Borriol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBorriol
Borriol
Escut de Borriol
Borriol Vista.JPG

Localització
Localització de Borriol respecte del País Valencià.png
40° 02′ 32″ N, 0° 04′ 17″ O / 40.0422215°N,0.0714919°O / 40.0422215; -0.0714919
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Població
Total 5.187 (2016)
• Densitat 83,57 hab/km²
Predomini lingüístic valencià
Geografia
Superfície 62,07 km²
Altitud 208 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Fundació 1225
Festa major 20 d'agost
Patró Bartomeu apòstol i Sant Roc
Organització i govern
• Alcalde Adelino Santamaría Blasco
Indicatius
Codi postal 12190
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12031
Codi ARGOS 12031
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Sant Joan de Moró, Vilafamés, la Pobla Tornesa, Benicàssim, l'Alcora i Castelló de la Plana.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Borriol està situat en una gran vall que segueix el cabal del riu Sec des del seu naixement a les Costes de la Pobla fins a l'obertura cap a la Plana. Aquest corredor prelitoral, emplaçat entre la serra del Desert de les Palmes (al sud) i la serra de Borriol (al nord) ha estat d'antuvi un pas natural des de la costa cap als pobles del Maestrat i els Ports. Els barrancs travessen el terme municipal de nord a sud i d'est a oest, i en èpoques de pluges intenses vessen les seues aigües majoritàriament al cabal del riu Sec. Els més importants són els barrancs de la Botalària, Cominells, les Ermites, Codina, la Penya, el Fontanar, Malvestit, la Mola, Bocaverd, les Solsides, etc. També cal assenyalar els dos barrancs que creuen el nucli urbà: les Alforges i l'Atzavara, que conflueixen al carrer del Rajolar.

El paisatge agrari es troba farcit de camps de secà amb ametlers, oliveres i garroferes, i el conreu del taronger és propi de les partides més properes al riu al seu pas per la rodalia del poble: l'Horta d'Amunt, l'Assut, l'Horta Mitjana, l'Horta Novella, el Molí, l'Alqueria, l'Horta d'Avall, l'Arenal, entre d'altres; que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Al llarg de les últimes dècades del segle XX i principis de l'actual centúria, hem pogut assistir a un abandó progressiu dels cultius esmentats, a causa de la terciarització de la societat i del canvi progressiu de les ocupacions laborals. Paral·lelament, la superfície forestal ha augmentat de manera considerable, sobretot en les partides genuïnament més serratines: el Barranc Fondo, el Pou del Portugués, les Solsides, la Cova Negra, el Tossal Roig, el Barranc de Porcs, el Monegro, les Ermites, la Serra, entre altres.

Història[modifica | modifica el codi]

Borriol va ser poblat en l'antiguitat, tal com testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i ben aviat podran ser visitades). S'acredita el pas de la Via Augusta per l'existència d'un mil·liari que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte emmurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei Jaume I en 1250. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, entre altres. La seua població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en 1609.

La Moreria i el castell de Borriol

En efecte, just abans de l'expulsió hi havien a Borriol un total de 114 cases: 49 cases de cristians vells i 65 de cristians nous, segons dades del Cens de Caracena de 1609. La seua proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
2.579 2.733 2.906 3.129 3.284 3.576 3.917 4.195 4.288 4.478 4.715 4.874 5.025 5.075 5.180 5.231 5.276 5.209 5.176 5.187

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Jose Salvador Ramos Vicent PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Jose Salvador Ramos Vicent PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Constantino Fabregat Escrig PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Joaquín Castelló Pallarés
Matilde Pallarés Castellet
PP 15/06/1991
1995 - 1999 Nadal Escrig González PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 Adelino Santamaria Blasco PP 03/07/1999
2003 - 2007 Adelino Santamaria Blasco PP 14/06/2003
2007 - 2011 Adelino Santamaria Blasco PP 16/06/2007
2011 - 2015 Adelino Santamaria Blasco
Iban Pauner Alafont
PP 11/06/2011
Des del 2015 Silverio Tena Sánchez Compromís 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'oliveres, garroferes, anouers i atmetllers, sent el més estès les garroferes. La proximitat a la capital de la província ha desenvolupat un sector terciari en expansió, en detriment la indústria local, que ha patit els estralls de la crisi dels darrers anys.

Garroferes. Hort del Bastero, Borriol

Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Vicent Ferrer.
  • Ermita del Calvari. Va ser construïda l'any 1684, sufragada per Pere Boïl d'Arenós, senyor feudal de Borriol, en una de les muntanyes properes al nucli urbà, de nom homònim. Va ser restaurada al llarg del segle XIX i compta amb les capelletes que reprodueixen el Via Crucis des del poble fins a l'ermita. Consta d’una sola nau dedicat al Santíssim Crist i cada Dijous Sant és l’escenari del drama sacre escenificat per l’Associació Cultural Nueva Jerusalén. En l'actualitat és un Bé de Rellevància Local (BRL).
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Aquesta ermita, també declarada BRL, està datada del segle XVII, Consta d'una nau de tres trams i no té capelles. Conserva la pedra sobre la qual va predicar el sant titular en l'any 1410, ja que fou des d'antuvi un lloc de pas importantíssim que connectava les terres de la Plana amb el Maestrat, al voltant del qual existia la Venta de Sant Vicent, avui en dia desapareguda i discorria la Via Augusta o camí Vell. Compta també amb l’edifici annex de la casa de l’emità, que la va habitar fins a les darreries de l’anterior centúria.
  • Església de Sant Bartomeu i el castell de Borriol al fons
    Campanar de Sant Bartomeu, Borriol
    Església de Sant Bartomeu. És el BRL més important del nucli urbà, que destaca per les pintures murals del sostre, que reprodueixen alguns passatges de la vida de Sant Bartomeu, així com altres figures d’arcàngels, àngels músics i doctors de l’església. Consta d'una nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, presbiteri poligonal, volta gòtica, tres portes d'accés i un cor amb orgue. Va ser construïda al segle XVI aprofitant el solar de la primitiva església del segle XIII, amb trets estilístics del manierisme renaixentista. El campanar s’afegiria al segle XVII i la capella de la Comunió al segle XVIII.
  • Església de Santa Maria, Borriol
    Església de Santa Maria. Moderna església de formigó, de planta circular de cúpula semiesfèrica, edificada durant els anys 80 del segle XX.
  • Creu de plata

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Fortalesa medieval situada sobre un turó al nord de la població, amb orígens probablement romans per tal de controlar la Via Augusta.

El seu recinte, de traça musulmana, va ser profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular i adaptada a l'orografia, comptava amb tres nivells esgraonats: un superior (conjunt defensiu), on es mantenen torres, aljub, restes de murs i construccions auxiliars; un intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del XIX per a adaptar-lo per a guarnició; i un inferior, que consisteix en una muralla que defensa el camí d'accés a la fortalesa.

  • Museu de Borriol (MUHBO). Antiga llotja medieval i Casa de la Vila
    Antiga Ca la Vila. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.
  • Mil·liari romà. Mil·liari de l'època de l'emperador Daci, pertanyent al segle III, que jalonava el pas de la Via Augusta romana per Borriol. El text que reprodueix és aquest:

|Imp(eratori) Ca|es(ari) C(aio) Mesio

|Q(unito) Traian|o Decio

|Inuicto| Pio Felici Aug(usto)

Dacico Maximo Pontific(i)

Maximo, Tri|b|uniciae

Potestatis II. Co(n)s(uli)

II, P(atri) P(atriae), Pr|o|co(n)s(uli): et Q(uninto) Herennio Etruscio

Mesio Nobilis(simo)

Caes(ari), Via Aug(usta)

|m(ilia) p(assum)| CIIX

La transcripció seria aquesta: "A l'emperador Cèsar Gai Mesi Quint Trajà Deci, Invicte, Pius Feliç, August, Dàcic Màxim, Pontífex Màxim, en la seua segona Potestat Tribunícia, Cònsol per segona vegada, Pare de la Pàtria, Procònsol; i al nobilíssim Cèsar Quint Herenni Etrusc Mesi. Via Augusta, 108.000 passes"

  • Muralles de Borriol
    Muralles medievals. El recinte amurallat de Borriol encara presenta alguns vestigis arquitectòncs en la seua vessant nod-oest, a la vora del barranc de l’Atzavara. Annexa a aquesta primera estructura, romanen els dos  contraforts del recinte del palau feudal, que conformen el conjunt de muralles millor conservat. Al carrer de les Parres s’accedeix per una de les portes d’entrada a la vila antiga, a partir de la qual s’endevina el traçat amurallat de la part sud. Aquest portal compta amb dos retaules ceràmics de la Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Vicent.
  • L'Alqueria
  • La Torreta, antic molí de Borriol
    La Torreta del Molí
  • El molí
  • Casa Abadia
  • Palau feudal
  • Mas de l'Hereu
  • Toll i assut de Borrús (Borriol)
    Assut de Borrús
  • Assut de l'Horta Amunt
  • Pont de Cominells
  • Pont de la Platera

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Moreria de Borriol
  • Jaciment arqueològic de la Moreria. Aquest jaciment es troba entre el Castell i el nucli antic de Borriol. És l'antic emplaçament habitat des de l'època medieval fins a l'expulsió dels moriscos. Durant els segles XVII, XVIII i XIX va ser un barri habitat, fins ben entrat el segle XX, en què s'abandonaren les últimes cases de la part més septentrional.
Arquer de la Joquera. Pintures rupestres. Borriol
  • Pintures rupestres de la Joquera o de l'Albaroc. L’any 1930, el castellonenc Joan Baptista Porcar va descobrir en la partida de l’Albaroc una de les primeres mostres d’art rupestre llevantí a les nostres comarques i l'únic vestigi d'art prehistòric conegut del terme municipal de Borriol. Des de l’any 1998, l'arquer i la resta de figures del conjunt pictòric compten amb la màxima protecció cultural mundial, ja que formen part del Patrimoni de la Humanitat de l’UNESCO.
  • Poblat ibèric del Tossal de les Forques
  • Poblat ibèric del Tossal de l'Assut

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament de Borriol
    Sant Antoni. Se celebra a principis de gener, amb el cap de setmana abans del 17 de gener, amb una monumental foguera i la popular "matxà". Entre els actes més rellevants,a més de la foguera, es troba la Pujada del Raval de la matxà, l'entrada del carro pel carrer de Sant Vicent i la carrera nacional de burros.
  • Passió de Crist. Se celebra entre març i abril, depenent l'any. S'escenifica la Passió de Crist per part de l'Associació Cultural Nueva Jerusalén, la nit del Dijous Sant.
  • Sant Vicent que se celebra en el mes d'abril, amb una romeria des del poble fins a l'ermita.
  • Sant Bartomeu i Sant Roc. Festes patronals que se celebren la darrera quinzena d'agost.
  • Santa Llúcia. Se celebra el 13 de desembre amb una foguera feta pels quintos de la localitat.
  • Festa Alternativa als Bous (FAB). Se celebra des de 1998, durant les festes de Sant Bartomeu i Sant Roc. És una festa autogestionada, què pretén ser una alternativa a l'esquema tradicional de les festes d'agost.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borriol Modifica l'enllaç a Wikidata