Almassora

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlmassora
Almassora (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'Almassora.svg
VAérea Almassora.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Almassora respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 37″ N, 0° 03′ 49″ O / 39.9436°N,0.0635°O / 39.9436; -0.0635
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesPlana Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total26.270 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat796,06 hab/km²
GentiliciAlmassorí, almassorina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície33 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània i Riu Millars Modifica el valor a Wikidata
Altitud31 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
Dia festiu
PatrociniQuitèria i Mare de Déu del Roser Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimarts i divendres
Festa major22 de maig
Identificador descriptiu
Codi postal12550 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12009 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12009 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webalmassora.es Modifica el valor a Wikidata

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta. Anteriorment la vila va ser un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes de la qual es troben hui dia contigües a la via fèrria.

Geografia[modifica]

Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant este últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una ampla colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.

Limita al nord Castelló de la Plana, a l'est la mar Mediterrània, al sud Borriana i Vila-real, i a l'oest Onda. Inclou els nuclis d'Almassora, la Platja, l'Horta, el Secà i el Polígon industrial.

Història[modifica]

Carta pobla d'Almassora (1237)

Al terme s'han trobat restes de les diferents cultures des del Paleolític Superior, mesolític, del Bronze, necròpolis del Ferro i ibera, séquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquella època fou una plaça d'alguna importància. D'aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I en 1234. En 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per eixe motiu en 1616 va construir-s'hi una canal per a dur l'aigua a la població.

Economia[modifica]

La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat el taronger.[1] La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ample polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1887 1900 1920 1940 1960 1981 1996 2000 2006 2008 2010
6.070 7.076 7.273 8.217 10.178 15.210 16.306 17.331 20.597 23.891 25.628

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 7 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Almassora (Compromís) i 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut d'Almassora.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Almassora

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Merche Galí Alonso 3.885 36,25% 9 (Green Arrow Up.svg+3)
Partit Popular PP icono 2019.svg Maria Tormo Casañ 3.019 28,18% 7 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Compromís per Almassora Compromís (isotip).svg Susanna Nicolau Hidalgo 1.681 15,69% 3 (Red Arrow Down.svg-2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Logo oficial Ciudadanos.svg Vicente Javier Molla Redondo 1.139 10,63% 2 (Green Arrow Up.svg+1)
Altres candidatures[a][b] Transparent.gif 913 8,52% 0 (Red Arrow Down.svg -2)
Vots en blanc Transparent.gif 80 0,75%
Total vots vàlids i regidors 10.717 100 % 21
Vots nuls 80 0,76%
Participació (vots vàlids més nuls) 10.797 59,25%**
Abstenció 7.425* 40,75%**
Total cens electoral 18.222* 100 %**
Alcaldessa: Merche Galí Alonso (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 9 de PSPV i 3 de Compromís[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2017 l'alcaldessa d'Almassora és Merche Galí Alfonso de PSPV-PSOE.[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Vilar Morellà UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Vilar Morellà AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Vilar Morellà AP 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Vilar Morellà PP 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Vilar Morellà PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Luis Agustí Calpe PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Vicente Casanova Claramonte PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicente Casanova Claramonte PP 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Casanova Claramonte PP 11/06/2011 --
2015–2019 Susanna Nicolau Hidalgo
Merche Galí Alfonso
Compromís
PSPV-PSOE
13/06/2015
12/06/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Merche Galí Alfonso PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Patrimoni històric[modifica]

Ermita de Santa Quitèria
Alqueria de Fang
Assut de Borriana
  • El Raval i la Vila. Amb magnífics edificis modernistes i vestigis de la muralla medieval.
  • Pont Nou. Declarat BIC en 2000.
  • Pont de Santa Quitèria. Declarat BIC en 1981.
  • Restes del pont de La Pila, de 1278.
  • Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S'han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per a conservar el vi i el blat.[8]
  • L'Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
  • Ermita de Sant Antoni del segle xvii.
  • Ermita de Santa Quitèria. De 1682,tot i que ja està documentat en 1330 l'existència d'un temple. Quan la pesta del segle xvii s'utilitzà com a refugi i hospital. També en el XIX, quan la guerra del Francès, va ser hospital de sang.
  • Església de la Nativitat. Barroca, de 1699, allargada en 1864, espletada en 1936.
  • També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'estes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins a 10 molins hidràulics, séquies, etc.
  • Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
  • Museu Municipal amb una bona mostra arqueològica.
  • Teatre Serra, del segle xix.
  • Sindicat Agrícola Sant Josep.

Llocs d'interés[modifica]

Festes i celebracions[modifica]

  • Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el romiatge a l'ermita, la cavalcada del pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i els bous embolats.[10]
  • Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festivitats on abunden els actes taurins i el "sopar de pa i porta".
  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Setmana Santa. Hi ha processons amb les confraries del Crist del Calvari, Cavallers del Sant Sepulcre i penitents de Sant Francesc.
  • Sant Joan. Com en molts altres llocs del País Valencià, se celebra el solstici d'estiu.

Personatges il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Vox (479 vots, 4,46%) i Se Puede Almassora-Unides Podem (SPA-Podem-EUPV) (434 vots, 3,59%).
  2. Se Puede Almassora perdé els 2 regidors obtinguts el 2015.

Referències[modifica]

  1. Viure de la taronja, per Maruja Edo i Carme Renau
  2. Redacció «Galí revalida la Alcaldía de la Almassora “progresista, feminista y sostenible”». castellondiario.com, 15-06-2019.
  3. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.123 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 3-5. 01868-2019-U [Consulta: 30 març 2020].
  5. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 30 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Almassora», 26-05-2019. [Consulta: 30 març 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Almassora. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2017].
  8. El Torrelló, per l'arqueòleg Gerard Clausell
  9. 39° 57′ 17″ N, 0° 4′ 36″ E / 39.95472°N,0.07667°E / 39.95472; 0.07667
  10. Dia de santa Quitèria, per Joan Forcada i Vicent Simó

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almassora