Saqueig de Santanyí (1531)
Spanish-Ottoman War of 1515–1577 (en)   | |||
|---|---|---|---|
_(23670220672).jpg) Paratges costaners de Santanyí | |||
| Tipus | saqueig i incursió militar | ||
| Data | 3 octubre 1531[1] | ||
| Lloc | Santanyí (Mallorca) | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Ràtzies otomanes a viles del Regne de Mallorca | |
|---|---|
Andratx 1519 · Andratx 1531 · Santanyí 1531 · Pollença 1531 · Maó 1535 · Eivissa 1536 · Eivissa 1538 · Sóller 1542 · Banyalbufar 1542 · Santa Eulària 1543 · Eivissa 1543 · Estellencs 1546 · Banyalbufar 1546 · Santanyí 1546 · Pollença 1550 · Alcúdia 1551 · Valldemossa 1552 · Andratx 1553 · Ciutadella 1558 · Sóller 1561 · Santanyí 1571 · Andratx 1578 · Eivissa 1578 · Eivissa 1614 · Santa Eulària 1620 · Andratx 1643 | |
El saqueig de Santanyí fou un atac duit a terme per corsaris otomans capitanejats per Sinan Reis, almirall de Barba-rossa, el 3 d'octubre de 1531. La vila fou saquejada i els corsaris capturaren 52 santanyiners.
A conseqüència d'aquest atac, Santanyí emprengué la construcció d'unes murades per protegir-se de nous atacs.
Antecedents[modifica]
La monarquia Hispànica havia culminat la conquesta de la Península Ibèrica amb la Conquesta de Granada el 1492, que havia continuat la seva expansió al sud conquerint Massalquevir, Orà, Bugia i Trípoli. Aquesta expansió col·lidí amb l'Imperi Otomà, que també havia dirigit els seus interessos en la Barbaria, i el 1516 havia capturat Alger.[4] L'Imperi Otomà estengué la pràctica del cors per la Mediterrània Occidental amb la intenció d'atacar els punts claus per la navegació de la Mar Balear i perjudicar la comunicació entre Espanya i Itàlia.[5] L'almirall Barba-rossa fou un dels corsaris més destacats,[4] i Sinan Reis, el jueu d'Esmirna, un dels seus principals capitans.[1]
Per altra banda, la vila de Santanyí passava per una època de crisi econòmica i poblacional causada pel conflicte de la Germania (1521-1523):[6] la població havia passat de 995 a 495 en 15 anys.[2]
L'agost de 1531, sis embarcacions barbaresques, comandades per Sinan Reis, desembarcaren a Cala Sant Vicenç (Pollença) amb la intenció de saquejar el territori. No obstant això, els homes d'armes de Pollença els emboscaren i els corsaris resultaren derrotats, amb vint morts i dos captius; finalment pogueren reembarcar, i posaren rumb a Santanyí.[7]
L'atac[modifica]
El 3 d'octubre de 1531 els homes de Sinan Reis arribaren a la costa de Santanyí disposats a atacar la vila. El desembarcament s'esdevengué (en un indret desconegut) gràcies al coneixement que tenien els renegats de la geografia mallorquina,[1] i agafà per sorpresa els santanyiners, que no tengueren temps d'avisar els seus veïns (en aquest cas, els encarregats de socórrer-los eren els de Porreres).[8] Així, els 200 corsaris saquejaren la vila sense gaire oposició: cremaren gran nombre de cases i capturaren 52 persones.[9]
Conseqüències[modifica]
Després de l'atac, l'estol otomà es dirigí cap a la Dragonera.[9] No consten més atacs a Mallorca d'aquesta esquadra, que posteriorment posà rumb a Sardenya.
El balanç de la ràtzia fou de 52 santanyiners capturats, per demanar-ne un rescat o bé per ser venuts com a esclaus, davant un sol corsari. Es creà un estat de pànic a la vila, i l'amenaça de la despoblació (que ja havia afectat la vila d'Andratx després del saqueig de 1519) portà les autoritats a concedir una rebaixa en les contribucions fiscals.[3]
La principal mesura presa a conseqüència de l'atac fou l'augment en la inversió per reforçar la vigilància costanera. En aquesta zona es construirien les torres de Cala Santanyí i Cala Figuera, tot i que encara caldria esperar una partida d'anys.[3] A més, es donà llicència i recursos per alçar un perímetre murat que envoltàs la vila,[10] que no era, ni de bon tros, una fortificació moderna equiparable a les d'Alcúdia i Palma, sinó una murada modesta amb la sola funció de permetre guanyar temps i resistir esperant l'arribada de reforços provinents d'altres viles. La murada complí amb les expectatives: efectivament, no impedí els atacs de 1546 i 1571, però l'impacte que tengueren en pèrdues humanes i materials fou molt menor.[3] Actualment, el sol element que resta de l'antiga murada és l'anomenada Porta Murada, un dels accessos a la vila.
La pèrdua d'una cinquantena d'habitants accentuà la tendència demogràfica regressiva que Santanyí arrossegava d'ençà de la Germania. No obstant això, a jutjar per les dades, en les dècades posteriors la situació remuntà, tant en termes poblacionals com econòmics, fins i tot tenint en compte que la vila encara patí dos saquejos més en els 40 anys següents.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Seguí Beltran, 2015, p. 161.
- ↑ 2,0 2,1 «Santanyí». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 251. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Seguí Beltran, 2015, p. 162.
- ↑ 4,0 4,1 Seguí Beltran, 2015, p. 159.
- ↑ Seguí Beltran, 2015, p. 156.
- ↑ 6,0 6,1 Seguí Beltran, 2015, p. 163.
- ↑ Seguí Beltran, 2018, p. 963.
- ↑ Seguí Beltran, 2018, p. 257, 413.
- ↑ 9,0 9,1 Seguí Beltran, 2018, p. 966.
- ↑ Seguí Beltran, 2018, p. 533.
Bibliografia[modifica]
- Seguí Beltran, Andreu. «Santanyí i els corsaris al segle XVI: una amenaça constant?». A: I Jornades d'Estudis Locals de Santanyí, 2015.
- Seguí Beltran, Andreu. ¿Unas islas asediadas? La defensa de las Baleares (1480-1620) (Tesi: Doctorat). Universitat Pompeu Fabra, 2018.