Kiribati

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaKiribati
Republic of Kiribati
Bandera de Kiribati Escut de Kiribati
Bandera de Kiribati Escut de Kiribati

Himne Teirake Kaini Kiribati

Lema Te Mauri, Te Raoi ao Te Tabomoa
(Salut, Pau i Prosperitat)
Etimologia Thomas Gilbert
Localització
Kiribati on the globe (Polynesia centered).svg
1° 28′ 00″ N, 173° 02′ 00″ E / 1.4666666666667°N,173.03333333333°E / 1.4666666666667; 173.03333333333
Capital i ciutat més gran Tarawa Sud
Població
Total 102.351 (2013)
• Densitat 126,2 hab/km²
Llengua anglès i Gilbertès
Geografia
Superfície 811 km²
• Aigua 1%[nb 1]
Punt més alt Banaba  (81 m)
Punt més baix Oceà Pacífic  (0 m)
Història
Independència  
Fundació del Regne Unit el 12 de juliol de 1979
Organització i govern
Forma de govern República parlamentària
Legislatiu House of Assembly of Kiribati
• Lista Taaneti Mamau (2016)
Membre de
Economia
PIB 166.756.805 $ (2014)
PIB per càpita 1.424,28 $ (2015)
IDH 0,575 (2005)
Moneda Dòlar australià[nb 2] (AUD)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet ki
Prefix telefònic 686 [nb 3]
Emergències 999, 192, 193, 194 i 195
ISO 3166-1 KI
Altres dades

  1. Només l'atol de Teraina conté una llacuna d'aigua dolça
  2. També s'empren monedes específiques gilbertianes
  3. després 21 per Tarawa i 81 per Christmas
Modifica dades a Wikidata

La República de Kiribati, antigament coneguda com a Illes Gilbert (pel capità anglès que les va envoltar per primer cop), és un estat pluri-insular de l'Oceà Pacífic.

Les Kiribati es troben a cavall de l'equador i la línia del canvi de data, pertanyent alhora a la Polinèsia i a la Micronèsia, al sud de les Illes Marshall i de Hawaii i al nord de Tuvalu, Samoa, les illes Cook i la Polinèsia Francesa.

Les Kiribati estan constituïdes per tres arxipèlags principals, que comprenen 32 atols i una illa aïllada:

Malgrat que la menudesa de les terres emergides en fan un dels països més petits del món, llur dispersió els permet reivindicar una immensa zona marítima de 3.550.000 km quadrats.

Les illes estan habitades des de fa 2500 anys. El creixement de la població és un problema recurrent que ha forçat reubicacions forçoses per garantir l'equilibri entre illes. El 1999 va ser admès com a Estat de ple dret a l'ONU.

Història[modifica]

Els i-Kiribati o gilbertesos van colonitzar les illes que s'anomenarien Gilbert fa entre 3.000 i 2.000 anys. Posteriors invasions d'habitants de Samoa i Tonga van introduir elements de la cultura polinèsia en la cultura micronèsia prèviament establerta. Així mateix, invasions de fijians van introduir elements melanesis. Els creuaments entre les diferents ètnies van donar com a resultat una població raonablement homogènia en aspecte, idioma i tradicions.

Kiribati va ser habitat per un grup ètnic de Micronèsia que parlava el mateix llenguatge ceànic durant més de 2.000 anys abans d'entrar en contacte amb els europeus. Les illes van ser descobertes per vaixells britànics i nord-americans al final del segle xviii i principi del segle xix. El 1820, les illes van ser anomenades illes Gilbert per l'almirall rus Adam Johann von Krusenstern, en honor al capità britànic Thomas Gilbert, qui va creuar l'arxipèlag el 1788 ('Kiribati' és la pronunciació dels illencs del plural de 'Gilberts').

El primer assentament anglès es va fundar el 1837. Des de 1892, les illes Gilbert van ser un protectorat britànic juntament amb les veïnes illes Ellice, situades més al sud. Ambdós arxipèlags es van convertir en colònies el 1916. L'atol Kiritimati (Christmas) va formar part de la colònia el 1919 i les illes Fènix es van afegir el 1937.

Tarawa i altres illes del grup Gilbert van ser ocupades pel Japó en la II Guerra Mundial. Tarawa va ser el lloc on es va desenvolupar una de les batalles més sagnants en la història del Cos de Marines dels Estats Units. Els marines van desembarcar el 20 de novembre de 1943, la batalla de Tarawa es va lliurar en la capital de Kiribati: Bairiki, en l'atol de Tarawa.

En la dècada de 1950, l'illa Christmas va ser l'escenari de tres grans proves nuclears del govern britànic.

Les illes Gilbert i Ellice van aconseguir l'autonomia el 1971 i es van separar el 1975. Set anys després, el 1978, les illes Ellice van proclamar la seva independència amb el nom de República de Tuvalu, mentre que les illes Gilbert van esperar un any més i es van convertir en un Estat independent el 12 de juliol de 1979. Des d'aquest moment, Estats Units va deixar de reclamar les illes Fènix, un arxipèlag del Pacífic al sud-est de les illes Gilbert i altres tres illes d'aquesta mateixa zona. Totes elles es van convertir des de llavors en part del territori de Kiribati. Aquestes separacions van estar emparades en les diferències ètniques i culturals dels habitants pel que fa als kiribatians.

En la dècada dels 80, la superpoblació era un problema molt greu: el 1988 es va anunciar que 4.700 residents del grup principal d'illes serien ressituats en illes menys poblades. Per aquests anys, Kiribati va ser assenyalat per l'ONU com un dels països més pobres del món; això va precipitar l'arribada de recursos humanitaris des de diversos països. Un altre informe de l'ONU de 1989 va demostrar que Kiribati serà un dels primers països a desaparèixer com a conseqüència de l'elevació del nivell del mar per causa de l'escalfament global.

El 1994, Teburoro Tito va ser escollit president. El 1995, va haver-hi un moviment amb l'objectiu de desplaçar la Línia internacional de canvi de data cap a l'est perquè les illes de la República de Kiribati no estiguessin dividides per aquesta línia imaginària, que en aquest moment generava controvèrsia. El moviment, que va complir amb una de les promeses de la campanya del president Tito, tenia les intencions que Kiribati fos el primer país a veure l'alba l'1 de gener de 2000 i rebre la data per començar el tercer mil·lenni dC, un esdeveniment de significació per al turisme. Tito va ser reelegit el 1998. El 1999, Kiribati va començar a formar part de l'ONU.

El 2002, a Kiribati es va produir una polèmica a causa d'una llei per tancar tots els periòdics. La legislació va provocar la creació del primer periòdic no-governamental. Tito va ser reelegit el 2003, però el març de 2003, va ser destituït del seu càrrec per un vot no-confidencial i reemplaçat per un Consell d'Estat. El juliol de 2003, Boutokaan Te Koaua, del partit opositor, va ser triat per succeir a Tito.

Actualment, l'arxipèlag corre el risc de desaparèixer a causa de la pujada del nivell de l'Oceà Pacífic provocat pel canvi climàtic.[1] El president, Anote Tong, ha anunciat que l'illa desapareixerà i ha començat una gira internacional per trobar una pàtria d'adopció per al seu poble, fins ara només resposta per Nova Zelanda.[2]

Geografia[modifica]

Mapa de les Kiribati (en anglès).

Kiribati està formada per 32 atols i una illa, Banaba. Els grups d'illes són:

  • Banaba: una illa deshabitada a mig camí entre Nauru i les illes Gilbert.
  • Illes Gilbert: 16 atols situats a uns 1.500 km al nord de les illes Fiji.
  • Illes Fènix: 8 atols situats a uns 1.800 km al sud-est de les illes Gilbert.
  • Illes de la Línia o Espòrades Equatorials: 8 atols i un escull, a uns 3.300 km a l'est de les illes Gilbert.

Geogràficament, els arxipèlags tenen altres illes que són possessions nord-americanes: tres en les illes de la Línia, i dues en les illes Fènix, incorporades en les Illes Perifèriques Menors dels EUA.

Banaba és una illa de corall elevat que en el seu moment va ser una rica font de fosfats, un recurs que es va esgotar gairebé totalment abans de la independència del país. La resta del territori de Kiribati està compost per atols amb illots de sorra i esculls rocosos o de corall que emergeixen amb prou feines uns metres sobre el nivell del mar. El terreny és baix i calcari, cosa que dificulta molt l'agricultura al país.

Kiritimati (adaptació fonètica local de Christmas Island), a les Illes de la Línia, és l'atol més gran del món en termes de superfície terrestre.

Les illes es troben aproximadament a mig camí entre Hawaii i Austràlia, a l'altura de l'equador, entre la Micronèsia i la Polinèsia. La república queda dispersa en extensió pels quatre hemisferis en què es divideix el planeta (nord, sud, oriental i occidental) en un espai oceànic equivalent en superfície a la part continental dels Estats Units. L'àrea total del país és de 717 km², cosa que equival a quatre vegades la grandària de la ciutat de Washington D.C., i les seves costes mesuren 1.143 km, sense compartir frontera terrestre amb cap altre estat.

L'1 de gener de 1995 es va moure una variació de la Línia internacional de canvi de data per incloure en el costat occidental a les illes kiribatianes més orientals, on ja estaven les altres illes de la república, amb la finalitat que en tot el país fos el mateix dia.

De les 33 petites illes que conformen al país, 20 es troben deshabitades.

El clima de la regió és predominantment tropical, és a dir, càlid i humit amb vents moderats, no obstant això pot haver-hi ciclons tropicals en qualsevol època de l'any, usualment entre març i novembre, a més de tornados ocasionals. L'escassa elevació sobre el nivell del mar de moltes de les illes les fan molt susceptibles davant el creixement de la marea.

La major part de les terres en aquestes illes no supera els dos metres sobre el nivell del març. Un estudi de l'ONU de 1989 va identificar Kiribati com un dels països que podria desaparèixer per complet al segle xxi si no es prenen les mesures pertinents per combatre el canvi climàtic.

A causa d'una taxa de creixement poblacional de més del 2% i la superpoblació al voltant de la capital, Tarawa, un programa de migració va ser iniciat el 1989 per traslladar a prop de 5.000 habitants a altres illes perifèriques, principalment a les illes de la Línia. Un programa de reubicacions forçoses de les illes va començar el 1995.

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent