Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser
Plaça de l'Ajuntament
Localització
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Horta Sud
Població
Total	10.266 (2021)
• Densitat	1.139,4 hab./km²
Gentilici	Alcasser, alcassera
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	9,01 km²
Altitud	15 m
Limita amb	Albal Torrent Catarroja Silla Beniparrell Picassent
Partit judicial	Picassent
Festa patronal	Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Eva Isabel Zamora Chanzà (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46290
Codi INE	46015
Codi ARGOS de municipis	46015
Altres
Lloc web	alcasser.es…

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal, Catarroja i Torrent.

Geografia

Situat al sud de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mitjà de pous.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31.

Història

Habitada per musulmans, hi havia una torre de defensa enderrocada als 1930s. El rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces, qui, després de l'expulsió dels musulmans, atorgà en 1248 la primera carta pobla per poblar-la de cristians.

El fracassat intent repoblador obligaría a admetre el retorn dels moros 1250 pel nou senyor feudal Pere Roiç de Corella a qui succeïren altres senyors de families com la Riusech i en 1299 la família Castellà. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere de Boïl la jurisdicció criminal. El senyoriu pertanyia aleshores a Vidal de Vilanova i a la seua dona Sibil·la Castellana, els quals decidiren vendre el mateix amb la torre i fortalesa d'Alcàsser al reí Pere IV, transacció que va ser succeida sis dies després per una venda pel rei a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens amb el mixt imperi. En 1400 es va tornar a vendre el senyoriu en pública subhasta sent adquirit per Jaume Romeu, qui va aconseguir del reí Martí l'Humá una ampla franquicia de tributs reials per als alcàssers (1404), ampliada amb el dret de que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprat el senyoriu per Bernat Guillem Català,el fill del qual, Joan Guillem Catalá de Valeriola va rebre del rei Alfons el Magnánim la plenitud de jurisdiccions que convertíen Alcàsser en baronia 1443, per obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 el referit primer baró va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castellà, baró de Picassent. Segons la carta de ratificació del poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls moros havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals.Venuda la baronia a Joan Escrivá de Sanoguera (1484),la seua descendencia es mantindria en el domini sobre el poble fins 1722. Entre els barons d'aquesta familia va estar el que va ser religiós hospitaler frei Cristòfol Sanoguera, que després de demanar la confirmació de la suprema jurisdicció en les Corts valencianes de 1604 va patir en 1609 l'expulsió dels moriscos i despoblament de la baronia que l'obligaria en 1610 a la repoblació cristiana que es va regular per mitjà de la Carta Poblá atorgada pel baró Cristòfol Sanoguera.

Des de 1328 es constata que existia una Esglesia al poble, -que, tal vegada datava des de la conquesta-, encara que l'actual edifici es va edificar cap a 1592 i reconstruir en 1719 acabantse després la construcció del nou creuer i presbiterium 1801, al que s'afegiria en 1816 - 1819 la capella de Comunió dissenyada per Manuel Fornés i Gurrea, que quedaria presidida per una imatge del Crist de la Fe actualmente deguda a l'escultor Enric Galarza.

Altres edificis dignes de comentar són, el nou cementeri municipal inaugurat en 1917. Als anys 1927 s'inaugurà un interessant nou mercat municipal, d'estil modernista, i un escorxador (1927) que va substituir a l'antic, bastit al segle XIX. Altres edificis públics significatius edificats al segle XX son la casa de la vila -imitació de l'antiga casa-castell senyorial enderrocada en 1929- i l'església de Maria Auxiliadora (1971) al barri del Raval.

Topònim

El topònim ve del mot àrab al-qasr, 'la fortalesa' o alcassaba, i és la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula Alcázar (Alcázar de San Juan, per exemple).

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2012
3.200	3.411	3.530	4.055	4.368	4.473	4.679	5.449	6.555	7.191	7.229	8.351	8.505	9.258	9.544

Economia

La primera meitat del segle xix produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies al fet que importava fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

A finals del segle xix i principis del XX, la producció dels figuerals alcasserins gaudia d'una certa fama als mercats de la comarca. Al llarg del segle xx l'agricultura local va canviar substancialment. Tradicionalment les partides tant del Pla com de la Muntanya es dedicaven al secà. A més hi existien el regadius milenaris a l'Horteta, amb les aigües de la Séquia de les Fonts de Picassent i Alcàsser, i les aportacions de la Séquia Reial des del segle xviii. El 1901 es fundà la Sociedad Riegos y Alumbrados de Alcácer, que va motoritzar els pous i permeté l'extensió del conreu del taronger, que esdevingué el monocultiu predominant a totes les partides del terme.

Duranta la segon meitat del segle xx, la indústria va ser el sector més dinàmic, reduint la importància de la taronja.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 1 de Compromís per Alcàsser i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alcàsser
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Eva Zamora Chanzà	2.054	39,98%	6 (+1)
	Partit Popular		Alberto Primo Llácer	1.551	30,19%	5 ()
	Compromís per Alcàsser		Isabel Parra Garcia	601	11,70%	1 ()
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		María José García Jiménez	358	6,97%	1 ()
	Altres candidatures			540	9,52%	0 ( -1)
	Vots en blanc			33	0,64%
Total vots vàlids i regidors				5.137	100 %	13
	Vots nuls			28	0,54%
Participació (vots vàlids més nuls)				5.165	68,73%**
Abstenció				2.350*	31,27%**
Total cens electoral				7.515*	100 %**
Alcaldessa: Eva Zamora Chanzà (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (6 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior, Junta Electoral de Zona de València. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa d'Alcàsser és Eva Zamora Chanzà de PSPV-PSOE.

Vicent Hernández Martínez -primer alcalde després de les eleccions democràtiques- ja ho era des de 1971.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Hernández Martínez	AEI	19/04/1979	--
1983–1987	Ricard Gil i Fabra	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Cristóbal.M. Llorens Alemany	UV	30/06/1987	--
1991–1995	Ricard Gil i Fabra Javier Navarro Hernández	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	15/06/1991 n/d	-- ??
1995–1999	Julio Chanzá Romaguera	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Julio Chanzá Romaguera	UV	03/07/1999	--
2003–2007	Julio Chanzá Romaguera Mª Remedios Avia	UV PP	14/06/2003 19/06/2005	Pacte de govern UV+PP
2007–2011	Mª Remedios Avia Ferrer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Mª Remedios Avia Ferrer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Eva Zamora Chanzà	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
Des de 2019	Eva Zamora Chanzà	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

• Església de Sant Martí Bisbe. Es va acabar en 1805, l'altar major és del segle XVII; els frescos, al·lusius a Sant Martí, s'atribuïxen a Vicent López, la capella del Crist de la Fe és de 1819.
• Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalesa d'origen musulmà, va ser transformat en Ajuntament.

• 

  Façana de l'Església de Sant Martí Bisbe.

• 

  Interior de l'Església de Sant Martín Bisbe.

• 

  Palau de la Baronia, seu de l'ajuntament.

Festes locals

• Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol i als Sants de la Pedra el 30 del mateix mes.
• Festes Majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost en honor del Crist de la Fe.

Fills il·lustres

• Angelino Soler Romaguera (Alcàsser, 1939) Amb 21 anys 1960 Campió de la Volta Ciclista a Espanya.Va ser un ciclista professional entre 1960 i 1969.
• Sva-ters El grup de ska del poble.
• Vicente Garcés Sanruperto (Alcàsser 1943- 2007). Neurocirurgià i sindicalista.

Himne

L'himne d'Alcasser és el següent:

«

Alcàsser, cantar volem amb alegria, les teues glòries i el bon treball. La fama que tu alcançares algun dia, va ser per les figues que tens de tot l'any. Saborosa fruita tu sempre seràs, que tots nosaltres ens tens molt "xiflats". Bonica, perquè el teu negre a tots encisa i eres la delícia de fadrins i casats. Visca sempre Alcàsser. Visca, Visca, Visca!

»

Vegeu també

• Crim d'Alcàsser
• Alcàsser (arquitectura)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcàsser

• Ajuntament d'Alcàsser
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..

Viccionari