La Vall d'Alba

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticala Vall d'Alba
Vall d'Alba
Escut de la Vall d'Alba
Vall d'Alba 05.JPG
Vista general de la població

Localització
Localització de la Vall d'Alba respecte del País Valencià.png
40° 10′ 33″ N, 0° 02′ 06″ O / 40.17587°N,0.0350962°O / 40.17587; -0.0350962
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Municipis 12
Població
Total 2.809 (2016)
• Densitat 53 hab/km²
Gentilici valldalbí, -ina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 53 km²
Altitud 300 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major Darrera setmana d'agost
Patró Sant Joan Baptista i l'Immaculada Concepció
Dia de mercat Dijous
Organització i govern
• Alcalde Francisco Martínez Capdevila
Indicatius
Codi postal 12194
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12124
Codi ARGOS 12124
Altres dades

Web www.valldalba.es
Modifica dades a Wikidata

La Vall d'Alba és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta que té 2.809 habitants (INE 2016).

Geografia[modifica]

Se situa el seu nucli urbà en un suau vessant que s'obre a la vall del Pla de l'Arc. Limita amb els termes municipals de la Serra d'en Galceran, Bell-lloc, Cabanes, Vilafamés i les Useres.

Nuclis de Població[modifica]

  • La Vall d'Alba
  • Mas de Bernarda
  • La Barona
  • Mas de Campos
  • Mas de Xolito
  • Mas de la Matisa
  • Mas de l'Obrera
  • Mas de la Sena
  • Mas de Roures
  • Mas del Curro
  • Montalba
  • La Pelejaneta
  • Les Ramblelles

Història[modifica]

La Vall d'Alba, que pren el seu nom de l'alqueria Alba musulmana, (La Vall blanca dels mossàrabs) va pertànyer, en qualitat de llogaret, al terme municipal de Vilafamés fins al 4 de juliol de 1925 data en la qual en sessió solemne se celebra l'acta de constitució del municipi. Abans el rei Jaume I donà el lloc al monestir de Benifassà, per a després tornar a mans reals en l'any 1244. Aquesta reincorporació al patrimoni real li va costar al monarca d'Aragó una assignació perpètua a favor del Monestir una xifra de 70 monedes d'or anuals sobre les rendes de Tortosa. Posteriorment va ser donada a l'Orde de l'Hospital i és llavors (1264) quan rep de mans de Fra Gui de la Gespa Carta de poblament, a Borriana, perquè diversos veïns de Vilafamés allí s'instal·lin, després passarà als dominis de l'Orde de Montesa sempre sota el terme de Vilafamés fins a la seva segregació, data a partir de la qual el municipi ha tingut un notable desenvolupament.

Toponímia[modifica]

La toponímia de la seva denominació es vol relacionar amb el color blanc "Valdealba... La Vall Blanca", que procediria de la formació mossàrab primitiva, tal com apuntava recentment l'investigador Àlvar Monferrer. En aquest sentit, Corominas ja va posar l'accent que "verament és la vall blanca, vall alba per excel·lència; la que pot ésser per metaplasme sintàctic".

Demografia[modifica]

La Vall d'Alba té 2.809 habitants (INE 2016).

Evolució demogràfica
Any 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2008 2011 2013 2016
Població 1.967 1.887 1.891 1.853 1.856 1.948 2.013 2.045 2.045 2.438 2.906 3.036 3.041 2.809

Economia[modifica]

Vinya (La Barona, Vall D'Alba)

Les característiques del clima mediterrani han afavorit en el seu terme una economia agrícola de secà basada en cultius d'ametller, vinya i olivera, que els seus esforçats pagesos han intentat completar amb l'aprofitament de regadiu gràcies a les nombroses i artesanals sénies que extreien l'aigua de les entranyes de la terra.

Cal tenir en compte que de llarg a llarg del terme municipal de la Vall d'Alba existeixen fins a 641 caserius que en l'actualitat reuneixen al voltant de 315 habitants entre tots els nuclis dispersos.

En l'actualitat, les labors agrícoles han variat ostensiblement i ja només el 36,8% de la població activa es dedica a aquests menesters. La major part del terreny conreat es dedica a l'ametller, que ocupa prop de 1.500 hectàrees; les oliveres es troben en 616 hectàrees, les hortalisses es conreen en 224 hectàrees, i la resta, unes 154, es dediquen a produccions diverses.

La ramaderia serveix de complement al sector agrícola amb un elevat nombre de granges que, en la seva majoria, estan destinades a la criatura i engreixi de porcs. També existeixen granges avícoles.

L'economia local es reparteix en altres sectors productius com és la indústria, que ja ocupa al 27% de la població activa; el sector serveis empra en aquests moments a més del 28% de la mà d'obra, i la construcció ocupa entorn del 8% restant.

Política i administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Dámaso Vidal Orenga UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Manuel Jesús Lapuerta Marzà PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Francisco Guinot Castillo PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Francisco Martínez Capdevila PPCV 15/06/1991
1995 - 1999 Francisco Martínez Capdevila PPCV 17/06/1995
1999 - 2003 Francisco Martínez Capdevila PPCV 03/07/1999
2003 - 2007 Francisco Martínez Capdevila PPCV 14/06/2003
2007 - 2011 Francisco Martínez Capdevila PPCV 16/06/2007
2011 - 2015 Francisco Martínez Capdevila PPCV 11/06/2011
Des del 2015 Marta Barrachina Mateu PPCV 13/06/2015

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

Coincidint amb el centenari de l'Església s'han incorporat nous retaules de fusta. El projecte va incloure la instal·lació d'un retaule major, compost per tres blocs: el principal, a més d'albergar les tres imatges existents en la parròquia, està format per un total de vuit talles del calvari enlaire relleu. Per altra banda en els dos laterals, l'obra incorpora sis retaules del viacrucis, tot realitzat en fusta de cedre tallat a mà.

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. A La Barona.
  • Ermita de Sant Cristòfol. L'ermita es va inaugurar oficialment en creada a imitació de les ermites del XVI i XVII amb pedra de pedrera, la construcció de la qual imita tres arcs de mig punt.
  • Altres ermites i capelles.
Església parròquial de l'Assumpció de la Verge (La Pelejaneta, La Vall d'Alba)

En el terme municipal d'aquesta localitat existeixen a més altres ermites distribuïdes pels diferents caserius, com és el cas de la capella de Sant Antoni en el Mas de l'Entao, i la de Sant Josep en el Mas de Toribio. En Montalba existeix altra capella sota l'advocació de Sant Antoni Abat, com ocorre en el cas del Mas de la Sena. Per la seva banda, la Pelejaneta dedica la seva parròquia a l'Assumpció de la Verge i l'ermita respon a la devoció a Sant Antoni.

Monuments civils[modifica]

  • Bou de Vall d'Alba. Monument de bronze de 123 x 300 x 137 cm i d'un pes de 600 kg. L'autor és Ripollés.
  • Ajuntament de la Vall d'Alba (Castelló)
    Ajuntament. Edifici d'interès arquitectònic.
  • Sénies. El patrimoni rural del municipi compta amb abundants mostres de les antigues artesanals sénies que mantenen diferents parts les seves estructures de pedra i diferents peces de la sínia d'extracció.

Cultura[modifica]

El Museu Etnològic ocupa un centenari immoble que va anar profundament remodelat i que va permetre recuperar un dels habitatges amb més història de la localitat. El projecte va incloure la recuperació de l'accés i el pati exterior de l'edifici, símbol de proveïment d'aigua fins a l'arribada de les actuals conduccions.

En el museu s'exposen eines de llaurar en el camp, objectes de cuina, mobiliari, peces de llar i vestimenta, totes elles donades desinteressadament pels veïns del municipi.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Antoni. Les exhibicions taurines en la plaça són els actes multitudinaris. La festivitat, que obre el calendari de celebracions, es festeja àmpliament tant en el poble com en els diferents nuclis de població dispersos pel terme que se sumen al tradicional repartiment de "rotllo i vi", la processó de les cavalleries, la foguera nocturna i la posterior revetlla que serveix per a culminar la jornada.
  • Festes Patronals. Tenen lloc l'última setmana d'agost, en elles predominen els bous i les revetlles a l'aire lliure juntament amb altres actes culturals i esportius. Se celebren també els certamens de bandes de música amb gran arrelament en la zona, els balls tradicionals pels carrers del poble i un ampli ventall d'activitats esportives, dinars de germanor i actes religiosos propis de la festa.
  • Altres festes. També en la Masia d'Alentao celebren les seves típiques festes al juny, mentre a primers d'agost, celebra festes en honor de La nostra Senyora dels Àngels el llogaret de La Barona.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Alba Modifica l'enllaç a Wikidata