Petròglif

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Petròglifs a la Newspaper Rock, al Canyonlands National Park, al sud de Moab, al sud-est d'Utah
Incisió rupestre anomenada Meercatze per l'arqueòleg Leo Frobenius, lleones rampants a Wadi Methkandoush, Líbia

Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.

Són força habituals en certs edificis. Per exemple, a l'església de Burg a Farrera, que hom pensa que deu ser de prop del segle x, hi ha un petròglif a la façana de ponent per a indicar que va ser refeta en el segle xviii.[1]

Se'n troben arreu del món. Han estat trobats en tots els continents excepte a l'Antàrtida. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.

Etimologia[modifica]

La paraula ve dels mots grecs petros ('pedra') i glyphein ('tallar').

Primers petròglifs[modifica]

Els petròglifs més antics daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle xx.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petròglif
  1. Les esglésies preromàniques i romàniques de la Vall Ferrera i la Coma de Burg, de Joan-Francesc Cabestany i Fort i d'Amics de l'Art Romànic. Il·lustrat per Lavínia Herrera Martín i Brígida Montero Cejas. Editat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 9788472837539 (català)