Mil·liari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop de Unterdiessen (Alemanya).

Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium ) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil Passus (passos dobles romans) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'aproximadament 1.481 metres.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Solia ser de pedra, amb una base cúbica o quadrada i mesurava entre 2 i 4 m d'alçada, amb un diàmetre de 50 a 80 cm.

  1. El títol complet de l'emperador sota el mandat de qui es construïa o modificava la calçada.
  2. La distància fins a Roma o la localitat més important de la via.
  3. El governador o la unitat militar responsable de les obres a la calçada.
  4. L'expressió refecit o reparavit si es tractava d'una obra de manteniment de la via.

Història[modifica | modifica el codi]

Mil·liari de Neró a la Via de la Plata al Municipium Caparà (Cáparra), al nord de Càceres.
Milliarium Aureum al Fòrum Romà, que servia de punt i inici a les calçades romans d'Itàlia.

Els primers mil·liaris coneguts daten del període final de la República romana, però la immensa majoria dels conservats van ser realitzats sota l'Alt Imperi i, en menor mesura, en els segles III i IV.

La major part dels mil·liaris portaven inscripcions gravades directament, depenent de la importància de la calçada o de la proximitat o allunyament de Roma, o de les ciutats d'origen i destinació. La inscripció constava sempre d'una sèrie de parts ben definides:

Al segle IV, els mil·liaris van perdre funcionalitat indicativa, transformant-se en un element de propaganda política dels emperadors.

A l'occident de l'Imperi, els últims mil·liaris van ser realitzats en nom dels co-emperadors Teodosi I, Honori i Arcadi, i amb les invasions bàrbares i la desintegració de l'Imperi es van deixar d'instal·lar, en desaparèixer el manteniment de les calçades.

A la part oriental de l'Imperi, van continuar mantenint les vies fins al segle VI, encara que els mil·liaris es van anar tornant cada vegada més rars fins a deixar de ser erigits, ja que, en estar escrits en llatí, van perdre la seva funcionalitat entre una població, que només parlava grec, arameu o copte.

En temps d'August una columna de marbre assenyalava el lloc on les grans vies divergien cap a les diferents portes de Roma, i aquest pilar era conegut com a Milliarium Aureum. També va existir un Milliarium Aureum a Bizanci, construït per Constantí I el Gran com imitació del d'August, i es trobava proper a l'església de Santa Sofia. Probablement existia un monument semblant a cada província.

S'han conservat algunes d'aquestes inscripcions. A la Gàl·lia les distàncies estaven marcades en leugae, una unitat de longitud local una mica més gran que la milla romana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]