Porreres

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPorreres
Escudo de Porreras (Islas Baleares).svg
Porreres.jpg

Localització
Localització de Porreres respecte de Mallorca.svg
 39° 30′ 52″ N, 3° 01′ 25″ E / 39.514371°N,3.023729°E / 39.514371; 3.023729
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca

CapitalPorreres
Població
Total5.502 (2019)
• Densitat63,36 hab/km²
GentiliciPorrerenc, porrerenca[1][2] o Porrerí, porrerina[3]
Geografia
Superfície86,84 km²
Altitud136 m
Limita amb
Història i celebracions
Dia festiu
PatrociniSant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista
Festa majorSant Roc, 16 d'agost
Organització política
• AlcaldessaFrancisca Mora Veny
Identificador descriptiu
Codi postal07260
Fus horari
Codi de municipi INE07043
Altres

Lloc webporreres.cat
Modifica les dades a Wikidata

Porreres és una vila i municipi mallorquí situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca. L'any 2015 tenia una població de 5.267 habitants censats. La seva extensió és de 86,84 km2 i limita amb els termes de Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

Història[modifica]

De l'època prehistòrica han romàs vestigis a Porreres, com ara el talaiot de Baules, el talaiot d'Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Celat. La dominació romana s'ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l'època àrab en el que també s'hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.

El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat. En el repartiment, el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rosselló, Nunó Sanç.

El 1300 apareix com a poble reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

L'any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.

Durant la Revolució de 1868 es va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s'hi guardaven. D'aquesta manera s'acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

Els Germans de la Caritat a partir de 1873 hi tengueren, al carrer Lluís, casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.

Vista general de Porreres

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia: el Camp, el Cappuig, les Cases Noves, Porrerí, el Pou d'Amunt, el Pou Florit, el Rafal, els Terrers i la Vileta.

Economia[modifica]

L'agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions importants com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Son Porquer, Es Monjos o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s'ha cultivat també el safrà i la producció d'albercocs ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s'ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s'alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.

Política[modifica]

Article principal: Llista de batles de Porreres

La composició dels regidors de l'ajuntament de Porreres, sorgida de les eleccions municipals espanyoles de 2019, per ordre de més a menys vots, és:[4]

Celebrades les eleccions, resultà reelegida batlessa Francisca Mora Veny (PI), gràcies al pacte entre PI i PSIB-PSOE.

Cultura[modifica]

S'hi publica la revista Llum d'oli que és editada per l'Agrupació Cultural de Porreres,[5] una entitat sense ànim de lucre nascuda l'any 1975 i membre fundadora de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca i el Calendari Porrerenc des de 1994.

Fou el lloc elegit per acollir la multitudinària trobada de l'Acampallengua 2005 organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua, esdeveniment que va reunir més de 6.000 persones.

Actualment compta amb un institut d'educació secundària, dues escoles primàries i des de fa un temps, també una escoleta.

Compta amb un auditori municipal que ofereix una programació estable durant pràcticament tot l'any i amb una renovada escola de música: A nivell musical, destaca la banda de música Filharmònica Porrerenca, en actiu des de 1856.

Població[modifica]

Nombre d'habitants[6]
any 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
habitants 5531 5544 5486 5496 5369 5267 5197 5256 5339

Festes i celebracions[modifica]

Porreres té per patrons dos sants Joans, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).

Les festes populars es celebren per Sant Roc (16 d'agost). Comencen en posar una bandera blanca damunt el campanar de l'església gran i amb la lectura del Pregó de festes. Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb la traca de focs artificials de la darrera nit. Aquest vespre es coneix com a Sant Roquet, on els joves del poble fan una cercavila amb una ensaïmada gegant per convidar tothom que aguanti fins aquelles hores de la matinada.

Celebra un mercat setmanal tots els dimarts de l'any al voltant de Sa Plaça, i una Fira anual el darrer diumenge d'octubre i el dilluns següent, el firó.

Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.

El dissabte de Carnaval es fa la desfilada de comparses de Sa Rua, amb disfresses i balls de les diverses associacions, entitats, centres educatius i altres agrupacions del poble.

El Diumenge de l'Àngel, se celebra anualment una Pancaritat al Puig de Monti-sion. Els porrerencs hi celebren una pancaritat el Diumenge de l'Àngel amb una missa al santuari, concerts i ball de bot al pati de l'ermita, paradetes de venda de llibres, atraccions per a infants...

Esports[modifica]

La Unió Esportiva Porreres és el club de futbol representatiu de la localitat, jugant 12 temporades a tercera divisió estatal. L'any 2009 es va mancomunar amb els clubs de futbol de Montuïri i Vilafranca, prenent el nom d'Es Pla.[7]

El ciclista Joan Llaneras, a qui deu el nom el Pavelló poliesportiu, és originari d'aquest poble. També hi ha el Club de Basquet Porreres[8] i el Club Voleibol Porreres.[9]

La temporada 2015/2016 es va recuperar l'activitat futbolistica sènior de l'equip de futbol Unió Esportiva Porreres, que en l'any del debut de la nova etapa, fou campió de la lliga de 3a Regional.

Personatges cèlebres[modifica]

 Son fills il·lustres de la localitat: Joan Feliu Jaume, Fra Bonaventura Sitjar, Jaume Mulet Escarrer, Rafel Sitja Servera i Climent Garau Juan.

Llocs d'interès[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments de Porreres

Bibliografia sobre Porreres[modifica]

  • Els Pous públics de Porreres : un patrimoni a conservar / Maria Barceló Crespí, Bartomeu Servera Sitjar

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Porrerenc». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». [Consulta: 15 gener 2020].
  3. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Porrerí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  4. «Resultats eleccions municipals 2015» (en català). Regió7. [Consulta: 14 juny 2015].
  5. Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 356. ISBN 84-8661702-2. 
  6. «Instituto Nacional de Estadística. (Spanish Statistical Institute)». [Consulta: 27 juny 2019].
  7. Web de la Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB)
  8. CB Porreres
  9. CV Voleibol
  10. Maria Barceló Crespí, Bartomeu Servera Sitjar. Els Pous públics de Porreres: un patrimoni a conservar. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porreres