Nauru

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ripublik Naoero
Bandera Escut
Lema nacionalPrimer la voluntat de Déu
HimneNauru Bwiema
Capital Cap[nb 1]
0° 33′ S, 166° 55′ E / 0.550°S,166.917°E / -0.550; 166.917Coord.: 0° 33′ S, 166° 55′ E / 0.550°S,166.917°E / -0.550; 166.917
Major ciutat Yaren
Idiomes oficials Nauruà i anglès
Gentilici Nauruà, nauruana
Govern República parlamentària
  President Baron Divavesi Waqa
Independència d'Austràlia
 
el 31 de gener de 1968 
Superfície
 -  Total 21.30 km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 14.264  (222è)[nb 2]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 612,6 /km2 (-)
Moneda Dòlar australià (AUD)
Fus horari (UTC+12)
 -  Estiu (DST)  (UTC+12)
Domini internet .nr 
Codi telefònic 674
  1. Nauru no té cap capital oficial. Tanmateix Yaren n'exerceix la funció, havent-hi el govern.
  2. Dades del World Factbook

Nauru és una república insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un dels estats independents més petits del món, tant pel que fa a la població (13.048 habitants el 2005) com a la superfície (21,30 km²), i és la república més petita i poc poblada que existeix.[1] Alhora, és el país més petit fora d'Europa.

Història[modifica | modifica el codi]

Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elit va trobar una font d'ingressos en la mineria de fosfats que va començar al segle XIX. La prosperitat provenia de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. Els fosfats són usats com a fertilitzant arreu del món i la majoria s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació.

Nauru s'encara a un futur incert. A la dècada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però això es va acabar el juliol del 2004.

Política i economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Nauru
Catàstrofe ecològica a Nauru. Estat en què quedaren les terres abans fèrtils de l'illa després de l'extracció de fosfats

L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un període d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.[2]

Nauru és un exemple de país que malvessa els fons i degrada severament el mateix territori després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat que l'habita.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Nauru

Article principal: Divisions administratives de Nauru

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McLeish, Kathy. «Nauru: The world's smallest republic» (en anglès). ABC, 23-10-2013. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. Nauru: entre una roca minera i un lloc dur (anglès)
  3. Nauru on the verge of bankruptcy

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]