Bunyola

Bunyola
Localització
39° 41′ 48″ N, 2° 41′ 59″ E
Estat	Espanya
Autonomia	Illes Balears
Província	província de les Illes Balears
Illa	Mallorca
Capital	Bunyola
Població
Total	6.895 (2020)
• Densitat	81,4 hab/km²
Gentilici	Bunyolí, bunyolina
Geografia
Part de	Mancomunitat de Tramuntana
Superfície	84,7 km²
Altitud	240 m
Limita amb	Alaró Santa Maria del Camí Marratxí Palma Valldemossa Deià Sóller Escorca
Dades històriques
Patrocini	Sant Mateu
Organització política
• Alcalde	Andreu Bujosa Bestard
Identificador descriptiu
Codi postal	07110, 07193 i 07349
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	07010
Altres
Lloc web	ajbunyola.net

Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer. Confronta amb Valldemossa, Deià, Sóller, Escorca, Alaró, Santa Maria del Camí, Marratxí i Palma. El patró de la vila és sant Mateu i la festa major se celebra la setmana del 21 de setembre. Els nuclis de població són Bunyola, Orient, Baix del Puig, la Coma, la Font Seca i l'entitat local menor de Palmanyola.

Història

Soldats bunyolins

La Guerra Civil a Bunyola, per molt que la vila no tenia cap pes ni interès estratègic, finalment la proximitat a altres viles va produir una sèrie d'accions violentes i sangonoses. A partir del cop d'estat de 1936 començaren les detencions, primerament del batle Joan Nadal i dels seus regidors. Varen demostrar poc afecte pel nou règim, cosa que els va suposar càstigs com ara beure oli de ricí, ser esclavitzats, jurar la bandera bicolor i desfilar amb l'exèrcit. Emili Darder, Llorenç Roses i Bernat Marquès, importants propietaris de grans possessions coneguts pel seu republicanisme progressista, varen ser detinguts i afusellats. Els dirigents del cop d'Estat es varen apropiar dels seus materials, atemoriren el municipi molts d'anys i encara aquesta por segueix vagant per Bunyola. El municipi de Sóller va participar amb els enfrontaments per assegurar-se de tenir tranquil·litat i pau a les viles. Molts de bunyolins i sollerics varen lluitar amb molta força per obtenir una serenitat a tots els habitants del seu entorn.

El llibre "Amb la por al cos" de Xavier Margais Basi reflecteix les conseqüències d'aquesta guerra. Un llibre ple de lluites, emocions i també de satisfacció i alegria. Durant la guerra civil varen lluitar molts de bunyolins que finalment varen acabar amb la guerra però va dur greus conseqüències, com ara molts de morts i ferits, entre els quals s'incloïen dones i infants, i també una pèrdua de béns materials molt important que va afectar als habitants més poderosos.

Població

A la següent taula podem observar la distribució demogràfica actual a través de les diferents entitats singulars de població:

Entitat de població	Habitants (2020)
Baix del Puig	1
Bunyola	2.440
La Coma	619
La Font Seca	170
Orient	14
Disseminat	1514
Palmanyola	2137
Font: IBESTAT

Tot i així, és més interessant observar-ne la seva variació històrica, en que s'observa la creixent població que no viu dins cap nucli poblacional a més de la que viu en urbanitzacions com Sa Coma o Sa Font Seca, mentre que la població del nucli de Bunyola es manté relativament constant:

Població al llarg del segle XXI

Entitat Singular de Població	2000	2005	2010	2015	2020
Total Municipi	4745	5475	6172	6706	6895
Baix des Puig	12	11	20	1	1
Bunyola	2352	2406	2304	2348	2440
Sa Coma	154	353	560	611	619
Sa Font Seca	52	67	90	165	170
Disseminat	572	933	1256	1492	1514
Orient	36	27	11	11	14
Palmanyola	1567	1678	1941	2078	2137
Font: IBESTAT

Etimologia

Hi ha diverses teories sobre l'etimologia del topònim. El nom de Bunyola s'ha dit que podria haver derivat de les paraules següents:

• Vineola: d'origen llatí, significa 'vinya petita'. Segons aquesta teoria, els islàmics l'haurien anomenat Buniola o Bujola.
• Balneola: d'origen llatí, significa 'petits banys'.
• Bunos-bunia: d'origen grec, significa 'muntanya'.
• Bunia, bunyân o banya: d'origen àrab. Aquests termes signifiquen 'construcció de pedra seca' o 'construcció de pedra i calç'.
• Però més que aquestes hipòtesis, de poca o nul·la coherència etimològica i semàntica, és molt més probable que sigui el diminutiu de bony, bonya, 'cim ample de muntanya', explicació ajustada a la realitat fonètica i topogràfica del topònim, que també explicaria el nom del poble de Brunyola (Girona) i els de les possessions de Bunyola de Banyalbufar i de Bunyolí (ciutat de Mallorca).
• Altres grafies documentades són: Bunnola, jazu de Buniola, Bainola, Boinola, Boynola, Buynola, Buyola i Buyolla.

Transports

Granja Blanca, obra de Santiago Rusiñol, conservada al MNAC

El tren de Sóller: aquest tren des del 1912 ha comunicat Palma amb Sóller, passant també per Bunyola. Recorre 27 quilòmetres fins a arribar a la seva destinació, travessant la serra de Tramuntana; així es pot gaudir d'un paisatge meravellós. El tren tarda aproximadament una hora a completar el seu recorregut; actualment és una atracció turística important.

Autobús (TIB): la línia IB-30 dels autobusos del TIB (Transport de les Illes Balears) comunica Palma amb Bunyola, passant per Palmanyola i l'Hospital Joan March (si s'avisa amb antelació, pot arribar fins a Orient). El bus tarda un poc més de mitja hora a fer el seu recorregut.

El tren de Sóller a Bunyola

Vegeu també

• Llista de monuments de Bunyola

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bunyola

• Pàgina de l'Ajuntament.
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística.