Huíla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaHuíla
Lubango-Namibe landscape.jpg

Localització
Angola - Huila.svg
14° 15′ 00″ S, 14° 50′ 00″ E / 14.25°S,14.833333333333°E / -14.25; 14.833333333333
País Angola
Entitats de població
Capital Lubango
Conté
Població
Total 2.354.398 hab.
• Densitat 29,79 hab/km²
Geografia
Superfície 79.022 km²
Limita amb
Indicatius
ISO 3166-2 AO-HUI
Modifica dades a Wikidata

Huíla és una província del sud d'Angola. Té una superfície de 79.022 km² i la seva població és de 2.354.398 habitants en 2014.[1]

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Huíla té els següents municipis:

Llengües[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Des de la Guerra Colonial Portuguesa (1961-1975) fins a la independència d'Angola, i la subsegüent guerra civil a Angola (1975-2002) Huíla es va veure afectada directament només durant períodes de temps relativament curts. Cassinga va ser abandonada pels seus supervisors europeus, i la mina va caure en l'oblit durant la guerra civil. A l'any següent va ser ocupada per l'Exèrcit Popular d'Alliberament de Namíbia (PLAN), l'ala militar del SWAPO.[2] El PLAN va adoptar Cassinga com a punt de parada per als atacs insurgents a Àfrica del Sud-Oest, a uns 250 quilòmetres al sud. Les seves bases de sobte es va convertir en un santuari per als refugiats locals durant la Guerra d'Independència de Namíbia.

En 1978 la presència del PLAN a Cassinga va atreure l'atenció de la Força de Defensa de Sud-àfrica. Es va dur a terme l'Operació Ren, en la que paracaigudistes del 44è Regiment de Paracaigudistes recolzats per avions bombarders i i tropes d'assalt van atacar-la per aire el 4 de maig. L'assalt de sis hores va cobrar-se aproximadament 600 vides,[2] inclosos quatre soldats sud-afaricans, seixanta soldats cubans i 500 combatents del PLAN i exiliats namibis. Cassinga fou el principal focus de lluita durant l' Operació Askari en desembre de 1983.[3]

El desenvolupament post-colonial a Angola ha vist la creació de dues universitats a Lubango (l'estatal Universidade Mandume,[4] anomenada pel líder dels ovambo que lluità contra l'ocupació portuguesa, i el campus de la Universidade Privada de Angola. El turisme està emergint, implicant en gran mesura als empresaris blancs de Namíbia, que el govern provincial està buscant atreure activament.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Huíla al cens d'Angola
  2. 2,0 2,1 Chesterman, Simon. Civilians in War. Lynne Rienner Publishers, 1 January 2001, p. 26. ISBN 978-1-55587-965-5. 
  3. Weigert, Stephen L. Angola: A Modern Military History, 1961-2002. Palgrave Macmillan, 25 October 2011, p. 79. ISBN 978-0-230-33783-1. 
  4. «Universidade Mandume». Angolaformativa.com. [Consulta: 20 setembre 2014].
  5. «Angola's Huila Province wants local investors». Namibian.com, 08-07-2007.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • José Pereira Neto, O Baixo Cunene: Subsídios para o seu desenvolvimento, Lisboa: Junta de Investigações do Ultramar, 1963
  • Carlos Alberto Medeiros. A colonização das Terras Altas da Huíla (Angola). Lisboa: Centro de Estudos Geográficos/Universidade de Lisboa & Instituto de Altos Estudos, 1976. 
  • Elisete Marques da Silva, Impactos da ocupação colonial nas sociedades rurais do Sul de Angola, Lisboa: Centro de h Africanos/ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa, 2003
  • José Manuel Gonçalves, Dinâmicas sociais na estruturação geoeconómica do Baixo Kunene: Novas e velhas transumâncias, in: Fernando Florêncio et alii, Vozes do Universo Rural: Reescrevendo o Estado em África, Lisboa: Gerpress, 2010, pp. 237 - 267

External links[modifica | modifica el codi]

Coord.: 14° 15′ S, 14° 50′ E / 14.250°S,14.833°E / -14.250; 14.833

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Huíla Modifica l'enllaç a Wikidata