El Raiguer
| |||||
| Tipus | comarques de les illes Balears  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Capital | Inca | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 155.861 (2024) (330,45 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 471,66 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 07340, 07400, 07350, 07311, 07310, 07330, 07300, 07360, 07312, 07141, 07320, 07313, 07314, 07369, 07316 i 07420 | ||||
| Fus horari | |||||
.jpg)
El Raiguer o es Raiguer és una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Alcúdia. Tan sols és reconeguda pels geògrafs. Rep aquest nom per trobar-se en el raiguer que hi ha entre la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca.
Geografia
[modifica]Descripció
[modifica]El Raiguer s'estén des de la serra de Tramuntana fins al Pla de Mallorca, comprenent una combinació de terres muntanyoses i planures fèrtils. Està delimitat per les badies de Palma i d'Alcúdia, i inclou tretze municipis: Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, sa Pobla, Santa Maria del Camí i Selva.
El paisatge es caracteritza per boscos, valls i camps de conreu, amb la serra de Tramuntana com a teló de fons. La comarca també compta amb una xarxa de torrents i fonts naturals que han estat essencials per a l'agricultura tradicional.
Geologia
[modifica]El Raiguer es troba en una zona de transició geològica entre la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. Aquesta regió presenta una geomorfologia marcada per la presència de falles i fractures tectòniques. El territori combina les elevacions de la Serra amb les plataformes més planes del Pla miocènic.[1]
Els materials predominants al Raiguer inclouen calcarenites pliocenes, com les que es troben a Santa Maria del Camí, al·luvions ferruginosos coneguts com a call vermell i margues miocenes. Aquestes últimes són particularment fèrtils i impermeables, la qual cosa les fa ideals per al cultiu de la vinya i altres conreus. Els sediments al·luvials resultants del desmantellament de materials calcaris han format terres fèrtils i arenoses que han estat històricament útils per a l'agricultura.[1]
Aquesta composició geològica no només ha condicionat l'ús del sòl sinó també els patrons de poblament. En períodes càlids i secs, els assentaments es concentraven a les valls properes a fonts d'aigua, mentre que en èpoques més fredes i plujoses, els terrenys plans i les solanes esdevenien més productius i habitables.[1]
Història
[modifica]La comarca té una història vinculada a la seva localització estratègica. Durant l'època musulmana, el territori es va organitzar en alqueries i rafals, aprofitant els recursos hídrics i les terres fèrtils. Després de la conquesta catalana al segle xiii, la comarca es va reestructurar econòmicament i socialment, amb un creixement notable en l'agricultura i l'artesania.
Al llarg dels segles xix i xx, el Raiguer es va consolidar com un centre de producció industrial, especialment en el sector pelleter i del calçat, amb Inca com a nucli principal. Paral·lelament, la producció vitivinícola, especialment a Binissalem, es va convertir en una de les activitats econòmiques més importants.
Economia
[modifica].jpg)
El Raiguer és una comarca amb una economia diversa que combina agricultura, indústria, turisme i tradicions artesanals. Tot i que l'agricultura ha perdut pes en les darreres dècades, continua contribuint a l'economia rural amb la producció d'ametlles, olives i cereals, mantenint el paisatge tradicional de la zona.
Un sector rellevant és la producció vinícola, concentrada principalment a Binissalem, que compta amb la Denominació d'Origen Binissalem. Aquesta activitat es basa en varietats autòctones com el manto negre i el moll, que són la base de vins locals reconeguts internacionalment. Els cellers locals no només produeixen vins de qualitat, sinó que també contribueixen al turisme, oferint visites guiades i tastos que atrauen visitants interessats en la cultura vitivinícola.[2]
La indústria del calçat, especialment a Inca, ha estat un motor econòmic clau. Aquesta ciutat és coneguda per la producció de productes de pell, amb marques de renom com Camper i Lottusse. Tot i la deslocalització parcial del sector en les darreres dècades, Inca ha mantingut el seu prestigi com a centre de producció artesanal i comercial. A més, les connexions econòmiques entre els municipis de la comarca han afavorit una producció descentralitzada i una col·laboració històrica entre petits tallers i grans empreses.[3]
El turisme és un altre punt fort de l'economia del Raiguer. Atractius com la murada medieval d'Alcúdia, les rutes de senderisme de la Serra de Tramuntana i els mercats setmanals d'Inca, Alcúdia i Santa Maria del Camí són motors importants per al sector. Els mercats no només actuen com a punts de venda de productes locals, sinó també com una eina de promoció de l'artesania i l'agricultura de la zona.[2]
Històricament, el Raiguer també ha destacat per l'explotació de les mines de lignit, especialment a Alaró i Lloseta, i per la seva posició estratègica com a node de comunicació a l'illa. La presència del ferrocarril va facilitar el transport de mercaderies com vins, productes agrícoles i manufacturats des de la comarca cap a Palma i altres zones.[3]
Festes i tradicions
[modifica]Destaca la celebració de Sant Antoni a sa Pobla,[4] amb foguerons i dimonis; la Festa des Vermar a Binissalem,[5] que marquen la collita anual del raïm amb activitats culturals i gastronòmiques; i el Dijous Bo a Inca, una fira agrícola i ramadera amb correfoc i concerts.
La Mancomunitat del Raiguer
[modifica]Fou creada com a entitat supramunicipal l'any 1981, i està formada pels municipis de la comarca, excepte Alcúdia i sa Pobla. Aquests municipis s'estenen paral·lelament a la serra de Tramuntana. El darrer municipi en incorporar-se a la Mancomunitat fou Inca l'any 1993. Actualment, la seu de la institució es troba al municipi de Binissalem.[6]
En l'actualitat, ofereix serveis com la recollida selectiva de residus, la neteja i manteniment de camins, programes d'ocupació, educació per a persones adultes i serveis socials i comunitaris, entre d'altres.[6]
Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!
| Escut | Municipi | Població | Superfície km² |
Densitat | Altitud | Codi postal |
Codi territorial |
|
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_2.svg) |
Alaró | 6.121 (2025) | 45,7 | 133,88 | 252 | 07340 | 07001 | |
.svg) |
Alcúdia | 21.907 (2025) | 60,1 | 364,81 | 13 | 07400 | 07003 | |
.svg) |
Binissalem | 9.350 (2025) | 29,8 | 314,07 | 139 | 07350 | 07008 | |
.svg) |
Búger | 1.215 (2025) | 8,3 | 146,56 | 105 | 07311 | 07009 | |
 |
Campanet | 2.859 (2025) | 35 | 81,69 | 132 | 07310 | 07012 | |
.svg) |
Consell | 4.521 (2025) | 13,6 | 331,45 | 154 | 07330 | 07016 | |
.svg) |
Inca | 36.262 (2025) | 58,7 | 618,28 | 120 | 07300 | 07027 | |
.svg) |
Lloseta | 6.463 (2025) | 12,1 | 534,57 | 175 | 07360 | 07029 | |
.svg) |
Mancor de la Vall | 1.692 (2025) | 19,9 | 85,15 | 245 | 07312 | 07034 | |
_2.svg) |
Marratxí | 40.422 (2025) | 54 | 748,56 | 126 | 07141 | 07036 | |
.svg) |
Santa Maria del Camí | 7.744 (2025) | 37,6 | 205,85 | 132 | 07320 | 07056 | |
.svg) |
Selva | 4.326 (2025) | 48,7 | 88,81 | 204 | 07313 07314 07369 07316 |
07058 | |
_2.svg) |
sa Pobla | 14.990 (2025) | 48,6 | 308,5 | 28 | 07420 | 07044 | |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Morey Colomar, Bernat. «Santa Maria. Demografia, geomorfologia, climatologia i poblament : Extrapolació per Mallorca». A: Miquel Dolç i el seu temps (1912-1994): VIII Jornades d'estudis locals, 19 i 20 d'octubre de 2018 (PDF), 2019, p. 189-200. ISBN 978-84-09-09366-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Es Raiguer». Consell de Mallorca. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Manera, Carles. «Distrito industrial e internacionalización del calzado en Mallorca: el caso de Camper, 1975-2001» (PDF) (en castellà) p. 1-3. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «La Festa de Sant Antoni». Ajuntament de sa Pobla. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «58 Festa des Vermar 2024», 05-09-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Espai mancomunat». Mancomunitat des Raiguer. [Consulta: 10 desembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]