Almassora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Almassora
Almassora/Almazora
Escut d'Almassora
(escut)
Localització

Localització d'Almassora respecte del País Valencià Localització d'Almassora respecte de la Plana Alta


Municipi de la Plana Alta
Vista aèria d'Almassora
Vista aèria d'Almassora
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Alta
Castelló de la Plana
Gentilici Almassorí, almassorina
Predom. ling. Valencià
Superfície 32,98 km²
Altitud 31 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
25.566 hab.
775,2 hab/km²
Coordenades 39° 56′ 25″ N, 0° 03′ 45″ O / 39.94028°N,0.06250°O / 39.94028; -0.06250Coord.: 39° 56′ 25″ N, 0° 03′ 45″ O / 39.94028°N,0.06250°O / 39.94028; -0.06250
Distàncies 70 km de València
4 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcaldessa:

5
7 PP, 6 PSPV, 5 Compromís, 2 SPA i 1 C's
Susanna Nicolau Hidalgo (Compromís) (2015)
Codi postal 12550
Codi territorial 12009
Festes majors 22 de maig
Patró/Patrons Santa Quitèria i Mare de Déu del Roser
Dies de mercat Dimarts i divendres
Fira tradicional Fira de Sant Andreu
Darrera setmana de novembre
Agermanament Itàlia Biancavilla (Itàlia)
Web

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta. Anteriorment la vila va ser un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes de la qual existeixen en l'actualitat, contigües a la via fèrria que condueix de València a Barcelona.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant aquest últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una ampla colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

Limita al nord Castelló de la Plana, a l'est la mar Mediterrània, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda. Inclou els nuclis d'Almassora, La Platja, L'Horta, El Secà i el Polígon industrial.

Història[modifica | modifica el codi]

Carta pobla d'Almassora (1237)

Al terme s'han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, séquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquesta època fou una plaça d'alguna importància. D'aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I el 1234. El 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per aqueix motiu el 1616 va construir-s'hi una canal per dur l'aigua a la població.

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger.[2] La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ample polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1887 1990 1920 1940 1960 1981 1996 2000 2006 2008 2010
6.070 7.076 7.273 8.217 10.178 15.210 16.306 17.331 20.597 23.891 25.628

Administració i política[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 7 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 5 de Compromís, 2 de Se Puede Almassora (SPA) i 1 de Ciutadans.

Escudo de Almazora.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Almassora

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) logo.png Luis Martínez Fuentes 3.500 30,55% 7 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Mercedes Galí Alfonso 2.713 23,68% 6 (Straight Line Steady.svg0)
Compromís per Almassora Bob compromis.png Susanna Nicolau Hidalgo 2.680 23,39% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Se Puede Almassora (SPA) Sergio Manrique Ramos 1.111 9,7% 2 (Green Arrow Up.svg+2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos-icono.svg Francisco Javier Viñals Llopis 882 7,7% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[3] Transparent.gif 418 3,64% 0
Vots en blanc Transparent.gif 154 1,34%
Total vots vàlids i regidors 11.458 100 % 21
Vots nuls 182 1,56%**
Participació (vots vàlids més nuls) 11.640 65,58%**
Abstenció 6.110* 34,42%**
Total cens electoral 17.750* 100 %**
Alcaldessa: Susanna Nicolau Hidalgo (Compromís)[4]
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 6 de PSPV i 5 de Compromís.[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Diari El País.[7] BOE Diputació de Castelló.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Vilar Morellà AP 19/04/1979 --
1983 - 1987 Vicente Vilar Morellà AP 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Manuel Escuriola Serra PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Vicente Vilar Morellà PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Vilar Morellà PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 José Luis Agustí Calpe PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Casanova Claramonte PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Vicente Casanova Claramonte PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Vicente Casanova Claramonte PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Susanna Nicolau Hidalgo Compromís 13/06/2015 --
Ermita de Santa Quitèria
Alqueria de Fang

Patrimoni històric[modifica | modifica el codi]

Assut de Borriana
  • El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
  • Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
  • Pont de Santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
  • Restes del pont de La Pila, de 1278.
  • Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S'han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat.[9]
  • L'Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
  • Ermita de Sant Antoni del segle XVII.
  • Ermita de Santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat en 1330 l'existència d'un temple. Quan la pesta del segle XVII s'utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
  • Església de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
  • També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'aquestes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins a 10 molins hidràulics, séquies, etc.
  • Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
  • Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.
  • Teatre Serra, del segle XIX.
  • Sindicat Agrícola Sant Josep.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el romiatge a l'ermita, la cavalcada del pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i els bous embolats.[10]
  • Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festivitats on abunden els actes taurins i el "sopar de pa i porta".
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Setmana Santa. Hi ha processons amb les confraries del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
  • Sant Joan. Com en molts altres llocs del País Valencià, se celebra el solstici d'estiu.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Viure de la taronja, per Maruja Edo i Carme Renau
  3. També hi participaren Esquerra Unida (247 vots, 2,16%), Unió, Progrés i Democràcia (118 vots, 1,03%) i Democràcia Castelló (53 vots, 0,46%).
  4. Segons l'acord de govern entre Compromís i PSPV-PSOE, els dos primers anys de legislatura l'alcaldessa serà Susanna Nicolau Hidalgo (Compromís) i els dos últims anys serà Mercedes Galí Alfonso (PSPV-PSOE).
  5. «Compromís y PSPV alternarán la vara de mando en Almassora» (en castellà). El Periódico Mediterráneo, 13/06/2015.
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 15 setembre 2015].
  7. «Resultados Electorales en Alamassora» (en castellà). El País. [Consulta: 15 setembre 2015].
  8. «Boletín oficial - BOP 50». Junta Electoral, Diputació de Castelló, 22 d'abril de 2015.
  9. El Torrelló, per l'arqueòleg Gerard Clausell
  10. Dia de santa Quitèria, per Joan Forcada i Vicent Simó

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almassora Modifica l'enllaç a Wikidata