Jornada de Tunis
Guerres otomanes | |||
---|---|---|---|
Jornada de Tunis. Atac a La Goletta | |||
Tipus | setge | ||
Data | juny de 1535 | ||
Coordenades | 36° 48′ N, 10° 10′ E / 36.8°N,10.17°E | ||
Lloc | Tunis | ||
Estat | Ifríqiya | ||
Resultat | Victòria de Carles V, que conquereix Tunis | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Antecedents
[modifica]Khair ed-Din Barba-rossa, almirall otomà, s'apoderà de Tunis el 18 d'agost de 1534 deposant a Mulei Hassan, vassall de l'emperador Carles V. Això va provocar la convocatòria de les corts a Madrid, per a sol·licitar subsidis per a recuperar Tunis, i, al mateix temps, demanar ajuda a altres prínceps. Es convoca per a l'operació a les esquadres del Cantàbric i de Flandes.
Durant un any, les esquadres es van concentrant a Barcelona des d'on el monarca prepara l'expedició. Concretament des del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on solia anar a demanar consell al prior.
L'esquadra
[modifica]Participen:
- Portugal, amb un gran galió i vint caravel·les, al comandament de l'Infant Lluís de Portugal i d'Aragó, germà de l'Emperadriu.
- Els Estats Pontificis amb dotze galeres, quatre d'elles de l'Orde de Malta, sota el comandament de Virginio Ursino.
- L'armada del Mediterrani, amb quinze galeres, al comandament d'Álvaro de Bazán, El Vell
- Deu galeres sicilianes al comandament de Berenguer de Requesens i Tagliavia.[1]
- Sis galeres napolitanes al comandament de García Álvarez de Toledo.
- Dinou galeres genoveses al comandament d'Andrea Doria, entre elles la galera real, amb 26 bancs de quatre remers cadascun.
- Quaranta-dos naus de l'esquadra del Cantàbric.
- Seixanta urques de l'esquadra de Flandes.
- Cent cinquanta veles de l'esquadra de Màlaga, amb 10.000 soldats. Entre elles 80 naus gruixudes i una nau Capitana, de sis gàbies, i que servia d'hospital.
L'operació
[modifica]Salpen de Barcelona el 30 de maig de 1535, arriben a Maó el 3 de juny i arriben a Alcúdia el 4 de juny,[2] i passen a Càller el 10 de juny, Carles V passa revista el 12 de juny, amb 54.000 homes i 500 naus i salpen cap a Tunis el 14 de juny.[3]
La flota recala entre Bizerta i les ruïnes de Cartago, havent capturat abans dues naus franceses que havien avisat a Barba-rossa de l'atac. L'exèrcit desembarca i posa setge a la fortalesa de la Goleta, la més forta del regne, que cau als 28 dies de combats. Una vegada presa La Goleta, l'exèrcit es dirigeix a Tunis, sent atacat per les tropes de Khair ed-Din Barba-rossa, que són desbaratades. El 21 de juny de 1535, cau Tunis, havent-se revoltat abans de la seva caiguda els captius de l'Alcassaba. Entre el material defensiu, Barba-rossa comptava amb 400 canons, molts d'ells francesos.[4]
Carles V desitjava continuar l'operació i dirigir-se a Alger, però donat l'avançat de l'estació i el perill de mals temps, no troba unanimitat entre els seus aliats, i el 17 d'agost, les diferents armades es dispersen.
Conseqüències
[modifica]L'atac a Tunis fou immediatament respost per Khair ed-Din Barba-rossa, que va saquejar Maó l'1 de setembre de 1535.[5]
Mulei Hassan fou reposat per l'emperador Carles V, i va pactar la cessió de Bona, Bizerta, Mahdia i La Goleta, on va quedar una guarnició comandada per Bemardino de Mendoza, establint un protectorat, bloqueant Argel i tancar el pas a les incursions a Occident,[6] però Uluç Ali-Paixà va recapturar Tunis el 1569, però a conseqüència de la victòria cristiana a la batalla de Lepant,[7] Joan d'Àustria va aconseguir reprendre-la l'octubre de 1573, però finalment caigué de nou en mans otomanes en 1574, de manera que tot el Magreb central i oriental estava en mans otomanes.[8]
Militars implicats
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Barado y Font, Francisco. Museo militar: Edad antigua - 1556 (en castellà). J. Agustí, 1883, p. 586.
- ↑ «La representación histórica de Via Fora en Alcúdia» (en castellà). El Periódico de Ibiza, 2021. [Consulta: 17 gener 2022].
- ↑ Lafuente, Eusebio «Estancias de Carlos I en Mahon» (en castellà). Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 278, 2000, pàg. 122.
- ↑ Lafuente, Eusebio «Estancias de Carlos I en Mahon» (en castellà). Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 278, 2000, pàg. 133.
- ↑ Boronat i Barrachina, Pascual. Los moriscos españoles y su expulsion (en castellà). Imprenta de, 1901, p.209.
- ↑ Vidal, Josep Juan «La defensa del reino de Mallorca en la época de Carlos V (1535-1558)» (en castellà). Congreso Internacional "Carlos V y la quiebra del humanismo político en Europa (1530-1558)" (Madrid, 3-6 de julio de 2000), 2001, pàg. 559.
- ↑ (anglès) R. B. Wernham, The new Cambridge modern history, p.354
- ↑ Moalla, Asma. The Regency of Tunis and the Ottoman Porte, 1777-1814: Army and Government of a North-African Ottoman Eyâlet at the End of the Eighteenth Century (en anglès). Routledge, 2004, p. 3. ISBN 0415297818.
Bibliografia
[modifica]- Antonio Ballesteros-Beretta, La Marina Cántabra. Diputació Provincial de Santander, 1968.