Nauru

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNauru
Ripublik Naoero
Bandera de Nauru Escut de Nauru
Bandera de Nauru Escut de Nauru
Coral reef on Nauru.jpg

Himne Nauru Bwiema

Lema Primer la voluntat de Déu
Localització
LocationNauru.png
0° 32′ 00″ S, 166° 56′ 00″ E / 0.53333333333333°S,166.93333333333°E / -0.53333333333333; 166.93333333333
Entitats de població
Capital i ciutat més gran Yaren
Conté
Població
Total 10.084
• Densitat 480,19 hab/km²
Llengua Nauruà i anglès
Geografia
Superfície 21 km²
• Aigua negligible
Punt més alt Command Ridge  (65 m)
Punt més baix Oceà Pacífic
Història
Independència d'Austràlia  
Fundació el 31 de gener de 1968
Organització i govern
Forma de govern República parlamentària
Legislatiu Parliament of Nauru
• President Baron Divavesi Waqa
Membre de
Economia
PIB per càpita 9.827,54 $ (2015)
Moneda Dòlar australià (AUD)
Indicatius
Fus horari UTC+12:00
Domini d'Internet nr
Prefix telefònic 674
Emergències 111, 110 i 112
ISO 3166-1 NR
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

Nauru és una república insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un dels estats independents més petits del món, tant pel que fa a la població (13.048 habitants el 2005) com a la superfície (21,30 km²), i és la república més petita i poc poblada que existeix.[1] Alhora, és el país més petit fora d'Europa.

Història[modifica | modifica el codi]

Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elit va trobar una font d'ingressos en la mineria de fosfats que va començar al segle XIX. La prosperitat provenia de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. Els fosfats són usats com a fertilitzant arreu del món i la majoria s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació.

Nauru s'encara a un futur incert. A la dècada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però això es va acabar el juliol del 2004.

Política i economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Nauru
Catàstrofe ecològica a Nauru. Estat en què quedaren les terres abans fèrtils de l'illa després de l'extracció de fosfats

L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un període d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.[2]

Nauru és un exemple de país que malvessa els fons i degrada severament el mateix territori després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat que l'habita.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Nauru

Article principal: Divisions administratives de Nauru

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McLeish, Kathy. «Nauru: The world's smallest republic» (en anglès). ABC, 23-10-2013. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. Nauru: entre una roca minera i un lloc dur (anglès)
  3. Nauru on the verge of bankruptcy

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent