Borriol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBorriol
Borriol
Escut de Borriol
Borriol Vista.JPG
Vista de Borriol des de la muntanya del castell

Localització
Localització de Borriol respecte del País Valencià.png
40° 02′ 32″ N, 0° 04′ 17″ O / 40.0422215°N,0.0714919°O / 40.0422215; -0.0714919
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Municipis 1
Població
Total 5.187 (2016)
• Densitat 83,57 hab/km²
Gentilici Borriolenc, borriolenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 62,07 km²
Altitud 208 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Fundació 1225
Festa major 20 d'agost
Patró Sant Bertomeu i Sant Roc
Organització i govern
• Alcalde Adelino Santamaría Blasco
Economia
Pressupost 5.865.000 (2007)
Indicatius
Codi postal 12190
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12031
Codi ARGOS 12031
Altres dades

Web www.borriol.es
Modifica dades a Wikidata

Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Sant Joan de Moró, Vilafamés, la Pobla Tornesa, Benicàssim, l'Alcora i Castelló de la Plana.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Borriol està situat en una gran vall que segueix el cabal del riu Sec des del seu naixement a les Costes de la Pobla fins a l'obertura cap a la Plana. Aquest corredor prelitoral, emplaçat entre la serra del Desert de les Palmes (al sud) i la serra de Borriol (al nord) ha estat d'antuvi un pas natural des de la costa cap als pobles del Maestrat i els Ports. Els barrancs travessen el terme municipal de nord a sud i d'est a oest, i en èpoques de pluges intenses vessen les seues aigües majoritàriament al cabal del riu Sec. Els més importants són els barrancs de la Botalària, Cominells, les Ermites, Codina, la Penya, el Fontanar, Malvestit, la Mola, Bocaverd, les Solsides, etc. També cal assenyalar els dos barrancs que creuen el nucli urbà: les Alforges i l'Atzavara, que conflueixen al carrer del Rajolar.

El paisatge agrari es troba farcit de camps de secà amb ametlers, oliveres i garroferes, i el conreu del taronger és propi de les partides més properes al riu al seu pas per la rodalia del poble: l'Horta d'Amunt, l'Assut, l'Horta Mitjana, l'Horta Novella, el Molí, l'Alqueria, l'Horta d'Avall, l'Arenal, entre d'altres; que conformen un paisatge típicament mediterrani.

Al llarg de les últimes dècades del segle XX i principis de l'actual centúria, hem pogut assistir a un abandó progressiu dels cultius esmentats, a causa de la terciarització de la societat i del canvi progressiu de les ocupacions laborals. Paral·lelament, la superfície forestal ha augmentat de manera considerable, sobretot en les partides genuïnament més serratines: el Barranc Fondo, el Pou del Portugués, les Solsides, la Cova Negra, el Tossal Roig, el Barranc de Porcs, el Monegro, les Ermites, la Serra, entre altres.

Història[modifica | modifica el codi]

Borriol va ser poblat en l'antiguitat, tal com testimonien les nombroses restes arqueològiques trobades en el seu terme, entre elles les pintures rupestres de l'Albaroc (en l'actualitat l'Ajuntament, gràcies a la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència les ha restaurat i ben aviat podran ser visitades). S'acredita el pas de la Via Augusta per l'existència d'un mil·liari que es conserva en un jardí públic del poble. Les restes del castell s'alcen sobre una roca que domina el nucli urbà. De l'antic recinte emmurallat només queda una porta. Borriol va rebre carta de poblament atorgada pel rei Jaume I en 1250. El seu senyoriu va passar per diferents mans, com les del bisbe de Tortosa, les famílies Boïl, Tous, Casalduch, entre altres. La seua població va estar constituïda fonamentalment per famílies musulmanes fins a l'expulsió dels moriscs en 1609. En efecte, just abans de l'expulsió hi havien a Borriol un total de 114 cases: 49 cases de cristians vells i 65 de cristians nous, segons dades del Cens de Caracena de 1609. La seua proximitat amb Castelló, on els moriscs de Borriol posseïen i conreaven terres, la va mantenir sempre molt vinculada a la capital de la comarca. En 1459, el trasllat massiu i el consegüent empadronament dels moriscs a Castelló va originar un plet amb Antoni de Tous.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2010 2012
2.579 2.733 2.906 3.129 3.284 3.576 3.917 4.195 4.288 4.478 5.075 5.231

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Jose Salvador Ramos Vicent PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Jose Salvador Ramos Vicent PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Constantino Fabregat Escrig PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Joaquín Castelló Pallarés
Matilde Pallarés Castellet
PP 15/06/1991
1995 - 1999 Nadal Escrig González PSPV 17/06/1995
1999 - 2003 Adelino Santamaria Blasco PP 03/07/1999
2003 - 2007 Adelino Santamaria Blasco PP 14/06/2003
2007 - 2011 Adelino Santamaria Blasco PP 16/06/2007
2011 - 2015 Adelino Santamaria Blasco
Iban Pauner Alafont
PP 11/06/2011
Des del 2015 Silverio Tena Sánchez Compromís 13/06/2015

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà predominant el cultiu d'oliveres, garroferes, anouers i atmetllers, sent el més estès les garroferes. La proximitat a la capital de la província ha desenvolupat un sector terciari en expansió, en detriment la indústria local, que ha patit els estralls de la crisi dels darrers anys.

Actualment poques famílies viuen ja de l'agricultura basant-se en una economia de serveis.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Ermita de Sant Vicent Ferrer.
  • Ermita del Calvari. Va ser construïda en 1684 però en el s.XIX va ser restaurada. Està en un proper monticle des del qual hi ha bones vistes de la població i l'entorn. Es tracta d'un Bé de Rellevància Local (BRL).
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Aquesta ermita, declarada BRL, està datada del segle XVII, consta d'una nau de tres trams i no té capelles. Conserva la pedra sobre la qual va predicar el sant titular en l'any 1410.
  • Església de Sant Bartomeu. És el tercer dels BRL municipals. La seua fesomia actual data del segle XVI, amb una nau de 4 trams amb capelles laterals entre contraforts, presbiteri poligonal, volta gòtica i decoració al fresc d'escenes al·lusives a la vida del Sant. La Capella de la Comunió fou construïda al llarg del segle XVIII.
  • Església de Santa Maria. Moderna església de formigó, de planta circular de cúpula semiesfèrica, edificada durant els anys 80 del segle XX.
  • Creu de plata

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Fortalesa medieval situada sobre un turó al nord de la població, amb orígens probablement romans per tal de controlar la Via Augusta.

El seu recinte, de traça musulmana, va ser profundament reformat per les posteriors construccions cristianes. De planta irregular i adaptada a l'orografia, comptava amb tres nivells esgraonats: un superior (conjunt defensiu), on es mantenen torres, aljub, restes de murs i construccions auxiliars; un intermedi, on s'observen els canvis efectuats en les guerres civils del XIX per a adaptar-lo per a guarnició; i un inferior, que consisteix en una muralla que defensa el camí d'accés a la fortalesa.

  • Antiga Ca la Vila. Es tracta de l'edific que alberga en l'actualitat el Museu Municipal. Els seus orígens es remunten al segle XV, època de la qual conserva un arc gòtic civil.
  • Mil·liari romà. Segle III. Mil·liari de l'època de l'emperador Daci que jalonava el pas de la Via Augusta romana per Borriol.
  • Muralles medievals. Restes arqueològiques conservades al voltant del recinte de l'antic palau senyorial, amb dos imponents contraforts; i portal de les Parres, accés sud-occidental a la vila emmurallada.
  • L'Alqueria
  • La Torreta del Molí
  • El molí
  • Casa Abadia
  • Palau feudal
  • Mas de l'Hereu
  • Assut de Borrús
  • Assut de l'Horta Amunt
  • Pont de Cominells
  • Pont de la Platera

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Parc Natural del Desert de les Palmes.
  • Jaciment arqueològic de la Moreria. Aquest jaciment es troba entre el Castell i el nucli antic de Borriol. És l'antic emplaçament habitat des de l'època medieval fins a l'expulsió dels moriscos. Durant els segles XVII, XVIII i XIX va ser un barri habitat, fins ben entrat el segle XX, en què s'abandonaren les últimes cases de la part més septentrional.
  • Pintures rupestres de l'Albaroc. També són conegudes com les pintures rupestres de la Joquera, pel límit amb aquesta partida. Es tracta de l'única mostra d'art rupestre llevantí conegut del terme municipal de Borriol.
  • Poblat ibèric del Tossal de les Forques
  • Poblat ibèric del Tossal de l'Assut

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Ajuntament de Borriol
    Sant Antoni. Se celebra a principis de gener, amb el cap de setmana abans del 17 de gener, amb una monumental foguera i la popular "matxà". Entre els actes més rellevants,a més de la foguera, es troba la Pujada del Raval de la matxà, l'entrada del carro pel carrer de Sant Vicent i la carrera nacional de burros.
  • Passió de Crist. Se celebra entre març i abril, depenent l'any. S'escenifica la Passió de Crist per part de l'Associació Cultural Nueva Jerusalén, la nit del Dijous Sant.
  • Sant Vicent que se celebra en el mes d'abril, amb una romeria des del poble fins a l'ermita.
  • Sant Bartomeu i Sant Roc. Festes patronals que se celebren la darrera quinzena d'agost.
  • Santa Llúcia. Se celebra el 13 de desembre amb una foguera feta pels quintos de la localitat.
  • Festa Alternativa als Bous (FAB). Se celebra des de 1998, durant les festes de Sant Bartomeu i Sant Roc. És una festa autogestionada, què pretén ser una alternativa a l'esquema tradicional de les festes d'agost.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borriol Modifica l'enllaç a Wikidata