Alger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 36° 46′ 35″ N, 3° 03′ 31″ E / 36.7763°N,3.0585°E / 36.7763; 3.0585

Alger
الجزائر / Al-Ŷazā'ir
Escut de Rabat
(escut)
Localització
Alger situat respecte Algèria
Alger
Localització d'Alger a Algèria
Alger des de l'espai
Alger des de l'espai
Estat
• Regió
Algèria Algèria
Província d'Alger
Superfície 363 km2 km²
Altitud 2 - 424 msnm
Població (2011)
  • Densitat
3,415,811 hab.
Coordenades

Alger (en àrab الجزائر al-Jaza'ir, literalment "les illes"; en amazic Dzayer; en francès Alger) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria. D'acord amb el cens de l'any 1998, la població de la ciutat era d'1.519.570 habitants (anomenats algerins), tot i que la seva àrea metropolitana arribava als 2.135.630. Anomenada també al-Bahja (البهجة) o "Alger la Blanca" pel color blanc dels seus edificis, està situada al nord-oest d'Àfrica, concretament al litoral de la mar Mediterrània, i disposa del port més important de la zona.

Alger ha crescut molt en els darrers anys, si bé conserva l'encant de la ciutat vella. De fet, l'antiga ciutadella o casbah ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1992.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Segons la llegenda, Alger va ser fundada per l'heroi mític Hèrcules, encara que en realitat era una colònia comercial fenícia anomenada Icosim. L'any 146 aC, va ser annexionada a l'Imperi romà i va passar a denominar-se Icosium. Al segle V, va ser conquerida pels vàndals i va formar part de l'Imperi bizantí i, més tard, ja en el segle VII, fou conquerida pels àrabs. A partir del segle V, ja no torna a ser esmentada i estava en ruïnes al segle X.

La va refundar, al segle X, Buluggin ben Ziri amb el nom de Djazair Bani Mazghanna del nom d'una tribu berber sanhadja que vivia a la zona, i es va convertir en un important port per on passava gran part del comerç mediterrani. A partir del darrer terç segle XIV, va tenir tendència a esdevenir independent sota protecció dels àrabs Thaaliba de la Mitidja; al segle XV, la protecció va tenir com a representant el santó Sidi Abd al-Rahman al-Thaalibi, que va esdevenir patró de la ciutat. Al segle XV, hi va arribar una quantitat important de moriscos expulsats de Granada. L'activitat corsària va començar a ser-hi habitual. Els espanyols van conquerir i fortificar el penyal de la ciutat l'any 1510, després d'haver ocupat Orà, ciutat pròxima a Alger, però els habitants, dirigits per Salim al-Tumi, van buscar l'aliança del pirata turc Arudj establert a Djidjeli, que va expulsar els espanyols i es va fer amo de la ciutat. Intents de reconquesta el 1516 i 1519 no van reeixir-hi. Adrujd va morir el 1518 i va ocupar el seu lloc el seu germà Khaïr ad-Din (Barba-rossa), que el 1520 es va replegar a Djidjeli fins al 1525, però en aquest any fou cridat altre cop pels habitants d'Alger i, quatre anys després, va ocupar la fortalesa espanyola construïda sobre el principal dels illots de la badia (25 de maig de 1929); els materials resultants de la demolició de la fortalesa van servir per crear el port d'Alger. Khaïr al-Din s'havia sotmès a l'imperi otomà, i va convertir la ciutat en una base corsària dedicada a atacar els vaixells de la regió, i arribà també a les costes catalanes, entre d'altres. Carles V va intentar recuperar la ciutat el 1541 i va arribar a desembarcar-hi, i establí el seu camp al lloc anomenat Kudayt al-Sabun (després Fort de l'Emperador), però la flota que desembarcava fou parcialment destruïda per una tempesta la nit del 24 al 25 d'octubre del 1541 i se'n va haver de retirar.

A la sortida dels espanyols, es va construir el fort de l'Emperador. El 1556, es va construir la kashba (residència dels beys el 1816). Els governadors turcs van residir al palau anomenat Djannina (Petit Jardí), format per l'antic arquebisbat. Els militars turcs, units a dones locals, van originar els kulughlis. La ciutat tenia població jueva (4.000 el 1830). L'activitat corsària va provocar atacs espanyols el 1567, 1775 i 1783, i d'altres estats, com els danesos (1770), França (1661,1682, 1683 i 1688) i Anglaterra (1622, 1655, 1672, 1816 i 1825).

El 14 de juny del 1830, van desembarcar a la ciutat els francesos i, el 4 de juliol, van ocupar la seu del govern. França va dir que es tractava d'una ocupació temporal, però el cert és que la colònia algeriana va durar més de 132 anys, fins a la seva independència l'any 1962. Durant aquests anys, es va produir una important migració de gent dels Països Catalans cap a Algèria, sobretot d'alacantins (que es van situar a la regió d'Orà) i rossellonesos i menorquins (situats a la regió d'Alger). Aquests catalans van conservar la seva llengua durant diverses generacions i hi van desenvolupar el dialecte patuet. Així, el pujol on es troba la facultat d'Alger al carrer Didux Murad, exrue Michelet, era anomenat "es camp des naps" pels pescadors menorquins instal·lats a Fort de l'Eau (anècdota recollida al llibre Alger, de Louis Bertrand), i la plaça dels Màrtirs, explace du Gouvernement "la plaça del cavall" a causa de l'estàtua del duc d'Orléans, que ara es troba davant de l'ajuntament de Neuilly als afores de París.

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Casbah d'Alger
Una porta del palau de Dey
Una porta del palau de Dey
Casbah d'Alger situat respecte Algèria
Casbah d'Alger
Informació
Localització Flag of Algeria.svg Algèria
Superfície 60 ha

Tipus Cultural
Criteris (ii),(v)
ID 565
Regió * Àfrica
Inscripció 1992 (16a sessió)
Coordenades 36° 47′ 0″ N, 3° 3′ 37″ E / 36.78333°N,3.06028°E / 36.78333; 3.06028
* Segons les regions de la UNESCO.

Durant la Segona Guerra Mundial, i després del desembarcament aliat al nord d'Àfrica del 8 de novembre de 1942, Alger va esdevenir capital provisional de França (fins al 1944), hi va tenir un paper principal, ja que fou el quarter general de Charles de Gaulle fins al final de la guerra. Posteriorment, el socialisme revolucionari va tenir un fort impacte a l'estat. Durant la lluita per la independència contra França (1954-1962), va ser l'escenari d'importants enfrontaments. D'acord amb la història oficial algeriana, hi va haver un milió de morts a mans de l'exèrcit francès i del Front Nacional d'Alliberament Algerià. L'any 1959 (abril), la vila fou dividida en arrondissements i les comunes de la rodalia van formar la municipalitat única del Gran Alger. L'any 1962, es va proclamar Alger capital de l'Algèria independent. Després de la guerra d'independència, es va produir un èxode de la població europea o pied-noir'; la ciutat ha crescut massivament, i es calcula que ara té uns 3 milions d'habitants, és a dir, un 10% de la població de l'estat.

Va ser escenari d'atemptats en la guerra civil entre el govern i els dos fronts islàmics, el GIA i el FIS.

Altres dades d'interès[modifica | modifica el codi]

Les temperatures hi solen variar entre els 18º i els 24º a l'hivern i entre els 25º i els 32º a l'estiu, estació que acostuma a ser extremadament seca i calorosa.

Hi ha una pel·lícula d'aventures sobre un lladre de joies amb el nom de la ciutat, rodada l'any 1938 i dirigida per John Cromwell.

Els fets succeïts durant la guerra d'independència són narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la pel·lícula La batalla d'Alger (1965) de Gilo Pontecorvo, que va obtenir un Lleó d'Or al Festival de Venècia de 1966, tema que tracta La presonera d'Alger, novel·la de Joan-Daniel Bezsonoff.

Hi ha també una comunitat anomenada Alger en una part de la ciutat de Nova Orleans, la més important de l'estat de Louisiana dels EUA.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]