Vilafamés

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilafamés
Villafamés
Escut de Vilafamés
Vilafamés (vista).jpg
Vista de Vilafamés

Localització
Localització de Vilafamés respecte del País Valencià.png
40° 06′ 45″ N, 0° 03′ 15″ O / 40.1126075°N,0.0541178°O / 40.1126075; -0.0541178
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Municipis 3 (Vilafamés, la Basseta i la Foia)
Població
Total 1.851 (2016)
• Densitat 26,29 hab/km²
Gentilici Vilafamesí, vilafamesina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 70,4 km²
Altitud 354 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major Agost
Patró Sant Miquel
Dia de mercat Divendres
Organització i govern
• Alcalde José Francisco Pons Martínez
Indicatius
Codi postal 12192
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12128
Codi ARGOS 12128
Altres dades

Web www.vilafames.es
Modifica dades a Wikidata

Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Geografia[modifica]

Vista del Plà de l'Arc desde Vilafamés

Limita amb la Vall d'Alba, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol, Sant Joan de Moró, Costur i les Useres. Dins del terme municipal de Vilafamés es troben també els nuclis de població de La Basseta i La Foia.

Ocupa una posició estratègica sobre l'alt d'una muntanya que forma part de l'extrem septentrional de la Serra de les Conteses o Serra de Borriol. Aquesta ubicació li confereix àmplies vistes sobre el Pla de l'Arc que s'estén als seus peus i els paisatges circumdants. Al seu torn, la seva posició a mitjan pas entre les terres de l'interior i el litoral, fa que el municipi disposi de les característiques pròpies d'una població d'interior amb els avantatges que suposa la seva proximitat a la costa pel que gaudeix de les característiques climàtiques pròpies d'una població mediterrània, amb hiverns suaus i estius calorosos.

El paisatge de la zona està constituït per una dicotomia entre la zona plana i les muntanyes que envolten el pla. El paisatge propi de la zona plana està constituït per la parcel·lació de les terres, transformades per a l'activitat agrícola, mentre que les zones muntanyenques que no es troben roturades, presenten en determinats punts formacions boscoses. En elles existeix un predomini del pi blanc (pinus halepensis), encara que també es dóna la varietat de pi carrasquer. En les zones d'ombria hi ha vegetació de carrasques, alzines, i arbustos de diverses espècies.

Història[modifica]

Carta pobla de Vilafamés (1241).

Les primeres evidències d'ocupació de l'entorn de Vilafamés se centren en les troballes arqueològiques realitzades en l'anomenat "Homo erectus vilafamensis”, on es van localitzar restes antropològiques Els seus orígens es remunten al Plistocè Mitjà, segons els descobriments en la Cova de Dalt del Tossal de la Font amb una antiguitat de 80.000 anys. Una continuïtat en l'ocupació del mitjà estaria reflectida en la Cova del Matutano, jaciment del Paleolític Superior. Les primeres manifestacions artístiques apareixen amb les pintures esquemàtiques de l'Edat del Bronze.

Del període musulmà es conserven, entre altres elements, la fonamentació del castell que corona el turó sobre el qual s'assenta el municipi i el traçat urbà de la zona contigua al mateix, d'estrets carrerons tortuosos. Queden així mateix vestigis de les antigues fortificacions constituïdes per llenços de muralla i restes de torres.

Fou conquistada la plaça el 1233 per les tropes reials, i donada a poblar el 30 d'agost del 1241 a Guillem Ramon de Viella i d'altres. Englobava dins del seu territori els llocs de Moró i Vall d'Alba (aquest últim s'independitzaria com a municipi segles després, en 1925). La donació va ser confirmada posteriorment pel propi monarca a Lleida el 21 de febrer de 1242. En 1265 va passar a formar part del patrimoni dels hospitalaris de Sant Joan, després d'una permuta real amb aquests per la vila d'Olocau del Rei. Els hospitalaris seran els seus amos fins 1317, data en què la vila i el castell queden annexionats a la recentment creada Ordre de Montesa, seguint les vicissituds històriques dels pobles montesians. Posteriorment fou unionista i agermanada, en contra del seu senyor, el Mestre de l'Orde. Contra la mateixa orde s'enfrontaria al consistori de Vilafamés l'any 1635, quan es va sol·licitar a la Santa Seu la compra de la jurisdicció alfonsina, incorporant-se des d'aleshores al Patrimoni Reial.

Durant les guerres carlines del segle XIX Vilafamés fou escenari en repetides ocasions de les escaramusses hagudes entre isabelins i les tropes comandades pel general carlí Ramon Cabrera, el Serrador i Forcadell.[1] Els carlins van assetjar Vilafamés i tractaren d'assaltar la vila en diverses ocasions. Al març de 1837 pateix el primer intent d'assalt de les tropes carlines. El 29 d'octubre de 1838 la guarnició de la plaça rebutja un segon intent, que es repetirà de nou el 3 de gener del següent any, aquesta vegada amb Cabrera al capdavant de les tropes, que des de les muntanyes que dominen la vila comencen a atacar a la població, trencant foc contra la ciutadella. En aquesta ocasió es va fer front al setge per part dels veïns a més de comptar amb l'ajuda d'una columna mòbil enviada per l'Ajuntament de Castelló i un destacament d'artilleria de marina, molt poc nombrós. Els continus enfrontaments van durar cinc dies, rebutjant la població tots els atacs de Cabrera, fins que el dia 7 l'arribada de tropes reals va obligar al general carlí a alçar el setge. Cabrera intentà el colp definitiu a l'abril del mateix any, establint un campament davant la població. El dia 16 s'obri una bretxa en les muralles, encara que els atacants són rebutjats i resulten infructuosos tots els esforços de prendre la plaça, que va acabar pràcticament derruïda.

Demografia[modifica]

En el primer cens fiscal, del 1320, comptava amb 150 veïns (vilafamesins), que el 1565 passaren a ser 159, augmentant a 450 a finals del XVIII. Madoz, assenyala per al 1845, 1.973 habitants. A les primeries del nostre segle n'eren 5.600 (inclosa La Vall d'Alba).

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2009 2013 2014
6.708 7.314 7.356 4.154 3.652 3.385 3.219 3.018 3.063 3.093 1.408 1.425 1.422 1.427 1.471 1.546 1.703 1.725 1.802 1.925 2.017 1.920 1.912

Economia[modifica]

Fábrica, industria cerámica (Vilafamés)

La principal base econòmica de Vilafamés fins a mitjans de la dècada dels 70 del passat segle va ser l'agricultura basada en l'explotació de cultius de secà. Els principals productes agrícoles del municipi han estat tradicionalment i ho segueixen sent en l'actualitat els cultius d'olivera, el garrofer, la vinya, l'ametller i els fruiters, al costat de les produccions de regadiu en el pla d'hortalisses i verdures.

A partir dels anys vuitanta és el sector industrial el qual adquireix la seva supremacia amb un fort desenvolupament de la indústria taulellera i de les empreses auxiliars del sector.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Andreu Marza AISJB 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicent Esteller Mallasén CIV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicent Esteller Mallasén CIV 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicent Esteller Mallasén PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999

Vicent Esteller Mallasén (24/04/96)
Luisa Oliver Mallasén (Moció de censura: PP, EUPV, EV)

PSPV
PP
17/06/1995 --
1999 - 2003 Luisa Oliver Mallasén PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Luisa Oliver Mallasén PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Luisa Oliver Mallasén PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 José Francisco Pons Martínez PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Abel Ibáñez Mallasén PSPV 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Muralles de Vilafamés.
Castell

El nucli antic ha estat declarada Conjunt Històric Artístic a l'abril de 2005. Conjunt que apareix envoltat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior a les diverses edificacions urbanes així com els edificis emblemàtics del municipi.

Vilafamés es troba envoltada per la via romana que passa per la vessant de la muntanya on es troba assentada la part antiga de la ciutat. Es tracta d'un dels conjunts històrics artístics de major importància del País Valencià per la seva bellesa i alt grau de conservació, així com per l'enclavament paisatgístic on està situada i on s'integra amb la seva particular silueta. Posseïx una trama medieval adaptada a la seva particular topografia on coexisteix una interessant arquitectura popular al costat d'edificis significatius de l'arquitectura civil i religiosa, gòtica i barroca.

Monuments religiosos[modifica]

Ésglesia medieval de la Sang (Vilafamés)
  • Església de la Sang. Està situada als peus del castell i és d'origen medieval, tot i que fou remodelada al segle XVII seguint l'estil barroc.
  • Església de l'Assumpció. Situada al centre de la població, d'estil renaixentista amb importants transformacions barroques.
  • Ermita de Sant Miquel. Es tracta d'una construcció senzilla datada en 1640 d'àmplia façana amb finestres i un espaiós porxo amb arquejades. S'estructura en dues parts, la religiosa, amb una sala per al culte de planta rectangular amb cor alt en els peus i la sagristia lateral, i hostatgeria per a ermità i masovers.
  • Ermita de Sant Ramon. És una ermita senzilla, del segle XVIII, de planta central i coberta amb cúpula cega.

Monuments civils[modifica]

  • Ajuntament. Del segle XVI, guarda proporcions renaixentistes i és un bon exemple de l'arquitectura civil de Vilafamés.
  • Castell i Muralles de Vilafamés. Del segle XIV, es troba en la part més elevada de la població, dominant el pla des d'una altura de 400 m. Encara que els fonaments del castell són d'època musulmana, i fins i tot més antics, presenta modificacions de molt diferents èpoques, les últimes d'elles de la Guerres Carlines. En l'actualitat es troba restaurat, conservant gran part de la seva estructura antiga. S'aprecien grans trams de muralles i dues torres característiques.
  • El Quartijo. És la zona urbana més antiga de la població. Apareix envoltada per un sistema de muralles que engloba el recinte primitiu de la població, corresponent a l'antiga vila, i on se situen les edificacions més antigues del municipi: Casa de la vila, església de la Sang, etc.
  • Palau del Batlle. En 1971 va ser adquirit en ruïnós estat per la Diputació Provincial que després de diverses fases de restauració va cedir l'edifici a l'Ajuntament per a la instal·lació del Museu d'Art Contemporani.[2] El palau és una construcció del Gòtic Civil que data de finals del segle XIV. Va ser residència de l'Administrador real i més tard habitada del representant de l'Orde de Santa María de Montesa (s. XV - XVI).

Monuments prehistòrics[modifica]

  • El Tossal de la Font. En aquesta gran cavitat es van localitzar restes antropològiques atribuïts a l'home de Neandertal, en concret un individu femení de l'espècie Homo sapiens, amb una antiguitat aproximada de 80.000 anys, la qual cosa la converteix en l'únic jaciment d'aquest tipus localitzat al País Valencià.
  • La Cova Matutano. Es tracta d'un jaciment pertanyent al Paleolític Superior, la bona conservació del qual li converteix en l'únic jaciment d'aquest període existent en les comarques de Castelló, que permet documentar un dels períodes menys coneguts de la Prehistòria, el qual s'estén entre el 14.000 i el 11.5000 BP.
  • L'Abric del Castell. Alberga un dels conjunts de pintura rupestre esquemàtica més interessants del País Valencià. Destaquen entre els diversos motius pictòrics les representació identificades com antropomorfs, i entre aquestes, la realitzada mitjançant traç gruixut formant una espiral, que dibuixa un espai circular, tangent per la seva banda inferior a altra figura que es perllonga cap avall, amb dues puntes, i que ha estat interpretada com una representació solar.
  • Roques de Mallasén. Es tracta d'un abric en la paret del qual rocosa allotja una representació pictòrica rupestre, en la qual apareix representada una sola figura humana, d'estil esquemàtic; realitzada en traç gruixut de coloració vermellosa.
  • Els Estrets-El Racó de Rata. Es tracta d'un poblat de 0,2 ha de superfície, en perfecte estat de conservació i en el qual des de 1990 es porten a terme excavacions de forma regular. Destaca la torre de planta circular situada al costat de la zona d'accés a l'interior del poblat. El període d'ocupació correspon a l'Ibèric Tardà.

Cultura[modifica]

Palau del Batlle seu del museu d'Art Contemporani
  • Centre Internacional de Documentació Artística. Institució depenent del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés. El Centre disposa de documentació relacionada amb el panorama artístic de la segona meitat del segle XX. Actualment disposa de 50.000 entrades de consulta.

Llocs d'interés[modifica]

La Roca Grossa
  • Roca Grossa. Monument natural. Mole de Rodeno, situada als peus de l'església parroquial.
  • El Clot. És una cavitat, o formació kàrstica, en el terreny de forma cilíndrica situada en el vessant d'una muntanya. La vegetació que es troba en la zona està constituïda per alzines, oliveres i gran quantitat d'arbustos, així com plantes trepadores que ho han convertit en un ecosistema localitzat d'aspecte selvàtic.
  • Cova Bolimi. Es tracta d'una cavitat a la qual s'accedeix a través d'una escala natural que duu a dues *replaces interiors de gran amplitud i amb voltes de fins a 3 metres d'altura. Al fons de la segona replaça, ha dotat a aquesta cova d'un original subministrament d'aigua potable. La vegetació de l'exterior de la cova és la característica de la zona muntanyenca: garrofera, esparreguera, margalló, figueres, oliveres, pins, romaní, farigoles, etc
  • Paratge de Sant Miquel. En direcció a Sant Joan de Moró i a cinc quilòmetres de Vilafamés. Aquesta zona es caracteritza per albergar l'ermita de Sant Miquel, patró del municipi. A més la zona gaudeix d'una vegetació exuberant, pròpia d'una geologia d'arenisques triàsiques. Està constituïda per pins i vegetació endèmica amb interessants exemplars de carrasques, alzines, salzes, etc. Ha estat declarat Paratge Natural Municipal l'any 2007.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni Abat. Té lloc a mitjan mes de gener, destacant l'acte de la "matxá" o processó de les cavalleries que discorre pels diferents carrers del poble i on es realitzen grans fogueres i en determinats llocs es reparteix un "rotllo" als participants.
  • Sant Miquel Arcàngel. Té lloc el quart diumenge de Quaresma. Consisteix aquesta en la realització d'un romiatge a l'ermita del mateix nom on es venera al patró de la localitat, Sant Miquel. En tornar al poble els romers té lloc la "processó dels creus", on participen els nens duent creus fetes amb bruc. Ja de nit té lloc la "processó dels borratxos".
  • Festes patronals. Se celebren en honor a la Verge de l'Assumpció i al Crist de la Sang a mitjan agost. Les activitats són molt variades amb la realització d'exposicions, concerts, esports, concursos, revetlles, corregudes de bous, encara que entre tots ells destaca l'acte de la Serenata al Bou. Es tracta d'una tradició poc habitual en la qual s'exposa al públic un bou mort i obert en canal, amenitzat per una banda que toca un concert o "serenata".[3] Les festes destaquen bous embolats i bous al carrer.[3]
  • Sant Miquel de "veremes". Se celebra el 29 de setembre, sent novament el patró del municipi, Sant Miquel, a qui es dedica la festivitat. Aquesta rep l'àlies de "veremes" per celebrar-se durant el període de recollida del raïm.
  • 1900. Se celebra els primers dies de maig. La festivitat reflecteix la vida dels ciutadans de Vilafamés en l'època del 1900.

Referències[modifica]

  1. Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 408. 
  2. Picó, Maria Josep «L'arquitectura gòtica de la Plana Alta». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 65. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 Ajuntament de Vilafamés

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilafamés Modifica l'enllaç a Wikidata