Tassili n'Ajjer

Tassili n'Ajjer

Paisatge de Tassili n'Ajjer
Tipus	Serralada, jaciment arqueològic i parc nacional
Localització
Entitat territorial administrativa	Província d'Illizi (Algèria)
Localització	Província de Tamanghasset
25° 40′ 00″ N, 9° 00′ 00″ E
Format per	Tassili n'Ajjer Cultural Park (en)
Dades i xifres
Altitud	2.158 m
Mida	60 () × 800 () km
Material	roca sedimentària
Superfície	120.000 km² Patrimoni de la Humanitat: 7.200.000 ha
Espai Ramsar
Data	2 febrer 2001
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Països àrabs
Data	1982 (6a Sessió), Criteris PH: (i), (iii), (vii) i (viii)
Identificador	179
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	12352

Tassili n'Ajjer (tamazight: 'Altiplà dels rius') és una serralada del desert del Sàhara al sud-est d'Algèria. S'estén uns 500 km de 26° 20′ N, 5° 00′ E est-sud-est a 24° 00′ N, 10° 00′ E, i el punt més alt n'és Adrar Afao, a 2.158 m d'alt, a 25° 10′ N, 8° 11′ E. La ciutat més propera és Djanet, a uns 10 km sud-oest de la serralada.

Gran part de la zona, incloent-hi els xiprers i els jaciments arqueològics, estan protegits en un parc nacional i reserva de la biosfera i Patrimoni de la Humanitat, anomenat el Parc Nacional de Tassili n'Ajjer.

Geologia

La serralada està composta en gran manera de pedra sorrenca. L'erosió ha format uns 300 arcs naturals i altres formes espectaculars.

Ecologia

Donada la gran altitud i les propietats acumuladores d'aigua de la pedra sorrenca, la vegetació és bastant més rica que al desert que l'envolta. Això inclou unes arbredes esclarissades d'espècies amenaçades endèmiques, com el xiprer del Sàhara o la murtra del Sàhara a la part més alta de la serralada que es troba a l'est.

Art prehistòric

El territori també és notable per les seves pintures prehistòriques sobre la roca i per altres jaciments antics del neolític. Fa més de 5.000 anys, el clima de la regió era molt més humit, amb sabana en comptes del desert actual. En les representacions pictòriques, hi figuren vaques, grans animals silvestres com cocodrils i activitats humanes com la caça o la dansa. L'art té lligams estilístics amb el del pre-Nguni (art de Sud-àfrica), fet en coves pel poble San abans de l'any 1200 aC.

Bibliografia

• Bahn P -G (1998) The Cambridge illustrated history of prehistoric art. Cambridge, Cambridge University Press.
• Bradley R (2000) An archaeology of natural places. London, Routledge.
• Bruce-Lockhart J and Wright J (2000) Difficult and dangerous roads: Hugh Clapperton's travels in the Sahara and Fezzan 1822-1825.
• Chippendale C and Tacon S -C (eds) (1998) The archaeology of rock art. Cambridge, Cambridge University Press.
• Coulson D and Campbell A (2001) African rock art. Paintings and engravings on stone. New York, Harry N Abrams.
• Van Albada A.&A.-M. (2000): La Montagne des Hommes-Chiens. Art rupestre du Messak lybien. Paris, Seuil.
• Clottes J. (2002): World Rock Art. Los Angeles, The Getty Publications.
• Lhote, H (1959) The search for the Tassili frescoes: the rock paintings of the Sahara. London.
• Le Quellec J -L (1998) Art rupestre et prehistoire du Sahara. Le Messak libyen. Paris, Editions Payot et Rivages, Biblioteque Scientifique Payot.
• Mattingly D (ed) (forthcoming) The archaeology of the Fezzan.
• Muzzolini A (1997) Saharan rock art. In Vogel J O (ed) Encyclopedia of Precolonial Africa. Walnut Creek: 347-353.
• Whitley D S (ed) (2001) Handbook of rock art research. New York, Altamira Press.
• Saharan Rock Art, Archaeology of Tassilian Pastoralist Icongraphy, by Augustin F.C. Holl (2004)
• Tassili n'Ajjer: Art rupestre du Sahara préhistorique, by Jean-Dominique Lajoux (1977)
• The Search for the Tassili Frescoes: The story of the prehistoric rock-paintings of the Sahara, by Henri Lhote (1959, 1973)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tassili n'Ajjer

• World Conservation Monitoring Centre Arxivat 1997-07-10 a Wayback Machine..
• The natural arches of the Tassili n'Ajjer.
• Tassili n'Ajjer - fjexpeditions.com.