Vés al contingut

Mil·lenni

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'unitatMil·lenni
Tipusunitat de temps i multiple of a unit (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Unitat dedurada Modifica el valor a Wikidata
Conversions d'unitats
A unitats estàndard1.000 a Modifica el valor a Wikidata

Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius.[1][2][3][4] La paraula mil·lenni deriva del llatí mille, mil i annus, curs.[5] Normalment, la paraula s'utilitza específicament per a períodes de mil anys que comencen en un punt inicial de referència del calendari en qüestió, típicament l'any "1".

Celebracions

[modifica]
Tots a bord pel mil·lenni! per Opper i Keppler, 1896

Hi va haver un debat públic abans de les celebracions de l'any 2000 sobre si l'inici d'aquell any s'havia d'entendre com l'inici del "nou" mil·lenni. Històricament, hi ha hagut debat al voltant del canvi de dècades, segles i mil·lennis. La qüestió sorgeix de la diferència entre la convenció d'utilitzar nombres ordinals per comptar anys i mil·lennis, com en "el tercer mil·lenni", o utilitzar una descripció vernacular, com en "els dos mil". La diferència d'opinió es redueix a si celebrar, respectivament, el final o l'inici de l'any "-000". La primera convenció és comuna als països de parla anglesa, però la segona és habitual, per exemple, a Suècia (tvåtusentalet, que es tradueix literalment com el període del dos mil).

Els qui sostenien que l'arribada del nou mil·lenni s'havia de celebrar en la transició del 2000 al 2001 (és a dir, del 31 de desembre de 2000 a l'1 de gener de 2001) van argumentar que el sistema Anno Domini de comptar els anys va començar amb l'any 1 (no hi va haver any zero) i, per tant, el primer mil·lenni va ser de l'any 1 fins a finals de l'any 1000, el segon mil·lenni des de l'any 1001 fins a finals de l'any 2000 i el tercer mil·lenni començant amb 2001 i acabant a finals de 3000.

La cultura popular va donar suport a la celebració de l'arribada del nou mil·lenni en la transició del 1999 al 2000 (és a dir, del 31 de desembre de 1999 a l'1 de gener de 2000), ja que el canvi de la xifra de les centenes en el nombre de l'any, és coherent amb la denominació vernacular de dècades pel seu dígit de "desenes" (per exemple, anomenant el període 1980 a 1989 com "els anys vuitanta" o "els vuitanta"). Mentre que del 1999 al 2000 canvien totes les xifres, del 2000 al 2001 només en canvia una. Això de vegades es coneix com "l'efecte hodòmetre".[6] Afegida a la seva importància cultural, l'"any 2000" havia estat una frase popular que es referia a un futur sovint utòpic, o un any al voltant del qual es van escriure històries. També hi va haver interès dels mitjans i del públic en l'error informàtic de l'any 2000, i altres van apuntar també un interès econòmic.[7]

Una tercera posició va ser expressada per Bill Paupe, cònsol honorari de Kiribati: "Per a mi, simplement no veig de què tracta tot el debat... no canviarà res. L'endemà tornarà a sortir el sol i llavors tot s'oblidarà."[8] I fins i tot per als que ho van celebrar, en termes astronòmics, no hi havia res especial en aquest esdeveniment en particular.[9]

Stephen Jay Gould, en el seu assaig Dousing Diminutive Dennis' Debate (o DDDD = 2000) (Dinosaur in a Haystack), va discutir la interpretació de la transició entre la cultura "alta" versus la cultura "pop". Gould va assenyalar que l'alta cultura, la construcció estricta havia estat el punt de vista dominant al començament del segle xx, però que el punt de vista de la cultura pop va dominar al final.[10]

L'inici del segle XXI i el 3r mil·lenni es van celebrar a tot el món a principis de l'any 2000. Un any més tard, a principis de l'any 2001, les celebracions havien tornat en gran part al que s'acostumava a fer abans entre un any i un altre,[11] encara que alguns van donar la benvinguda a "l'autèntic mil·lenni", inclòs el cronometrador oficial dels Estats Units, l'Observatori Naval dels Estats Units,[12] i els països de Cuba[13] i Japó.[14]

L'enfocament popular[15] va ser tractar el final de 1999 com el final d'"un mil·lenni" i fer celebracions del mil·lenni a mitjanit entre el 31 de desembre de 1999 i l'1 de gener de 2000, amb la importància cultural i psicològica dels esdeveniments enumerats combinant-se per fer que les celebracions se celebressin un any abans de la data formal.[15]

Transició al primer mil·lenni

[modifica]

La transició al primer mil·lenni (al voltant de l'any 1000) va estar marcada per una mescla d'anticipació, por i estrès cultural, molt similar a l'aproximació al segon mil·lenni. Aquest període, conegut com la "febre mil·lenària," es va caracteritzar per diversos factors que van contribuir a una ansietat generalitzada. Va ser una època de por significativa i estrès cultural, impulsada per creences apocalíptiques, agitació social i política, desastres naturals, moviments religiosos, fervor religiós incrementat i canvis econòmics. Aquests factors es van combinar per a crear un període d'intensa ansietat i anticipació, mentre les persones bregaven amb les incerteses del seu temps i buscaven entendre i preparar-se per al que el futur podria oferir.[16]

Creences apocalíptiques

[modifica]

Una de les principals fonts de por va ser la creença generalitzada a l'apocalipsi imminent. Molts cristians creien que l'any 1000 marcaria la fi del món i el retorn de Crist, segons la interpretació de textos bíblics com el Llibre d'Apocalipsi. Aquesta creença va ser alimentada per líders religiosos i textos, portant a una sensació d'urgència i por entre la població.[17]

Agitació social i política

[modifica]

El període medieval va ser una època de significativa inestabilitat social i política. Les freqüents guerres, invasions i conflictes interns van contribuir a una sensació general d'inseguretat. El feudalisme era el sistema social dominant, amb els serfs treballant sota el control dels senyors. Aquest sistema sovint conduïa a condicions de vida dures, exacerbant encara més les pors sobre el futur.[18]

Desastres naturals i fams

[modifica]

El canvi del primer mil·lenni va estar marcat per desastres naturals i fams, que sovint es van interpretar com a senyals del desgrat diví o de la imminent perdició. Les males collites, les condicions climàtiques extremes i els brots de malalties van contribuir al sofriment generalitzat i van augmentar la sensació d'una apocalipsi imminent.

Moviments religiosos i reforma

[modifica]

Els moviments religiosos i els anomenats a la reforma també van jugar un paper en l'estrès cultural de l'època. Les reformes monàstiques, com les iniciades per l'ordre de Cluny, buscaven abordar la corrupció dins de l'Església catòlica i promoure la renovació espiritual. Aquests moviments sovint destacaven la necessitat de penediment i millora moral en vista del mil·lenni pròxim, afegint a l'atmosfera de por i anticipació.[16]

Peregrinacions i fervor religiós

[modifica]

En resposta a les pors mil·lenàries, moltes persones van emprendre peregrinacions a llocs sagrats, buscant penitència i favor diví. El fervor religiós incrementat es va manifestar en diverses formes, incloent-hi la construcció d'esglésies i monestirs, així com actes de caritat i pietat. Aquesta activitat religiosa augmentada reflectia la creença generalitzada en la necessitat de preparar-se per al possible fi del món.[16]

Canvis econòmics

[modifica]

El canvi del mil·lenni també va veure canvis econòmics que van contribuir a l'estrès social. El comerç va començar a augmentar, portant al creixement de les ciutats i un allunyament de l'economia purament agrària. Encara que aquests canvis finalment van portar al creixement econòmic, també van portar incertesa i disrupció a les formes de vida tradicionals.

Transició al segon mil·lenni

[modifica]

La transició al segon mil·lenni, al voltant de l'any 2000, va estar marcada per una mescla d'anticipació, por i estrès cultural. Diversos factors van contribuir a aquesta atmosfera, intensificats a causa d'una combinació de preocupacions tecnològiques, creences religioses, canvis culturals, globalització, reflexions històriques i influència mediàtica. Encara que moltes de les pors, com els relacionats amb l'error del Y2K, es van abordar sense incidents majors, el període continua sent un exemple significatiu de com les societats responen a les amenaces percebudes i les incerteses sobre el futur.[19]

Error "Y2K"

[modifica]
Panell electrònic de l'Escola central de Nantes el 3 de gener de 2000 que mostra l'error Y2K en representar la data com 3 de gener de 1900.

Un de les pors més prominents va ser l'error del Y2K, una fallada informàtica relacionada amb la forma en què es van programar les dates en molts sistemes. La preocupació era que les computadores interpretarien l'any 2000 com 1900, la qual cosa podria provocar fallades en sistemes crítics com la banca, els serveis públics i el transport. Aquesta por va portar a esforços generalitzats per a actualitzar i corregir el programari, costant milers de milions de dòlars a nivell mundial. El potencial de caos i disrupció generalitzada va alimentar l'ansietat pública.[20]

Creences religioses i apocalíptiques

[modifica]

El canvi de mil·lenni també va provocar diverses prediccions religioses i apocalíptiques.[21] Moltes persones creien que l'any 2000 marcaria canvis espirituals o còsmics significatius. Alguns grups religiosos van predir la fi del món o la segona vinguda de Crist. Aquestes creences apocalíptiques no eren noves, ja que pors similars van ser presents en el canvi del primer mil·lenni, però van guanyar una intensitat renovada amb l'arribada de l'any 2000.[19][16]

Canvis culturals i avanços tecnològics

[modifica]

El final del segle xx veure avanços tecnològics ràpids i canvis culturals significatius, la qual cosa va contribuir a una sensació d'incertesa sobre el futur. L'auge d'Internet, la revolució digital i el ràpid ritme de canvi van fer difícil per a algunes persones predir el que portaria el nou mil·lenni. Aquesta incertesa sovint es va manifestar com a estrès cultural i una sensació de no estar preparat per al futur.[22]

Globalització i els seus descontentaments

[modifica]

El final del també segle xx va estar marcat per una creixent globalització. Mentre la globalització va portar oportunitats econòmiques i intercanvis culturals, també va portar a pors sobre la pèrdua d'identitat cultural, el desplaçament econòmic i l'agitació social. La tensió entre abraçar un futur global i preservar les tradicions i identitats locals va contribuir a l'estrès cultural de l'època.

Reflexions històriques i nostàlgia

[modifica]

A mesura que s'acostava el mil·lenni, hi havia una tendència a reflexionar sobre els últims 1.000 anys i el progrés que la humanitat havia aconseguit. Aquesta reflexió sovint va portar una mescla d'orgull i ansietat. Les persones miraven cap enrere als assoliments i atrocitats del mil·lenni passat, la qual cosa conduïa a una sensació de nostàlgia per temps més simples i por de repetir errors passats.[19]

[modifica]

Els mitjans de comunicació van jugar un paper significatiu a amplificar les pors i l'estrès cultural. Pel·lícules, llibres i programes de televisió sovint representaven futurs distòpics, desastres tecnològics i escenaris apocalíptics. La cultura popular reflectia i alimentava les ansietats públiques, fent del mil·lenni pròxim un punt focal per a les pors sobre el futur.[16]

Llista

[modifica]

Podeu veure la informació més detallada a la pàgina de segles i dècades. Per a períodes anteriors, consulteu els articles; geologia històrica, Plistocè, i Paleolític. Aquesta pàgina conté els enllaços als diferents mil·lennis de la història humana.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Consulta a diccionari.cat». [Consulta: 6 març 2018].
  2. ↑ "Millennium Arxivat 2016-09-13 a Wayback Machine.", Oxford Dictionaries (Oxford University Press, 2016).
  3. ↑ «Millennium | time period» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2021].
  4. ↑ «Definición de milenio — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 31 agost 2021].
  5. ↑ Garner, Bryan. Garner's Modern English Usage (en anglès). Oxford University Press, 2016-03-11, p. 594. ISBN 978-0-19-049150-5.
  6. ↑ «For the Chronologically Correct, Now It's Time for the Millennium». Los Angeles Times, 26-12-2000. [Consulta: 12 abril 2021].
  7. ↑ Deulofeu, Jordi. Relojes, medidas y calendarios: Un sinfín de historias matemáticas (en anglès). Editorial GEDISA, 2020-04-20. ISBN 978-84-18193-20-0.
  8. ↑ «Millennium: Date Line Politics». WaybackMachine. Arxivat de l'original el 28 juny 2006. [Consulta: 6 febrer 2021].
  9. ↑ «When Did the 21st Century Start?». timeanddate.com. [Consulta: 7 febrer 2021].
  10. ↑ Gould, Stephen. Dinosaur in a Haystack. Harmony Books, 1995.
  11. ↑ «Millennium Gets Little Notice». The Washington Post.
  12. ↑ «For the Chronologically Correct, Now It's Time for the Millennium». Los Angeles Times, 26-12-2000. [Consulta: 13 novembre 2020].
  13. ↑ «Castro hosts party for the 'true Millennium'». The Telegraph. Arxivat de l'original el 12 gener 2022. [Consulta: 13 novembre 2020].
  14. ↑ «Japanese purists prepare to welcome new millennium». DeseretNews, 15-12-2000. [Consulta: 13 novembre 2020].
  15. 1 2 Associated Press, "Y2K It Wasn't, but It Was a Party", Los Angeles Times, January 1, 2001.
  16. 1 2 3 4 5 Richard Landes. Heaven on Earth: The Varieties of the Millennial Experience (2011) 520 pag. ISBN: 978-0199753598
  17. ↑ Valerie I.J. Flint. The Rise of Magic in Early Medieval Europe (1994) 452 pàg. ISBN: 978-0691001104
  18. ↑ Paul Dutton. The Politics of Dreaming in the Carolingian Empire. (1994) 384 pag. ISBN: 978-0801429161
  19. 1 2 3 Paul S. Boyer. When Time Shall Be No More: Prophecy Belief in Modern American Culture (1992) 442 pàg. ISBN: 978-0674951288
  20. ↑ Edward Yardeni. The Y2K Survival Guide: Getting to, Getting through, and Getting Past the Year 2000 Problem. (1998) 288 pàg. ISBN: 978-1883282250
  21. ↑ Stephen O'Leary. Arguing the Apocalypse: A Theory of Millennial Rhetoric (1998) 320 pag. ISBN: 978-0195113129
  22. ↑ Stanley Krippner and Albert Ellis. The Millennium: A Time of Opportunity (2000) 320 pag, ISBN: 978-1568216556
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mil·lenni
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mil·lenni&oldid=37056451»