Les Useres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
les Useres
les Useres / Useras
Escut de Les Useres
(escut)
Localització

Localització de Les Useres respecte del País Valencià Localització de Les Useres respecte de l'Alcalatén


Municipi de l'Alcalatén
Vista de les Useres
Vista de les Useres
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Alcalatén
Castelló de la Plana
Gentilici Userà, userana (Paput/papuda)
Predom. ling. Valencià
Superfície 80,69 km²
Altitud 401 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
992 hab.
12,29 hab/km²
Coordenades 40° 09′ 25″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.15694°N,0.16500°O / 40.15694; -0.16500Coord.: 40° 09′ 25″ N, 0° 09′ 54″ O / 40.15694°N,0.16500°O / 40.15694; -0.16500
Distàncies 110 km de València
38 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (Les Useres, Les Crevades i El Pla)
5 PSPV i 4 PP
Jaime M. Martínez Andrés (PP) (2011)
Codi postal 12118
Codi territorial 12122
Festes majors Sant Salvador i Crist de l'Agonia
Primera setmana d'agost
Fira tradicional Mercat Medieval
Juliol
Web

Les Useres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén. El municipi limita amb els municipis següents: Atzeneta del Maestrat, Costur, Culla, Figueroles, Llucena, la Serra d'en Galceran, Vall d'Alba i Vilafamés.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre barrancs i muntanyes de la serra de la Creu, Les Useres, amb la població dispersa per les masies, inclou els llogarets de Les Crevades, Mas Blanch, Pou d'En Calvo i Picando.

El nivell més baix està al Formany i els Molineres, a 200 metres, al costat de la rambla de la Vídua, i el més alt a la Penya-roja, a gairebé 800 m.

Incendi de l'estiu del 2007[modifica | modifica el codi]

El 28 d'agost de 2007, unes obres il·legals sobre una torre elèctrica causen un greu incendi que -ajudat amb un fort vent de ponent i les conseqüents altes temperatures- s'estén ràpidament per tot el terme, i afectà fins i tot els termes d'Atzeneta, Costur, Llucena, Figueroles i l'Alcora. Tres dies de foc van deixar un total de 5.500 hectàrees carbonitzades a la comarca de l'Alcalatén.

Història[modifica | modifica el codi]

Formava part de la Tinença de l'Alcalatén i del senyoriu de Les Useres, pertanyent successivament als Urrea -en aquella època era conegut com a Masies d'Urrea-, i als comtes d'Aranda.

Té un origen iber, com així ho proven els diversos útils i ceràmica trobats en la vila vella. El domini musulmà va marcar una profunda petjada en aquestes terres iniciant l'extracció del mineral de ferro a les Ferreries i implantant el sistema de rec. Va ser Ximeno II d'Urrea qui va conquistar per a la cristiandat aquestes terres, i li concedí Jaume I el senyoriu de l'Alcalatén el 1233. Una llarga història de dominis du Les Useres a estar sota la jurisdicció del bisbat de Tortosa, dels comtes d'Aranda o de la corona, al llarg de la seua història. Curiosa és la influència italiana en el municipi que, gràcies als comerciants de la llana, es va plasmar al llarg dels segles XVI i XVII en l'advocació dels patrons, sant Felip Neri, ermites de Santa Waldesca i Verge del Loreto i fins i tot alguns cognoms. En el 1839, en les guerres carlistes, el general O'Donell va guanyar la decisiva Batalla de Les Useres sobre Cabrera, el tigre del Maestrat, que li va valer el títol de comte de Llucena.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1842)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 986 979 975 982 988 1.004 1.001 990 1.008 1.005 995 1.013 1.017 964

Economia[modifica | modifica el codi]

Les Useres

L'activitat econòmica està basada en l'agricultura, la qual se centra en el cultiu de la vinya i la producció de vi en el celler vinícola de Les Useres i cultiu d'ametllers, oliveres, garroferes i cereals, blat i ordi sobretot. La ramaderia és la força econòmica amb més auge en l'actualitat, especialment en granges d'aus i porcs.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal[modifica | modifica el codi]

La corporació municipal o ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 5 de Partit Popular (PP) i 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE).

Escut de les Useres.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - les Useres

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Jaime Manuel Martínez Andrés 472 65,01% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Nicolás Celso García Feced 245 33,75% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 9 1,24%
Total vots vàlids i regidors 726 100 % 7
Vots nuls 8 1,09%**
Participació (vots vàlids més nuls) 734 86,45%**
Abstenció 115* 13,55%**
Total cens electoral 849* 100 %**
Alcalde: Jaime Manuel Martínez Andrés (PP) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PP[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de Castelló.[6] Periòdic Ara.[7]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011, l'alcalde de les Useres és Jaime Manuel Martínez Andrés de PP.[8][9]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Gozalbo Ribes UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Luis Nebot Martí PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Luis Nebot Martí PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Luis Nebot Martí PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Luis Nebot Martí PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Humilde García Pruñonosa PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Dèlia Valero Ferri PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Dèlia Valero Ferri PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jaime Manuel Martínez Andrés PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Jaime Manuel Martínez Andrés PP 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Portada de l'església de la Transfiguració
  • Ermita de Sant Antoni. Data de 1622. De construcció popular, és una de les més benvolgudes del poble. S'hi guarda la imatge del Crist.
  • Ermita de Santa Waldesca. És un edifici petit, amb pintures de passatges de la santa.
  • Ermita Verge de Loreto.
  • Ermita del Crist. La influència italiana sobre el poble es pot constatar, sobretot a nivell religiós. L'ermita del Crist, la va construir un tal Pablo Fabro. I possiblement d'aquesta època és també la de Santa Waldesca i l'antiga de Loreto, que amb Sant Felip de Neri, tots ells italians, són patrons del poble.
  • Crist de l'Agonía, Les Useres
    Església de la Transfiguració del Senyor. S'alça sobre les restes del castell que hi havia i que ha desaparegut completament, igual que les muralles. Església renaixentista de principis del segle XVII, amb pervivència d'elements gòtics en les voltes.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Font de Més Amunt. Molt propera al poble, i amb un ampli cabal que abasteix la població, rega les hortes i va servir en el passat de força motriu per als molins fariners com el molí de la Vila o molí de Mariano. És també un lloc d'esbarjo amb torradors, taules i seients i gronxadors. Es pot accedir des d'un passeig directe des del nucli urbà, amb vistes del poble.
Paratge de la font de La Presola, Les Useres

Altres fonts són la font de la Ponsa, de les Murtes, font de la Presola i font de la Cova, que configuren un recorregut per realitzar activitats a l'aire lliure, aprofitant una gran xarxa de camins i senderes que conté el municipi, i que connecten amb les masies disseminades, i en destaquen els nuclis dels Hostals, Pou En Calvo, Mas Blanch o Crevades.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Els pelegrins de les Useres[modifica | modifica el codi]

Article principal: «Els Pelegrins de les Useres».

L'últim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradició que ens trasllada de ple a l'edat mitjana. Tretze hòmens -el guia i dotze pelegrins-, acompanyats pel capellà, tres cantors, el representant de l'Ajuntament, els clavaris i dinou muntures -les càrregues-, acompleixen la vella prometença d'anar fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Són els pelegrins de les Useres. Els pelegrins pregaven per aigua, collita i contra la pesta. Tot i que l'Església es va apropiar d'aquest antic ritu, la celebració és de procedència pagana. Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

Part del camí dels pelegrins, declarat Monument Natural per la Generalitat, va ser víctima de les flames al seu pas pel terme de Les Useres.

Altres festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes patronals. Se celebren en la primera setmana d'agost, en honor a sant Salvador i al Crist de l'Agonia, amb bous, actes culturals, etc.
  • Processó al Piló de la Creu. Se celebra el cap de setmana següent al de la peregrinació a Sant Joan, amb una estructura semblant a la dels peregrins, però amb la participació només de dones i nens. És tradicional el repartiment de la fogasseta i les orelletes de mel, i el berenar a la font de la Presola.
  • Sant Antoni. El 17 de gener, amb la típica matxà, l'arrastrà dels panderos, encesa de fogueres i repartiment de rotllos. Té a Les Useres la seua continuació el cap de setmana següent en les masies dels Crevades, amb la celebració de Sant Antoni dels Hostals i les seues típiques carreres de cavalls.

Fonts externes[modifica | modifica el codi]

  • MONFERRER I MONFORT, ÀLVAR; Cant dels Pelegrins de les Useres Vol.10 Fonoteca de Materials de l'Institut Valencià de la Música (Generalitat Valenciana).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1842-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE. La població de fet dels anys 1857 i 1860 sols té una funció orientativa. Dades tretes de l'Institut Nacional d'Estadística. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. Redacció «Constitució de les noves corporacions municipals als ajuntaments dels nostres pobles». La veu de l'Alcalatén, 14-06-2015.
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  6. Junta Electoral de la Zona de Castelló «Candidaturas proclamadas elecciones 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 53, 28-04-2015, pàg. 36. de l'inserció 03700-2015-U [Consulta: 3 agost 2015].
  7. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Les Useres», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  9. 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Les Useres. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Useres Modifica l'enllaç a Wikidata