Pasqual Mas i Usó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPasqual Mas i Usó
Pasqual Mas i Uso.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 29 d'abril de 1961 (57 anys)
Almassora
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Modifica dades a Wikidata

Pasqual Mas i Usó (Almassora, 29 d'abril de 1961) és doctor en filologia i escriptor valencià.[1] També ha estat director de la revista internacional de teatre Fiestacultura (1999-2011) i autor d'una vintena de llibres publicats als Estats Units, Alemanya i Espanya relacionats amb l'estudi de la literatura, entre els quals destaquen La práctica escénica valenciana en el barroco tardío (València, 1986), El mito d'Edipo en la comédia barroca española (Nova York, 1995), Academias y justas literarias barrocas valencianas (Kassel, 1996) Poesia Acadèmica valenciana del barroc (Kassel, 1996) La respresentació del Misteri a Castelló (Castelló, 1999), Descripción de las academias barrocas valencianas y diccionarios de academicos (Kassel, 1999), i edicions crítiques de Manuel Vidal Salvador, Antonio Folh de Cardona, Alejandro Arboreda, Gaspar Mercader i Josep Ortí i Moles (Kassel) Maria Egual, Xarxa Teatre (Castelló) i Max Aub (Sogorb. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com ara El Punt i El Temps.

Com a novel·lista s'inicia amb la publicació de “La confessió” (València, 1993) i es dóna definitivament a conèixer amb “Salt en fals” (Alzira, 1998, al qual el seguiria “Pavana per a un home sense nom” (Alzira, 2000), “La cara oculta de la lluna” (Alzira, 2001) i Diva (València, 2004. Com a poeta inicia la seua trajectòria amb la publicació de “Bitàcola” (Sant Feliu, 1986) i continua amb “Els mots comunicants” (Alzira, 1994), “Biblioteca de guerra” (València, 2001), Intermezzo (Vic, 2003) “Nòmada” (Barcelona, 2003) i “Perversió del tròpic” (Llibres de l'Aljamia, 2006. Ha publicat també els llibres de relats “Històries de la frontera” (València, 2000) i “Contracontes” (València, 2003, així com el llibre de viatges “Ecos de Berlín” (Vic, 2008), els llibres d'assaig “A la deriva” (Alzira, 2002) “Màssimes (333)” (Vic, 2004) i el llibre de teatre “Estratègia per a una ciutat d'ombres” (Alzira, 2001). És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i ha estat traduït al castellà, al francès i al romanès.

Obres[modifica]

Poesia
  • Bitàcola, 1986
  • Els mots comunicants, 1994
  • Biblioteca de guerra, 2001
  • Intermezzo, 2003
  • Nòmada, 2003
  • Perversió del tròpic, 2006
  • Metralla, 2011
Novel·la
  • «La confessió», 1993
  • «Salt en fals», 1998
  • «Pavana per a un home sense nom», 2000
  • «La cara oculta de la lluna», 2001
  • Diva, 2004
  • Ecos de Berlín, 2008
  • «L'ombra del fènix», 2010
  • «Metròpoli», 2012
  • «Un miracle sense importància», 2016
Narrativa curta
  • «Històries de la frontera», 2000
  • «Contracontes», 2003
  • «Tombatossals segle XXI», 2014
Teatre
Assaig
  • «A la deriva», 2002
  • «Màssimes» (333), 2004
Estudis 
  • La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío: Alejandro Arboreda. 1987: Alfons el Magnànim, Valencia.
  • Justas, academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención. 1993 Universitat de Valencia.
  • De las Academias a l'Enciclopèdia. 1993 Alfons el Magnànim, València. (VVAA)
  • Diccionario de literatura española e hispanoamericana. 1993 Alianza, Madrid.(VVAA)
  • Academias y justas literarias barrocas valencianas. 1996 Edition Reichenberger, Kassel.
  • La literatura barroca en Castellón. María Egual. Obra Completa. 1997 Sociedad Castellonense de Cultura. (Con Javier Vellón)
  • «Xarxa Teatre. Quinze anys». 1997 Diputación de Castellón.VVAA.
  • «Poesia Acadèmica valenciana del Barroc». 1998 Editition Reichenberger, Kassel.
  • «La representació del Misteri a Castelló». 1999 Diputación de Castellón.
  • Descripción de las Academias Valencianas. Diccionario de académicos. 1999 Edition Reichenberger, Kassel.
  • Académies et societés savantes en Europe (1650-1800). 2000 Flamarion, París (VVAA)
  • Beltenebros d'Antonio Muñoz Molina. 2002 Síntesis, Madrid.
  • «A la deriva». 2002 Germania, Alzira.
  • La calle del teatro. 2006 Hiru, Ondarribia.
  • «Castelló, del carrer al paper». 2006 Ajuntament de Castelló.
  • Justas valencianas del Barroco. 2009, Biblioteca valenciana, València.
  • Miguel Egual poeta i traductor almassorí del segle XVIII, 2011, Almasora Literària.
  • Manual d'escriptura creativa, 2012, Germania. Alzira.
  • Estratègies d'escriptura creativa, 2013, Germania. Alzira.
  • Gestión Cultural. Innovación y tendencias, 2014, Tirant lo Balnc. Valencia.
  • Teatro de calle actual, 2014, Amargord, Madrid.
  • Escribir narrativa creativa, 2014, Unaria, Castelló.
  • El universo poético de Max Aub, 2017 EAE, Saarbrüken

Premis[modifica]

  • Premi de Poesia Martí i Dot, 1985: Bitàcola
  • Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de València (1992): Justas, Academias y Convocatorias Literarias en la Valencia
  • Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa (1999): Pavana per a un home sense nom.
  • Premi Ciutat de Vila-real de Teatre (2000): Estratègia per a una ciutat d'ombres (Sobre Toulouse Lautrec).
  • Premi Enric Valor de novel·la (2000): La cara oculta de la lluna.
  • Medalla de Plata de l'Ajuntament d'Almassora.
  • Premi 25 d'abril de Poesia de Benissa (2003): Nòmada.
  • IV Premi de Narrativa Josep Pascual Tirado (2003): Contracontes.
  • Premi Ulisses de novel·la (2004): Diva.
  • Premi 25 d'abril de Poesia de Benissa (2003): Nòmada.
  • Premio de Honor de las Artes Escénicas. Umore Azoka de Leioa (Bilbao) (2006): per la direcció de Fiestacultura.
  • Premi Baltasar Porcel de Novel·la (2007): L'ombra del Fènix
  • I Premi Ciutat de Carlet de narrativa (2016): Un miracle sense importància.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]