Presa d'Orà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgPresa d'Orà
Cisneros en la Toma de Oran Juan De Borgoña 1514.jpeg
Data 18 de maig de 1509
Localitat Orà
Presa d'Orà situat respecte Espanya
Mers el-Kebir
Melilla
Orà
Vélez de la Gomera

Campanya de conquesta de Cisneros

Bàndols
Corona d'Aragó
Corona de Castella
Dz tlem2.png Abdalwadites
Comandants en cap
Pere Navarro

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La perillosa navegació pel Mediterrani inquietava als Reis Catòlics; per solucionar el problema els castellans comandats per Pere d'Estopinyà van ocupar Melilla en 1497,[1] i un cop finalitzada la Segona Guerra de Nàpols el cardenal Cisneros, que havia estat regent del regne, insistí en la necessitat d'ocupar els ports de Berberia,[2] i, per evitar les objeccions de Ferran el Catòlic, s'oferí a anticipar les despeses de l'expedició, i l'abril de 1504 es decideix la conquesta del nord d'Àfrica,[3] que s'inicia amb la presa de Mers el-Kebir en 1505 per part de Ramon de Cardona i Diego Fernández de Córdoba[4] i del duc de Medina-Sidonia de Cazaza en 1506 i el penyal de Vélez de la Gomera en 1508.[5]

Cisneros va proposar al seu rei realitzar una expedició de conquesta de la ciutat costanera d'Orà, finançant ell mateix, amb la condició que la plaça presa quedés sota la jurisdicció de l'Arxidiòcesi de Toledo.[6]

La presa d'Orà[modifica | modifica el codi]

Els preparatius per a l'expedició es van iniciar l'agost de 1507 al retorn de Ferran el Catòlic de la seva estada a Nàpols, on va deposar Gonzalo Fernández de Córdoba.[7] El 16 de maig de 1509 va partir l'armada, composta per més de cent naus, en direcció a Mers el-Kebir, ciutat veïna a Orà, on van desembarcar les tropes el dia 18 al matí. Després d'una missa solemne, els soldats van formar quedant a càrrec de Pere Navarro, mentre que el vell cardenal quedava en el fort de la ciutat.[8]

Les dues poblacions es troben separades per una serra, a les faldes de la qual els defensors de la ciutat es van congregar, retirant-se davant l'atac espanyol, que a l'assalt van prendre l'alcassaba i les portes de la ciutat emmurallada, entrant, saquejant-i prenent nombrosos captius i assassinant gran quantitat de civils.[9]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La política d'expansió al nord d'Àfrica prenent places costaneres sense penetració en el continent, va continuar els anys següents amb les preses de Bejaïa i Trípoli en 1510, i el vassallatge ofert al rei catòlic per part de Tunis, Tremissèn i Alger,[10] però amb el fracassat Setge de Gerba[11] i la participació de la corona espanyola a la Lliga Santa, la corona va prioritzar els assumptes d'Itàlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García Hernán, Enrique; Maffi, Davide. Política, estrategia, organización y guerra en el mar (en castellà). CSIC, 2006, p.743. ISBN 8484832244. 
  2. Africanus, Leo. Descripción general del África y de las cosas peregrinas que allí hay (en castellà). Fundación El legado andalusì, 2004, p. 22. ISBN 8493292370. 
  3. Sánchez Doncel 1991: p. 124
  4. Sánchez Doncel, Gregorio. Presencia de España en Orán, 1509-1792 (en castellà). Estudio teológico de San Ildefonso, 1991, p. 126. ISBN 8460076148. «presencia» 
  5. García Hernán, Enrique; Maffi, Davide. Guerra y sociedad en la monarquía hispánica (en castellà). vol.1. CSIC, 2006, p. 693. ISBN 8484832244. 
  6. Navarro y Rodrigo, 1869, p. 141.
  7. Luciano Tambella, Franco. Redes de poder en el Sur de Italia en 1507 (en castellà). Revista Chilena de Estudios Medievales, Desembre de 2014, p. 83. 
  8. Navarro y Rodrigo, 1869, p. 118.
  9. Navarro y Rodrigo, 1869, p. 119.
  10. Navarro y Rodrigo, 1869, p. 127.
  11. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Vol. VII. Barcelona: Edicions Pàtria, 1934, p. 219. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]