Algaida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlgaida
Escudo de Algaida (Islas Baleares).svg
Algaida, en Baleares (España).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Algaida respecte de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 33′ 33″ N, 2° 53′ 41″ E / 39.5592°N,2.8947°E / 39.5592; 2.8947Coord.: 39° 33′ 33″ N, 2° 53′ 41″ E / 39.5592°N,2.8947°E / 39.5592; 2.8947
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMallorca
ComarcaPla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlgaida Modifica el valor a Wikidata
Població
Total5.793 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat64,52 hab/km²
GentiliciAlgaidí, algaidina[1][2]
Geografia
Part deMancomunitat Pla de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Superfície89,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud201 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Honorat
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataFrancesc Miralles Mascaro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07210 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07004 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajalgaida.net Modifica el valor a Wikidata

Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla. Limita amb els municipis de Palma, Santa Eugènia, Sencelles, Lloret de Vistalegre, Montuïri i Llucmajor. La batlessa actual és Maria Antònia Mulet (PSIB), qui fou elegida per primera vegada el 2015 després de pactar ambMés per Mallorca.[3] El 2019 va revalidar el mandat.[4]

Toponímia[modifica]

El topònim d'Algaida és d'origen àrab: en aquesta llengua, al-gajda vol dir 'el bosc'. Existeix un nom de lloc de Son Cervera Algaire, que té el mateix origen;[5] de fet, una pronúncia popular d'Algaida és, precisament, algaira.[6]

Durant l'edat mitjana, el terme d'Algaida fou conegut sovint pel nom de Castellitx, del llogaret i antiga parròquia del terme. Es tracta d'un mossarabisme, un derivat del llatí castellum.[5][7]

Història[modifica]

Durant la dominació islàmica les terres d'Algaida estaven integrades al districte de Muntuy i després de la conquesta del Rei en Jaume i de romandre entre la part reial, en el Repartiment es varen assignar les terres a l'orde de l'Hospital.[8]

La primera vila d'Algaida sorgeix com a pobla reial el 1300 segons les Ordinacions de Jaume II, si bé el nucli i la parròquia se situaven a Castellitx, una alqueria musulmana. Algaida, que també havia estat una alqueria musulmana, amb el temps anava prenent importància fins que el segle xv acabà per desplaçar Castellitx i per esdevenir el centre parroquial del terme. El nucli primigeni de la vila se situa dins el triangle que conformen els carrers de la Roca, de la Unió i de l'Amargura, i del Migdia, de Sant Joan i de l'Aigua, i a cada vèrtex s'hi trobava una creu de terme, les quals encara es conserven.[8]

A partir del segle xvii la vila anà creixent per mitjà d'establits, cedits a pagesos rics i senyors procedents de la ciutat que la llogaven a aquells qui l'explotaven. El segle xix el minifundisme començà a substituir els establits, fet que provocà que sorgís una classe social de jornalers. Atesa la proximitat a la carretera, al seu pas per la proximitat de la vila aparegueren un gran nombre d'hostals que encetaren un nou mitjà econòmic.[8]

El 1897 s'estrenà el tren de Felanitx, que feia aturada a Algaida. Malgrat tot, el tren no suposà l'impuls econòmic que hom hauria pogut entreveure, i a principi de segle molts d'algaidins hagueren de desplaçar-se a l'Arenal a fer feina de trencadors de marès. Amb el temps, la situació no millorà, i molts d'algaidins es veren forçats a emigrar cap a França, Cuba, Buenos Aires, Veneçuela i Panamà; no obstant això, la major part dels emigrants acabaren per tornar al poble, havent fet o no fortuna.[8]

Població[modifica]

Entitat de població Habitants (2006)
Algaida 3.753
Pina 492
Randa 94
Font: Idescat

Cultura[modifica]

El patró és Sant Honorat a l'hivern, mentre que tenen a Sant Jaume com a patró d'estiu.[9]

Es Saig és la revista de premsa forana del poble. S'edita mensualment des del desembre de 1980 i contribueix a la normalització lingüística del poble. És administrat per l'Obra Cultural d'Algaida i hi col·labora la gent d'Algaida i l'Agrupació Fotogràfica d'Algaida. Forma part de les publicacions de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca.[10]

Algaidins il·lustres[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Algaidí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. «Maria Antònia Mulet (PSOE) es convertirá demà en la primera batlessa d'Algaida». AraBalears, 12-06-2015. [Consulta: 19 juny 2015].
  4. «Hi ha pacte de legislatura a l'Ajuntament d'Algaida entre el PSIB – PSOE i Més per Algaida». Es Saig, 14-06-2019. [Consulta: 3 setembre 2019].
  5. 5,0 5,1 Mascaró Pasarius, Josep. Corpus de Toponímia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986. ISBN 84-86191-08-4. 
  6. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Algaida». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  7. Coromines, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Onomasticon Cataloniæ. vol. I. Barcelona: Curial, 1989. ISBN 84-7256-330-8. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Algaida». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum I. Palma: Promomallorca, p. 106. ISBN 84-8661702-2. 
  9. «Els patrons dels pobles de Mallorca», 15-08-2021. [Consulta: 16 agost 2021].
  10. «ES SAIG: 25 ANYS = 300 NÚMEROS». Associació de Premsa Forana de Mallorca, 27-12-2005. [Consulta: 30 desembre 2011].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algaida