Illes Cook

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIlles Cook
Kūki 'Āirani
Bandera d'Illes Cook
Bandera de les Illes Cook

Himne Te Atua Mou E

Localització
Cook Islands on the globe (small islands magnified) (Polynesia centered).svg
15° S, 161° O / 15°S,161°O / -15; -161
Capital Avarua
Població
Total 21.000 (2016)
• Densitat 87,5 hab/km²
Llengua anglès i Maori de les Illes Cook
Geografia
Superfície 240 km²
Punt més alt Te Manga  (652 m)
Organització i govern
• Cap d'Estat Elisabet II
• Prime Minister of the Cook Islands Henry Puna (2010)
Membre de
Economia
Moneda Dòlar neozelandès[nb 1] (NZD)
Indicatius
Fus horari UTC−10:00
Domini d'Internet ck
Prefix telefònic +682
ISO 3166-1 CK
Altres dades

Web Lloc web oficial
  1. També s'utilitza el dòlar de les illes Cook
Modifica dades a Wikidata

Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kūki 'Āirani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat. Encara que independent, manté una lliure associació amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.

Història[modifica | modifica el codi]

El grup septentrional de les illes Cook va ser descobert per espanyols. Álvaro de Mendaña y Neira, en el seu segon viatge del Perú a les illes Salomó, va trobar l'illa San Bernardo (avui Pukapuka) el dia de Sant Bernat de 1595. Pedro Fernández de Quirós, el 1606, va quedar impressionat dels habitants de l'illa Gente Hermosa (avui Rakahanga).

El grup meridional va ser descobert i explorat per James Cook el 1773. L'anomenà illes Hervey. Va ser al segle XIX quan els exploradors russos, després de descobrir-ne l'última, van començar a anomenar-les illes Cook en record del capità anglès.

El 1888 van passar a ser protectorat britànic. El 1900 el control administratiu es va transferir a Nova Zelanda, i el 1965 els residents van escollir un autogovern en lliure associació amb Nova Zelanda.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Les illes Cook són en total quinze. Les nou illes del sud són d'origen volcànic i les del nord són atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua.

L'arxipèlag disposa de dos ports, Avarua i Avatiu, i de sis aeroports.

El clima és tropical moderat pels vents dominants.

Illes[modifica | modifica el codi]

Població[modifica | modifica el codi]

El nombre d'habitants és de 18.027 (cens del 2001), amb una taxa de creixement anual d'1,6%. La mitjana d'esperança de vida és de 71 anys.

Ètnicament, un 87,7% són polinesis, 5,8% mestissos i 6,5% europeus.

Les llengües oficials són l'anglès i el maori de Rarotonga. Hi ha algunes variacions dialectals en les illes més allunyades.

Política[modifica | modifica el codi]

Té l'estatus d'autogovern amb lliure associació amb Nova Zelanda. Les illes Cook són totalment responsables dels afers interns i mantenen el dret d'accedir a la independència total unilateralment. Nova Zelanda manté la responsabilitat dels afers externs, la representació internacional i la defensa militar, prèvia consulta al govern de les illes Cook.

La forma de govern és una democràcia parlamentària amb seu a Avarua, a l'illa de Rarotonga. El cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador i per l'alt comissari de Nova Zelanda.

El parlament està constituït per una única cambra. Els representants són escollits per sufragi universal. La Casa dels Arikis és una mena de Senat dels caps tradicionals amb dret de veu però sense poder legislatiu.

Economia[modifica | modifica el codi]

Com moltes altres illes del Pacífic, l'economia de les illes Cook està condicionada per l'aïllament dels mercats internacionals, l'escassetat de recursos naturals, les devastacions periòdiques per desastres naturals, i les infraestructures deficients.

L'agricultura és la base econòmica de les exportacions, amb la producció de copra i cítrics. La resta de producció agrícola es limita a tomàquet, banana, coco, cafè, nyam, taro i papaia. A Manihiki també es cultiven perles negres.

La indústria es limita als derivats de fruits, a la confecció de teixits i a la producció d'objectes artesans.

El dèficit comercial es compensa amb els ingressos dels emigrants i l'ajuda exterior, sobretot de Nova Zelanda. El 1996 el país es va declarar en fallida i es va reduir dràsticament el nombre de funcionaris i representants diplomàtics. El govern prova de promoure el turisme, la pesca, la mineria i les finances oferint avantatges fiscals.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Paul Gauguin 144.jpg Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia.