Nauru

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaNauru
Ripublik Naoero (na)
Naoero (na) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Coral reef on Nauru.jpg
Modifica el valor a Wikidata

HimneNauru Bwiema (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lema«God's will first» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Nauru on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered).svg Modifica el valor a Wikidata
 0° 32′ 00″ S, 166° 56′ 00″ E / 0.53333333333333°S,166.93333333333°E / -0.53333333333333; 166.93333333333Coord.: 0° 32′ 00″ S, 166° 56′ 00″ E / 0.53333333333333°S,166.93333333333°E / -0.53333333333333; 166.93333333333
ProtectoratGerman protectorate Marshall Islands (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

CapitalYaren Modifica el valor a Wikidata
Ciutat més granYaren
Població
Total13.650 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat650 hab/km²
Idiomanauruà
anglès (de facto) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altCommand Ridge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Pacífic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anteriorterritoire sous trust de Nauru (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Independència d'Austràlia 
Creació31 gener 1968
Organització política
Forma de governRepública parlamentària
Òrgan executiuCabinet of Nauru (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParliament of Nauru (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• PresidentLionel Aingimea (en) Tradueix (27 agost 2019) Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataLionel Aingimea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedadòlar australià Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.nr Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+674 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències111, 110 i 112 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísNR Modifica el valor a Wikidata

Nauru és una república insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un dels estats independents més petits del món, tant pel que fa a la població (13.650 habitants el 2017]) com a la superfície (21,30 km²), i és la república més petita i poc poblada que existeix.[1] Alhora, és el país més petit fora d'Europa.

Història[modifica]

Article principal: Història de Nauru

Els esdeveniments anteriors a la seva colonització a finals del segle xix són poc coneguts per falta de fonts escrites i la gairebé absència de dades arqueològiques. Els fets posteriors estan estretament vinculats a la història de la seva única riquesa: el fosfat. Probablement va ser poblada inicialment per melanesis i micronesis. Va patir una segona onada de migració amb pobladors procedents del litoral xinès que van arribar a l'illa passant per les Filipines al voltant de l'any 1200 aC. L'illa va ser descoberta per als europeus pel capità britànic John Fearn.[2] Va ser colonitzada i va passar sota poder de diversos països, Alemanya el 1888 com a part de la Nova Guinea Alemanya, Austràlia el 1920, Japó entre 1942 i 1945 i de nou Austràlia el 1947 després de la Segona Guerra Mundial.[3] Nauru va aconseguir la seva independència d'Austràlia el 1968 i va ser acceptada com a membre de l'Organització de les Nacions Unides el 1999.[3]

Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elit va trobar una font d'ingressos en la mineria de fosfats que va començar al segle xix. La prosperitat provenia de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. Els fosfats són usats com a fertilitzant arreu del món i la majoria s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació.

Nauru s'encara a un futur incert. A la dècada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però això es va acabar el juliol del 2004.

Geografia[modifica]

Mapa de Nauru
Article principal: Geografia de Nauru

Nauru és una petita illa de fosfat envoltada d'un escull que queda exposat amb la marea baixa a l'oest de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. La major part de la població viu en un estret cinturó costaner. Una plana central cobreix aproximadament el 45% del territori i s'eleva uns 65 metres sobre el nivell del mar. Té una petita llacuna al sud-oest de l'illa anomenada llacuna de Buada.

L'extracció intensiva de fosfat per part d'empreses angleses ha afectat enormement l'ecosistema de Nauru, deixant el 90% de la part central de l'illa no cultivable, a més de limitar els recursos que té el país.

Nauru era una de tres grans illes de fosfat en l'oceà Pacífic —les altres són Banaba, a Kiribati, i Makatea a la Polinèsia Francesa—, però les reserves de fosfat gairebé estan esgotades després de devastar el 80% de l'illa,[4] deixant un terreny estèril de pinacles dentats de calcària de fins a 15 metres d'altitud. La mineria també ha tingut impacte sobre la vida marítima que s'ha vist reduïda en un 40%.[5]

Clima[modifica]

El clima de Nauru és càlid i molt humit durant tot l'any a causa de la seva proximitat a l'equador i l'oceà. Nauru és afectada per les pluges monsòniques entre novembre i febrer, però poques vegades té ciclons. Les precipitacions anuals són molt variables i estan influïdes per El Niño-Oscil·lació del Sud, amb diverses sequeres significatives registrades.[6][7] La temperatura a Nauru oscil·la entre els 30 i els 35 °C durant el dia i és bastant estable a uns 25 °C a la nit.[8]

Les rieres i els rius no existeixen a Nauru. L’aigua es recull pels sistemes de captació al terrat dels edificis. Els illencs depenen majoritàriament de tres plantes dessalinitzadores allotjades a l'Agència de Serveis Públics de Nauru (Nauru's Utilities Agency).

Ecologia[modifica]

Catàstrofe ecològica a Nauru. Estat en què quedaren les terres abans fèrtils de l'illa després de l'extracció de fosfats

La fauna és escassa a l’illa a causa de la manca de vegetació i de les conseqüències de la mineria de fosfats. Moltes aus autòctones han desaparegut o s'han fet rares a causa de la destrucció del seu hàbitat.[9] Hi ha unes 60 espècies de plantes vasculars registrades originàries de l’illa, cap de les quals és endèmica. La cria de cocos, la mineria i les espècies introduïdes han pertorbat greument la vegetació autòctona.[6]

No hi ha mamífers terrestres autòctons, però hi ha insectes autòctons, crancs terrestres i ocells, inclosa l'endèmica boscarla de Nauru. La rata polinesiana, els gats, els gossos, els porcs i les gallines han estat introduïdes a Nauru des dels vaixells.[10] La diversitat de la vida marina dels esculls fa que la pesca sigui una activitat popular per als turistes de l’illa. També són populars el busseig i el snorkel.[11]

Política[modifica]

Article principal: Política de Nauru

Nauru és una república parlamentària. El parlament, que consta de 19 membres i és elegit per sufragi cada tres anys, tria un president entre els seus membres, qui designa al seu torn un gabinet d'entre cinc i sis ministres.[12] El president és alhora cap de l'estat i del govern.[13] Hi ha un sistema multipartidista encara que amb poques diferències en les seves organitzacions. Els principals partits són el Nauru First (únic partit formal del país), el Democratic Party, i el Centre Party.[14]

Economia[modifica]

Article principal: Economia de Nauru

L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un període d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.[15]

Nauru és un exemple de país que malvessa els fons i degrada severament el mateix territori després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat que l'habita.[16]

Població[modifica]

Nauru comptava amb 10.670 residents a juliol de 2018. La població anteriorment era superior, però el 2006 1.500 persones van abandonar l'illa durant una repatriació de treballadors immigrants de Kiribati i Tuvalu. La repatriació va ser motivada per importants acomiadaments en l'explotació de fosfats.[17]

Referències[modifica]

  1. McLeish, Kathy. «Nauru: The world's smallest republic» (en anglès). ABC, 23-10-2013. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. Hughes, Helen. «From Riches to Rags. What are Nauru's options and how Can Australia help?» The Centre for Independent Studies. 2004. ISSN 1440-6306
  3. 3,0 3,1 «Nauru History.» Encyclopedia of the Nations.
  4. «From economic haven to refugee 'hell'». Kyodo News, 16-09-2018.
  5. «Climate Change - Response. Republic of Nauru response. 1st national communication under the United Nations Framework Convention on Climate Change». República de Nauru. [Consulta: 1r febrer 2018].
  6. 6,0 6,1 Nauru Department of Economic Development and Environment. «First National Report to the United Nations Convention to Combat Desertification». United Nations, 2003. Arxivat de l'original el 22 juliol 2011.
  7. Affaire de certaines terres à phosphates à Nauru. International Court of Justice, 2003, p. 107–109. ISBN 978-92-1-070936-1. 
  8. «Pacific Climate Change Science Program». Government of Australia. Arxivat de l'original el 27 febrer 2012.
  9. «NAURU Information on Government, People, History, Economy, Environment, Development». Arxivat de l'original el 27 juliol 2013.
  10. BirdLife International. «Important Bird Areas in Nauru». Secretariat of the Pacific Regional Environmental Programme. Arxivat de l'original el 13 gener 2013.
  11. «Nauru Ecotourism Tours – Sustainable Tourism & Conservation Laws». Arxivat de l'original el 27 setembre 2012.
  12. Levine, Stephen; Roberts, Nigel S «The constitutional structures and electoral systems of Pacific Island states». Commonwealth & Comparative Politics, 43, 3, novembre 2005, pàg. 276–295. DOI: 10.1080/14662040500304866.
  13. Matau, Robert (6 de juny de 2013) "President Dabwido gives it another go", Islands Business.
  14. Anckar, D; Anckar, C «Democracies without Parties». Comparative Political Studies, 33, 2, 2000, pàg. 225–247. DOI: 10.1177/0010414000033002003.
  15. Nauru: entre una roca minera i un lloc dur Arxivat 2005-10-23 a Wayback Machine. (anglès)
  16. «Nauru on the verge of bankruptcy». Arxivat de l'original el 2012-06-18. [Consulta: 13 desembre 2009].
  17. «Country Economic Report: Nauru» p. 6. Asian Development Bank. Arxivat de l'original el 7 juny 2011.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]