Alcassaba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Alcassaba
Modifica dades a Wikidata

L'alcassaba —de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic قصبة, qaṣaba, «ciutadella»[1][2]— és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.[3]

Era una construcció o recinte fortificat de caràcter urbà, la funció era servir de residència a un gobernador1 per defensar presumiblement un lloc determinat i els seus contorns, albergant una guarnició que, sovint, conformava un petit barri militar amb habitatges i serveis, constituint una ciudadela.2 Solien estar associades a un alcàsser o castell situat en un dels seus extrems, encara que aquest era independent de la pròpia alcassaba i de la resta de la ciutat, i en cas de setge, les poblacions dels nuclis urbans on s'assentaven, buscaven refugi després de les muralles d'aquestes alcassabes.

L'alcassaba és, fonamentalment, una paraula d'origen àrab que fa al·lusió a un tipus de ciutadella fortificada amb muralles o baluards, que difereix del castell per presentar en el seu interior una medina. Ksar o ksour (àrab magrebí: قصر qser, en plural qsur) és el terme en àrab magribí del nord d'Àfrica per "fortalesa" o "castell". És un terme que segurament s'origina com a préstec de la paraula en llatí castrum. 'Qasr' (palau-fortificat), una variació d'aquest terme, s'utilitza per designar un "palau" o "castell" a Síria, Jordània i altres països. En al-Andalus, entre els segles VIII i XV, es van construir un gran nombre de alcassabes, com les de Badajoz (la més gran d'Europa, i de les més extenses del món en el seu gènere i època, pel que fa al perímetre de les seves muralles: 8 hectàrees), 3 4 5 6 7 Granada (la que presenta la ciutadella més gran millor conservada de la Península Ibèrica), Alcalá la Real, Almeria, Silves, Antequera, Jaén, Guadix, Loja, Lorca, Tudela, Requena, Calataiud, Mèrida i altres llocs. Les alcassabes eren un sistema defensiu tant davant enemics externs com enfront de les pròpies revoltes internes i asseguraven una resistència prolongada, fins i tot en el cas de caiguda de la ciutat que protegían.[cal citació]

De les conservades del període andalusí, l'exemple més destacat és l'Alcazaba de Màlaga, que, segons l'arquitecte restaurador Leopoldo Torres Balbás, és el prototip de l'arquitectura militar del període taifa, segle XI, amb un doble recinte emmurallat i gran quantitat de fortificacions, sent el seu únic paral·lel el castell del Crac dels Cavallers (Krac des Chevaliers, Krak des Chevaliers, fortalesa dels Cavallers), fortalesa aixecada a Síria pels Creuats entre els segles XII i XIII. També trobem alcassabes (Kasbah) al nord d'Àfrica, com la fortalesa dels Uidaya a Rabat (Marroc), les de Tunísia (Tunísia) o la d'Alger i Orà, segles XVII-XVIII (Algèria). Sense oblidar les fortificacions militars a la part d'Europa.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «alcassaba» (en català). diccionari.cat. [Consulta: 25 octubre 2016].
  2. «alcazaba» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 25 octubre 2016].
  3. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 2 novembre 2014]. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcassaba Modifica l'enllaç a Wikidata