Maria de la Salut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia políticaMaria de la Salut

Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata
 39° 39′ 52″ N, 3° 04′ 29″ E / 39.66455°N,3.07467°E / 39.66455; 3.07467
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalMaria de la Salut Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.273 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat74,55 hab./km²
GentiliciMariando, marianda (col·loquial)[1] o Marier, mariera (formal)[2][3]
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deMancomunitat Pla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Superfície30,49 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud123 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Santa Margalida
Sineu
Ariany
Llubí Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
PatrociniMare de Déu de la Salut
Identificador descriptiu
Codi postal07519 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE07035 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webajmariadelasalut.net Modifica el valor a Wikidata

Maria de la Salut és una vila i municipi mallorquí situat al centre de l'illa, a la comarca del Pla i al nord-est de la capital. Limita amb els municipis de Llubí, Santa Margalida, Ariany i Sineu.

Nom[modifica]

Si bé hi ha la creença popular que el nom de Maria és una preexistència de la comunitat cristiana mallorquina que va sobreviure a la dominació islàmica de l'illa,[4][5] la realitat és que es tracta d'un topònim àrab, anàleg a Almeria o al Puig de Maria, un derivat del participi de passat de l'arrel رأى (ra'a) 'veure'.[6] A Mallorca, per la semblança amb el nom de la mare de Déu, aquests topònims foren identificats amb el dit personatge, atès que es desconeixia el significat original del topònim. A la pràctica, doncs, es va cristianitzar el topònim, i especialment això s'esdevengué quan, els darrers anys del segle xvi i al llarg de tot el segle xvii, es bastí un oratori al poble incipient que es dedicà a la Mare de Déu de la Salut, a la qual deu la segona part del nom.[5]

Història[modifica]

En el moment de la conquesta cristiana, les terres de Maria integraven el districte islàmic de Muruh. En el repartiment, va recaure en la part del comte d'Empúries.

En un primer moment, Maria no devia ser més que una alqueria o un llogaret, i per això depenia de la Universitat de Santa Margalida. El poble, però, anà creixent, i amb el temps es feu més grossa la necessitat de tenir una església pròpia. El 1592 ja s'havia començat a bastir la futura església de Maria, una petita capella, ja conclosa el 1598. Com que no posseïa cap imatge, la Universitat de Santa Margalida en cedí una a la nova església, que probablement és la mateixa que l'actual imatge de la Mare de Déu de Maria.[5]

El municipi de Maria de la Salut es va segregar de Santa Margalida el segle xix per constituir un municipi propi.

Els darrers anys han proliferat diferents empreses dedicades a la construcció, ja sigui materials de construcció (principalment bloquets i altres prefabricats) com obra pública i civil. Han existit, i existeixen encara, menestrals de la fusta i del ferro. Destaquen, com a altres oficis habituals, el de mestres i professors.

Geografia[modifica]

Cases de Possessió de Roqueta

Destaquen les possessions de Roqueta, Deulosal i Montblanc, així com altres finques i paratges com la Bisbal, Son Gil, el Pujol, el Rafal, Son Perot, els Gassons, la Font, Son Roig, les Sors, el Rafal Nou, la Torreta, Son Niell, Llampí, Son Xigala, la Vall d'Aram, les Tarragones i Son Bacs.

Tradicionalment és un poble agrícola, on destaquen els conreus herbacis extensius i la ramaderia ovina; així com els alls, els melons, les síndries i les tomàtigues (que en molts de casos se segueixen produint en secà); i en zones marginals, els ametlers.

Cultura[modifica]

A Maria es parla una variant del català força particular, el mariando, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nonmbre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Sant Joan i de Felanitx.

Els llinatges més comuns de Maria són Mas, Ferriol, Bergas, Carbonell, Font i Vanrell ('Vendrell').[7]

Personatges Il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ CAIB. «Llista de topònims». [Consulta: 17 gener 2020].
  2. ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. ↑ Gelabert Mas, Joan «La columna de la llengua. Els gentilicis». Fent Carrerany, 12, Juliol 1987, pàg. 4 [Consulta: 24 gener 2020].
  4. ↑ Diuen uns goigs a la Mare de Déu de Maria: «El seu nom antic i noble / abans que el moro vengués / i Mallorca prengués / ja conservava aquest poble».
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Mas Forners, Antoni «Creure i voler no vol dir ser ver». Fent Carrerany, 112, Desembre 1995, pàg. 4-5 [Consulta: 24 gener 2020].
  6. ↑ Wiktionary (en)
  7. ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 6 març 2023].
  8. ↑ Mallorca, Diario de. «Distinción al urólogo Gelabert - Diario de Mallorca». [Consulta: 5 gener 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de la Salut
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_de_la_Salut&oldid=31381562»