Campanet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Campanet
Escut de Campanet
(escut)
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Campanet respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Església Parroquial de Campanet
Església Parroquial de Campanet
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Regne d'Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Campaneter, campanetera
Llengua pròpia Català
Superfície 34,62 km²
Altitud 132 msnm
Població   hab.
Coordenades 39° 46′ 28.9″ N, 2° 57′ 55.6″ E / 39.774694°N,2.965444°E / 39.774694; 2.965444Coord.: 39° 46′ 28.9″ N, 2° 57′ 55.6″ E / 39.774694°N,2.965444°E / 39.774694; 2.965444
Organització
Entitats de població
• Batle:

2
Magdalena Solivellas Mairata (PSM; 2015)
Codi postal 07310
Patró/Patrons Sant Miquel

Campanet és una vila i municipi del raiguer de Mallorca. Limita amb els municipis de Selva, Escorca, Pollença, Sa Pobla i Búger. Campanet és un municipi habitat des d'època preromana. Aquest fet ho demostra el nom de la vila, que no prové de campana, sinó del llatí "capanna" amb el plural aràbic "kapanät".

Història[modifica | modifica el codi]

Campanet va ser fundada pel rei Jaume I, d'aquí la corona i les quatre barres del seu escut. Segons el llibre de repartiment del monarca, Campanet fou assignat als homes de Barcelona, juntament amb Ullaró, Sa Pobla i Búger que formaven una sola parròquia. L'església de Sant Miquel, construïda el 1248, just després de la conquesta catalana, era el nucli del municipi.

Fins a l'any 1300 Campanet estava integrada en el Batlia d'Inca, aquell any, arran de la política de fundació de viles de Jaume II de Mallorca, passà a formar part del de Sa Pobla, municipi des de 1315. El 1366, per concessió de Pere el Cerimoniós, Campanet obté la independència, juntament amb Búger i Ullaró. La darrera modificació del terme es produí el 1823, amb la independència de Búger.

Població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2009)
Campanet 2.580
Ullaró 22
Font: IBESTAT

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Campanet s'ha basat, fins a gairebé els anys 40 del segle XX, de manera exclusiva en el sector agrari. A partir del 1945 el sector del calçat comença a tenir un paper molt important a la vila, ja que durant aquest any es fan 422.000 parells de sabates, destinades a Mallorca, Cuba i l'exèrcit. Actualment, els sectors predominants són la construcció, els serveis turístics a la zona d'Alcúdia i les indústries i serveis d'Inca i Palma.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Campanet

Una passejada per Campanet permet descobrir al visitant una mostra arquitectònica típica dels pobles de la Serra de Mallorca. A Campanet hi ha diversos exemples de les antigues cases senyorials, així com mostres arquitectòniques populars i tradicionals. D'entre els primers es poden esmentar les posades de Massana (carrer Major, 7) i de Biniatró (carrer de Sant Miquel, 20). A més d'aquestes posades hi ha les cases senyorials de Ca'n Ferrer Nou (Cantó des Càrritx, 21), Ca'n Muntaner (Cantó des Càrritx, 27), Ca Sa Mestra (Carrer de Sant Miquel, 47) o Ca n'Arnavet, (carrer de la Creu, 34). També es poden veure les cases on varen néixer els dos fills il·lustres de la vila, la de Mn. Llorenç Riber i Campins, al carrer Major, 27, i la del periodista, intel·lectual i poeta Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, al carrer Miquel dels Sants Oliver, 14.

L'església parroquial, que se situa al centre del poble, és d'estil neogòtic. Fou construïda al segle XVIII i destaca per la seva rosassa al centre de la façana.

Un dels llocs que té més interès de la vila és Sant Miquel, allà se situa l'ermita de Sant Miquel, construïda el 1248, poc després de la conquesta catalana. A poques passes hi ha les fonts ufanes, el fenomen geològic més famós de Mallorca. També a Sant Miquel hi ha les Coves de Campanet.

També hi ha en el municipi un lloc de pelegrinatge situat al Carrer de la Creu n°23, la casa dels hereus. Conta la llegenda que els vespres es sentiren crits de iiihiii i oooh nene dale.

Fires i festes[modifica | modifica el codi]

Campanet comença i acaba l'estiu amb dues festes. El segon diumenge de juliol se celebren les festes de Sant Victorià, que és la gran festa dels campaneters i campaneteres. A finals d'estiu, el 29 de setembre, se celebra Sant Miquel, patró de la vila. Pel que fa a les fires, cal destacar la fira de maig, que es du a terme el segon diumenge d'aquest mes.

Durant els darrers anys, una nova celebració ha guanyat força entre els campaneters i els pobles de tot Mallorca: el Carnaval d'Estiu. L'assistència que va tenir aquesta festa l'any 2014 va ser, segons les estimacions, d'unes 7000 persones, quasi triplicant la població del municipi.

Administració[modifica | modifica el codi]

Batles de Campanet:

Partits polítics de Campanet:

  • UCD es presentà només el 1979.
  • PSM s'ha presentat des del 1979. El 2015 es presenta dins la coalició MES.
  • AP-PP s'ha presentat des del 1979.
  • PSOE es presentà per primera vegada el 1987.
  • UM es presentà per primera vegada el 1987.
  • Gent de Campanet fou una escissió del PP i es presentà el 1991, 1995 i 1999.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Campanet té dos fills il·lustres, el periodista i intel·lectual Miquel dels Sants Oliver i Tolrà i el poeta Llorenç Riber i Campins.

  • Llorenç Riber i Campins (1881-1958) fou un escriptor de l'Escola Mallorquina, a més va ser articulista i traductor de clàssics tant al català com a l'espanyol. El 1910 fou Mestre en Gai Saber i el 1927 designat membre de la Real Academia de la Lengua Española.
  • Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (1884-1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del diari La Vanguardia.
  • Damià Pons i Pons fou conseller d'Educació i Cultura del Consell Insular de Mallorca entre el 1995 i 1999 i del Govern Balear entre 1999 i 2003 pel PSM. Actualment és professor de literatura catalana a la UIB i ha publicat diversos reculls de poemes.
  • Miquel Palou Buades de Son Garreta (1912-1992) mestre nacional, fou anomenat batle per el Front Popular el març de 1936. Amagat fins acabada la Guerra Civil, sofrí reclusió a les presons de Sant Domingo d'Inca i als Caputxins de Palma (1939-1943).
  • Damià Ferrà-Ponç fou conseller insular i diputat pel PSM, després es passa al PSOE, amb el qual va repetir en ambdós càrrecs. Damià Ferrà-Ponç és historiador i és col·laborador destacat de la Revista de Campanet. Els seus treballs apareguts en aquesta revista han estat publicats.
  • Bartomeu Beltran és metge i comunicador. Escriu en alguns mitjans de comunicació i ha presentat un programa a IB3 i un de medicina a Antena 3. Va ser president del Reial Mallorca l'any en què l'equip va pujar a primera divisió.
  • Toni Pons Mascaró o l'Hereu, és un dels personatges més importants del poble, i un dels màxims exponents del folklore Campaneter. Algunes de les seves històries més interessants i que han tingut més influència en els oriünds del Raiguer són: "Es banyut i sa vaqueta", "Aquell que en va pegar tres fora treure-la" o "Es Cactus de sa mulata".

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanet Modifica l'enllaç a Wikidata