Saqueig de Badalona
| Guerres otomanes | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | saqueig  | ||
| Data | 25 de juny de 1564 | ||
| Lloc | Badalona | ||
| Resultat | Victòria otomana | ||
| Imperi Otomà i Monarquia Hispànica | |||
| Bàndols | |||
| |||
Conquesta d'Europa oriental | |
Gal·lípoli - Maritsa - Plocnik - Kosovo Polje - Argeş - Sofia - Veliko Tàrnovo - Nicòpolis - Varna - Ankara - Kosovo - Constantinoble - Belgrad - Mohács (1526) - Viena (1529) - Kőszeg - Visegrád - Osijek - Gorjani - Buda (1541) - Pest (1541) - Pest (1542) - Valopovo - Szigetvár - Călugăreni - Mezőkeresztes | |
Campanyes del Mediterrani | |
Rodes (1480) - Òtranto (1480) - Òtranto (1481) - Rodes (1522) - Alger (1529) - Tunis (1534) - Tunis (1535) - Preveza - Castelnuovo - Gibraltar - Alboran - Alger (1541) - Niça - Cadaqués i Palamós - Mahdía - Orà (1556) - Sorrento - Menorca - Gozo - Gerba (1560) - Malta - Tunis (1569) - Xipre - Lepant - Tunis (1573) - Tunis (1574) - Kara Djahannam - Żejtun | |
El saqueig de Badalona de 1564 fou un atac pirata a la costa catalana.
Antecedents[modifica]
A principis de segle XVI la política d'expansió de la monarquia hispànica al nord d'Àfrica prenent places costaneres sense penetració en el continent s'aturà arrel del fracassat Setge de Gerba[1] i la participació de la corona espanyola a la Lliga Santa, prioritzant els assumptes d'Itàlia, i l'Imperi Otomà, que dominava el món islàmic i s'havia aliat amb el Regne de França, transformà la Mediterrània d'un "llac cristià" a un mar perillós en el qual el comerç havia d'enfrontar-se al perill corsari.
Els atacs pirates es produïen la primavera i l'estiu, que era quan les aigües estaven més calmades, i eren breus, cops d'efecte que acabaven abans que l'exèrcit o les milícies dels pobles tinguessin temps de reaccionar. Khair ed-Din Barba-rossa va atacar el 1527 el litoral del Principat de Catalunya atacant les costes del Rosselló i l'Empordà, i després la zona de Badalona,[2] el 24 d'abril de 1532 els turcs capturaren 28 pescadors de Barcelona.[3] el maig de 1550 la costa valenciana[4] Palamós i Cadaqués el 1543[5] i el 30 de juny de 1558 es saquejava Ciutadella.[6]
El desembarcament[modifica]
El 25 de juny de 1564 setze galiotes musulmanes desembarcaren al litoral de Badalona, on hi havia pescadors que vivien a l'Arenal, que si veien les fogueres enceses al turó de Montgat o a Montjuïc, pujaven a refugiar-se a Dalt de la Vila.[7] Els atacants cremaren part de la casa de n'Alsina de Badalona, part de la casa de Mossén Stantí en el Cap del Besòs i unes garberes de forment, van prendre blat, 355 xais dels corrals dels carnissers de la Ciutat i capturaren una dona i dues criatures.[8]
Conseqüències[modifica]
L'hegemonia turca va començar a decaure amb la Pau de Cateau-Cambrésis 1559 entre la monarquia hispànica i el Regne de França i les derrotes otomanes a la Malta en 1565 i Lepant en 1571.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Vol. VII. Barcelona: Edicions Pàtria, 1934, p. 219.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 96 entrada: "Barba-rossa". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Rúbriques de Bruniquer: Ceremonial dels magnífichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona. vol.2. Impr. d'Henrich, 1913, p. 255.
- ↑ Miquel Cifre Cifre. «La desgràcia dels Turcs a Pollença». [Consulta: 20 desembre 2012].
- ↑ Aguilera, Gemma. «Pirata a la vista! Els atacs corsaris a l'Empordà del segle xvi». Sàpiens, 07-10-2009. Arxivat de l'original el 31 de gener 2020. [Consulta: 31 gener 2020].
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 349. ISBN 8478262997.
- ↑ Soler i Amigó, Joan. «Barres i onades». Museu de Badalona, 1982.
- ↑ Reglá, Juan. Bandolers, pirates i hugonots: a la Catalunya del segle xvi. Editorial Selecta, 1969, p. 48.
- ↑ Fuentes i Vicent, Manuel. «Quan el perill ve de la mar». [Consulta: 12 març 2016].