Organització del Poble del Sud-Oest Africà
|
(en) South-West Africa’s Peoples Organization | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | socialisme democràtic, marxisme, antiimperialisme, socialdemocràcia i nacionalisme africà | ||||
| Història | |||||
| Creació | 19 abril 1960 | ||||
| Fundador |
Andimba Toivo ya Toivo  i Sam Nujoma | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Socialista | ||||
| Organització i govern | |||||
| Seu | |||||
| Presidència |
Sam Nujoma Hifikepunye Pohamba | ||||
| Secretari general |
Sophia Shaningwa | ||||
|
| |||||
| Lloc web | Lloc web | ||||
|
| |||||
 | |||||
L'Organització del Poble del Sud-Oest Africà (originalment en anglès: South West African People's Organisation, SWAPO) és un partit polític namibià.[1]
A les últimes eleccions legislatives, celebrades el 28 de novembre de 2014, va obtenir el 86,73% dels vots populars i 77 dels 96 escons. Des del 26 de novembre de 2017, el president de Namíbia, Hage Geingob, també exerceix de president del SWAPO.
Contingut
Història[modifica]
SWAPO fou fundada, com molts altres grups africans, com a una organització d'alliberament: després de la Primera Guerra Mundial, l’Àfrica del Sud-oest Alemanya fou entregada en mandat a Sud-àfrica per la Lliga de Nacions en nom del Regne Unit. El govern sud-africà, a poc a poc, transformà el mandat en ocupació militar i governà el territori com a una de les seves províncies.
SWAPO com a moviment d'alliberament[modifica]
SWAPO era un moviment amb base Ovambo al nord de Namíbia. Fou fundada com a moviment d'alliberament el 1960 de la unió dels grups Ovambo People’s Congress (OPC) fundat el 1957 per Hermann Andima Toivo ja Toivo (1924), Andreas Shipanga, Soloman Mifinawe, Emil Appolus i Jariretundo Kozonguizi, i l’Ovambo Peoples Organisation (OPO) fundada per Sam Nujoma el 1958. Aviat s'enfrontà a altres grups com la South West Africa National Union (SWANU), de base herero.
SWAPO fou essencialment una organització militar. Emprant la tàctica guerrillera contra les tropes sudafridanes. Tenia la base a Zàmbia i des del 1975, a Angola, on SWAPO era aliada amb els marxistes del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA). Sud-àfrica va dur a terme moltes campanyes militars contra el MPLA des de Namíbia.
Controvèrsia amb el moviment[modifica]
S'ha dit que el SWAPO, durant el període d'exili, fou responsable de violació dels drets humans contra els seus efectius i contra els presoners que havien fet. Les narracions dels detinguts començà amb els atacs duts a terme pels sud-africans que van fer creure la direcció del SWAPO que tenien espies a l'interior del moviment. Molts membres del grup foren empresonats, torturats i interrogats.
Independència[modifica]
Quan Namíbia va obtenir la independència el 1990, SWAPO esdevé el partit polític dominant, i el seu cap, Sam Nujoma, escollit primer President de Namíbia. Nujoma va fer canviar la constitució per a presentar-se un tercer mandat el 1999, però el 2004 fou substituït pel candidat presidencial del SWAPO Hifikepunye Pohamba, descrit per alguns com al dofí de Nujoma. Nujoma, però, es mantindrà com a president del SWAPO fins al 2007.[2] L'any 2014, el candidat presidencial del SWAPO fou Hage Geingob qui fou el vice-president del partit.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Organització del Poble del Sud-Oest Africà |
