La Pobla Tornesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Pobla Tornesa
Puebla-Tornesa
Escut de la Pobla Tornesa
Carrer de Baix la Vila (La Pobla Tornesa).JPG
Carrer de Baix

Localització
Localització de la Pobla de Tornesa respecte del País Valencià.png
40° 06′ 04″ N, 0° 00′ 05″ O / 40.101111111111°N,0.0013888888888889°O / 40.101111111111; -0.0013888888888889
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Municipis 1
Població
Total 1.200 (2016)
• Densitat 46,51 hab/km²
Gentilici Poblatí, Poblatina o Rabosets, Rabosetes
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 25,8 km²
Altitud 298 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major Darreries d'agost i setembre
Patró Sant Miquel
Dia de mercat Dilluns
Organització i govern
• Alcalde José Carlos Selma Miguel
Indicatius
Codi postal 12191
Codi INE 12094
Codi ARGOS 12094
Altres dades

Web www.lapoblatornesa.es
Modifica dades a Wikidata

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb Vilafamés, Cabanes, Benicàssim i Borriol.

Geografia[modifica]

Enclavada en una petita vall envoltat per les serres del Desert i Borriol, portal de la plana del Pla de l'Arc.

Part del seu terme municipal està ocupat pel Parc Natural del Desert de les Palmes. Al nucli urbà hi ha un centre d'informació i interpretació del parc.

Història[modifica]

En el seu terme municipal, concretament en la Cova Negra, s'han trobat importants restes arqueològics del paleolític, així com d'èpoques posteriors. Tot i que no s'ha pogut confirmar, es creu que el seu origen arrenca d'una fonda o posada de la calçada romana que la creuava.

Així, per un dels seus carrers més importants, discorre la via romana, possiblement la Via Augusta, de la qual es conserven encara diversos mil·liaris. A més, els seus edificis civils més significatius eren en altres temps fondes i hostals per a hostalatge de viatgers.

Ja en l'edat mitjana, la Pobla pertanyia al castell de Montornés. Quan va ser conquistat per Jaume I, el va cedir a un tal Pere Sanz, formant part de les propietats de Ximén Pérez de Sorrenc passant després per les mans de diversos senyors de l'època; fins que a principis del segle XVI, 1515, va ser adquirit per Nicolau Casalduch, conegut com el Baró de sa Pobla, títol que ostentaran els seus descendents fins al nostre temps. Els barons han estat doncs, els responsables de tot el que és aquesta localitat, i encara gran part del terme pertany a aquesta família. En 1701 pertanyia a Miquela Muñoz, a qui va succeir la seva filla Isabel, que va casar amb Manuel Valls i Pallarés. Els seus descendents van conservar la baronia.

Però el fet d'estar situada en un encreuament de camins no sempre ha estat positiu per a la Pobla. A principis del segle XVIII, com a conseqüència de la Guerra de Successió que va enfrontar els àustries amb els borbons, la població va sofrir diversos saquejos per part de les tropes d'aquests últims, tal com es narra en l'arxiu que els barons de la Pobla posseïxen a Castelló.

El succés més greu va esdevenir el 25 de maig de 1708, dia que una tropa de més de 5.000 soldats al front dels quals estava el general de Felip V, D'Asfeld, va acampar en la zona i va saquejar tota la collita, fet que va provocar l'abandó dels seus veïns. L'èxode a Vilafamés va durar dos dies.

Els 901 habitants que va arribar a tenir en 1900, s'havien convertit en 526 en l'any 1994. En l'any 2010, segons el padró, hi ha 1156.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
503 512 526 529 532 558 614 670 790 845

Política[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Vicent Renau Castellet PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Jose Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 11/06/2011
Des del 2015 José Carlos Selma Miquel PSPV-PSOE 13/06/2015

Economia[modifica]

La meitat de les seves terres són conreades, predominant els cultius d'ametllers, oliveres i garroferes, amb petites hortes al costat del riu, que duu el mateix nom que la població i desemboca en la rambla de la Vídua. La resta del terme, està ocupat per pins i escasses carrasques.

En aquests últims temps, el poble ha vist com l'important sector agrícola i ramader ha passat a un tercer pla. La indústria ceràmica, amb diverses fàbriques en el seu terme i el sector serveis, són les principals activitats econòmiques.

Monuments[modifica]

Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel (La Pobla Tornesa)
Església de Sant Miquel Arcàngel (La Pobla Tornesa)
  • Església. És el monument més interessant del municipi. Va començar a construir-se en l'any 1734. En l'interior del temple es troba un espectacular quadre d'Amat Bellés.
  • Antiga presó. Del segle XV.
  • Antic Ajuntament. Del segle XVIII.
  • Miliaris. Tres miliaris al llarg de "la Senda dels romans" (Via Augusta).
  • El Monte Bartolo
    Creu del Bartolo. Construïda en la cresta del Desert de les Palmes, en 1985 per subscripció popular.[1]

Llocs d'interés[modifica]

Casa de la Cultura de la Pobla Tornesa, antic Palau dels Barons de la Pobla.
  • Desert de les Palmes. Parc natural
  • El Bartolo. Des d'aquesta altura, un eminent científic gal va traçar, a principis del segle XIX, el pas del meridià de Greenwich. Aquesta línia divisòria del globus terrestre creua tot el terme de la Pobla, tal com assenyalen els panells instal·lats en el desviament de la carretera.
  • Pineda de la Planeta. És un dels paratges de més bellesa a la Pobla Tornesa. A més aquest preciós bosc amaga una grata sorpresa als seus visitants, car a la fi d'octubre són abundants els bolets que creixen en ell. L'ecosistema es troba relativament bé conservat, ja que s'ha escapat de tots els incendis forestals que ha sofert la zona.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Pot considerar-se una de la festes més populars. Per a portar-la a terme, el poble es divideix des de temps remots en quatre sectors, els carrers: Plaça Portal, Plaça del Raval, Dalt la Vila i Baix la Vila. Entre ells es crea una sana competència que redunda en el bé de la festa. Les dones elaboren els deliciosos rotllos de "llavoretes" que es lliuren als participants en la "matxà" o processó de les cavalleries.
  • Festes patronals. La segona setmana d'agost i a la fi de setembre (Sant Miquel) se celebren les principals festes de la localitat. Les activitats que s'organitzen estan d'acord amb les de la resta dels pobles de l'entorn, és a dir, bous, balls i espectacles culturals.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Pobla Tornesa Modifica l'enllaç a Wikidata