Luanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 8° 50′ S, 13° 14′ E / 8.833°S,13.233°E / -8.833; 13.233

Infotaula de geografia políticaLuanda
Luanda feb09 ost01.jpg

Localització
Angola map.png
8° 50′ 00″ S, 13° 14′ 00″ E / 8.8333333333333°S,13.233333333333°E / -8.8333333333333; 13.233333333333
País Angola
Província Província de Luanda
Població
Total 6.760.439 (2014)
• Densitat 59.826,89 hab/km²
Geografia
Superfície 113.000.000 m2 (113 km2)
Banyat per oceà Atlàntic
Altitud 6 m
Indicatius
Fus horari UTC+01:00
Altres dades
Agermanament
Modifica dades a Wikidata

Luanda és la capital i la ciutat més important d'Angola. Banyada per l'oceà Atlàntic, és el principal port angolès i el centre administratiu del país. Té una població de 2.776.000 habitants (segons estimació del 2005), i de 3.662.300 a l'aglomeració urbana. També és la capital de la província de Luanda.

Com a productes manufacturats, hi destaquen els agroalimentaris, tèxtils, ciment i altres materials de construcció, plàstics, metal·lúrgia, tabac i calçat. El petroli extret vora la ciutat es refina a Luanda, tot i que aquestes instal·lacions han resultat danyades diverses vegades durant la guerra civil. Luanda té un port natural excel·lent que exporta cafè, cotó, sucre, diamants, ferro i sal. De tota manera, l'economia de Luanda es veu contínuament entrebancada pels constants conflictes militars d'Angola.

Els habitants de Luanda pertanyen essencialment a grups ètnics africans, sobretot de les tribus ovimbundu, kimbundu i bakongo. La llengua oficial i més estesa és el portuguès, tot i que també s'hi parlen moltes llengües del grup bantu. Hi viu una petita població d'origen europeu.

És seu d'un arquebisbat catòlic. Hi destaquen la Universitat d'Angola, el Fort de São Miguel (del segle XVII) i el Palau del Governador.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El topònim Luanda deriva de les llengües bantúes, més concretament de lu-ndandu, on el prefix lu és una de les formes primitives del plural i comuna en els noms de zones amb litoral, deltes de rius o regions amb forma allargada (exemples: Luena, Lucala, Lobito) i en aquest cas, es refereix a un banc de sorra envoltat pel mar. Ndandu vol dir valor o objecte de comerç i al·ludeix a la explotació de petxines recollides a l'illa de Luanda i que constituïen la moneda corrent a l'antic Regne del Congo i a gran part de la costa occidental africana, coneguda com Zimbo o njimbo.[1]

Com els pobles mbundu pronunciaven els topònims segons la seva forma de parlar en les diferents regions, eliminaven alguna lletra quan això no afectava el significat de la paraula pel que de Lu-ndandu es va passar a dir Lu-Andu. Posteriorment, durant el període colonial portuguès, el terme va passar a ser femení al referir-se a una illa, donant com a resultat Luanda.[1]

Una altra de les versions per a l'origen del nom es refereix al fet que el mateix deriva de "Axiluandas" (homes de la mar), nom donat pels portuguesos als habitants de l'illa, perquè quan van arribar i els van preguntar que feien aquests van respondre uwuanda, una paraula que en kikongo, designava treballar amb les xarxes de pesca.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica de Luanda

Domini portuguès[modifica | modifica el codi]

Luanda fou fundada per l'explorador portuguès Paulo Dias de Novais el 25 de gener de 1576, amb el nom de Sant Pau d'Assumpció de Luanda (São Paulo da Assumpção de Loanda en portuguès), amb un centenar de famílies de colons i quatre-cents soldats. Al 1618, els portuguesos van construir la fortalesa de Sant Pere de la Barra (Luanda) (São Pedro da Barra), i posteriorment van construir dues fortaleses més, la Fortalesa de Sant Miquel (Fortaleza de São Miguel) el 1634 i el Fort de San Francesc del Penedo (Forte de São Francisco do Penedo) el 1765-1766. De les tres fortaleses, la Fortalesa de San Miquel és encara la més ben conservada.[3]

La ciutat va ser el pont amb Portugal des del 1627, exceptutant el període de 1640 a 1648 que fou ocupada amb l'ajut d'Anna de Sousa (Reina Ginga) pels països baixos que la van rebatejar com a Fort Aardenburgh. La ciutat va ser un important centre del comerç d'esclaus amb Brasil entre el 1550 i el 1836 aproximadament. [4]. El comerç d'esclaus es realitzava principalment amb Brasil, que en aquella època era colònia portuguesa; La major part dels vaixells presents al port de Luanda eren de Brasil. Els comerciants i soldats locals també es van beneficiar d'aquest comerç.[5]. Durant aquest període els portuguesos no van intentar una invasió a gran escala del territori; Només es van establir alguns assentaments a la zona interior i reraguarda de Luanda, alguns al llarg del riu Kwanza.

Al segle XVII, els Imbangala es van convertir amb els principals rivals dels Mbundu en el subministrament d'esclaus per al mercat de Luanda. En la dècada del 1750, es venien cada any entre 5.000 i 10.000 esclaus [6]. En aquells temps Angola, tot i ser colònia portuguesa, era com una colònia de Brasil que paradoxalment era també colònia portuguesa. A Luanda hi va haver un elevat grau d'influència de Brasil, fins a la independència d'aquest el 1822. Al segle XIX, encara sota el domini portuguès, Luanda va experimentar una important revolució econòmica. El comerç d'esclaus va ser abolit el 1836, i el 1844 els ports d'Angola van començar a rebre vaixells estrangers. Fins al 1850, Luanda va ser una de les ciutats portugueses més grans i més desenvolupades de tot l'imperi portuguès (exceptuant el territori propi de Portugal), amb comerciants que exportaven (juntament amb Benguela) oli de palma i oli de cacauet, cera, resina de copal, fusta, ivori, cotó, cafè i cacau, entre molts altres productes. Mentrestant, es produïen localment Blat de moro, tabac, carn seca i farina de iuca. [cal citació]

El 1889, el governador Brito Capelo va ignaugurar un aqüeducte que subministrava aigua a la ciutat, que fins llavors era un bé escàs; Amb aquest es van establir les bases d'un creixement important de la ciutat. Com la major part d'Angola sota domini portuguès, [7] la ciutat de Luanda no es va veure afectada per la guerra colonial portuguesa (1961-1974); El creixement econòmic i el desenvolupament en tota la regió van assolir nivells mai vistos durant aquest període. El 1972, se la va arribar a conèixer com la París de l'Àfrica. Durant el període portuguès conegut com Estado Novo (segona repúglica portuguesa) Luanda va passar de tenir una població el 1940 de 61.208 habitants, un 14,6% dels quals caucàsics, a tenir el 1970 una població de 475.328 dels quals el 26,3% eren europeus i al voltant de 50.000 habitants eren raça mixta.[8][9] Luanda també es va convertir en una de les ciutats més cares del món [10].

Independència de Portugal[modifica | modifica el codi]

Desprès d'aconseguir la independència de Portugal, i després de la retirada de les tropes colonials, la població d'origen europeu va abandonar la ciutat davant l'augment de la inseguretat ciutadana degut als enfrentaments ètnics entre el Moviment Popular per a l'Alliberació d'Angola (MPLA) d'ideologia comunista i sense cap filiació tribal que contaven amb el suprt de Cuba, el Front Nacional per a l'Alliberació d'Angola (FNLA) amb filiació amb els Bakonga i amb el suport del Zaire, Estats Units i Xina [11] i la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA) amb filiació dels Omyama del sud i amb el suport de Sud-àfrica.

Aquesta emigració forçosa, va fer decaure les infraestructures per falta de mà d'obra qualificada, així com la falta de ciutadans amb estudis superiors, ambdues necessàries per al funcionament de la ciutat i el manteniment de les mateixes. Actualment les constructores brasileres i portugueses Odebrecht i Soares da Costa rehabiliten la ciutat i les seves infraestructures, tot i que molts cops amb materials de molt dubtosa qualitat [cal citació].

Per una altra banda, companyies de Xina, Brasil i Portugal s'han llançat al desenvolupament de Nova Luanda, finançats amb petrodòlars, que construeixen edificis d'apartaments i zones privades per a la classe mitja-alta d'origen mestís i africà.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luanda Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 João de Jesús Pires. «O Lobito e o Umbigo do Mundo» (en portugués). Boletim da Câmara Municipal do Lobito, 1965.}}
  2. Chicoadão. As Orígens do Fenómeno Kamutukuleni e o Direito Costumeiro Ancestral Angolense Aplicável. Instituto Piaget. ISBN 978-972-771-796-5. 
  3. Ramerini, Marco. «Portuguese Colonial Remains. Africa 1415-1800» (en anglès).
  4. Joseph Miller, Way of Death: Merchant Capitalism and the Angolan Slave Trade, London & Madison/Wis,: James Currey & University of Wisconsin Press, 1988
  5. João C. Curto. «Álcool e Escravos: O Comércio Luso-Brasileiro do Álcool em Mpinda, Luanda e Benguela durante o Tráfico Atlântico de Escravos (c. 1480-1830) e o Seu Impacto nas Sociedades da África Central Ocidental» (en portuguès). Tempos e Espaços Africanos Series, vol. 3. H-net.org, 2002.
  6. Njoku, Onwuka N. Mbundu, 1997, p. 38–39. 
  7. «Mayor's International Council Sister Cities Program». Belo Horizonte, Minas Gerais. Arxivat de l'original el 2007-12-23. [Consulta: 18 agost 2008].
  8. Angola antes da Guerra, a film of Luanda, Portuguese Angola (before 1975), youtube.com
  9. LuandaAnosOuro.wmv, a film of Luanda, Portuguese Angola (before 1975), youtube.com
  10. «Tokyo falls out of top 10 most expensive cities - FT.com». ft.com. [Consulta: 7 febrer 2016].
  11. http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/countries/ago/History.html A GuiaMundo.org.uy Consultat el 13 de gener de 2012