chanzá Romaguera UV 03/07/1999 --
2003–2007 Julio Chanzá Romaguera
Mª Remedios Avia
UV
PP
14/06/2003
19/06/2005
Pacte de govern UV+PP
2007–2011 Mª Remedios Avia Ferrer PP 16/06/2007 --
2011–2015 Mª Remedios Avia Ferrer PP 11/06/2011 --
2015–2019 Eva Zamora Chanzà PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Eva Zamora Chanzà PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Monuments[modifica]

Festes locals[modifica]

  • Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol i als Sants de la Pedra el 30 del mateix mes.
  • Festes Majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost en honor del Crist de la Fe.

Fills il·lustres[modifica]

Himne[modifica]

L'himne d'Alcasser és el següent:

«

Alcàsser, cantar volem amb alegria, les teues glòries i el bon treball.
La fama que tu alcançares algun dia, va ser per les figues que tens de tot l'any.
Saborosa fruita tu sempre seràs, que tots nosaltres ens tens molt "xiflats".
Bonica, perquè el teu negre a tots encisa i eres la delícia de fadrins i casats.
Visca sempre Alcàsser. Visca, Visca, Visca!

»

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Som Valencians en Moviment-CUIDES (UIG-SOMVAL-CUIDES) (285 vots, 5,55%), Unides Podem (Podem-EUPV) (246 vots, 4,79%) i Contigo Somos Democracia (Contigo) (9 vots, 0,18%).
  2. Gent d'Alcàsser (Gd'A) perdé el regidor obtingut el 2015.

Referències[modifica]

  1. Pitarch, Adrià «El paisatge històric de l'Horta Sud a l'època islàmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torres islàmiques». Papers de l'Horta, 31, Primer semestre 2011, pàg. 34.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Febrer Romaguera, Manuel Vicent «D'Alcàsser i dolces». Papers de l'Horta, 9, Segon semestre 1995, pàg. 10-15.
  3. Lledó Durà, Eliseo (Secretari) «Acta núm. 8/2019 de la sesión extraordinaria del Ayuntamiento Pleno». www.alcasser.es, 15-06-2019 [Consulta: 27 abril 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de València sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 88 [Consulta: 26 abril 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alcàsser», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. 8,0 8,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alcàsser. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàsser