Santa Eugènia (municipi de Mallorca)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaSanta Eugènia
Bandera de Santa Eugènia (municipi de Mallorca) Escut de Santa Eugènia (municipi de Mallorca)
Santa Eugènia passant per la Cra de Sineu.JPG
Vista del poble

Localització

39° 37′ 25″ N, 2° 50′ 21″ E / 39.623673°N,2.839193°E / 39.623673; 2.839193
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca
ComarquesPla de Mallorca
Capital Santa Eugènia
Municipis 4
Població
Total 1.653 (2017)
• Densitat 81,71 hab/km²
Gentilici Taujà/ana
Geografia
Superfície 20,23 km²
Altitud 149 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Guillem Crespi Sastre
Indicatius
Codi postal 07142
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 07053
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Santa Eugènia és una vila i municipi del Pla de Mallorca. Els seus habitants s'anomenen taujans. El municipi de Santa Eugènia pren el nom de l'Alqueria de Bernat de Santa Eugènia, un petit nucli de població medieval que en època islàmica corresponia a l'alqueria anomenada Benibahari. L'any 1250 es documenta amb el nom complet del seu senyor, mentre que el 1268 ja només apareix com a alqueria de Santa Eugènia.

Geografia[modifica]

Santa Eugènia és un municipi del Pla de Mallorca que té 2048 km. de superfície, amb 1636 habitants (IBESTAT, 2016). A més de la vila, també hi ha els llogarets de ses Coves, ses Alqueries i ses Olleries.

El municipi limita a llevant amb el terme de Sencelles, a migjorn amb el d'Algaida, a llebeig amb el de Palma, a ponent amb el de Santa Maria del Camí i a tramuntana amb el de Consell.

Entitat de població Habitants (2016)
Ses Alqueries 110
Ses Coves 29
Ses Olleries 106
Santa Eugènia 1.391
Santa Eugènia (total) 1636|- Font: IBESTAT

D’altra banda, el poble s’alça a 150 metres d’altitud, al peu del vessant oriental del puig de Santa Eugènia. El terme pertany a la conca hidrogràfica del torrent de Muro i de la síquia de Sant Jordi.

  • Altitud: 160 metres
  • Latitud: 39º 37' 00" N
  • Longitud: 002º 49' 59" E

Les seves finques[modifica]

Les finques de més extensió eren Son Tano, sa Cova de sa Figuera, Sa Torre, Son Matxina, Son Mascaró i Son Mateu.

Història[modifica]

La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.

Hi habitava la tribu dels zeneta, que no oferí gaire resistència a la Conquesta Catalana de Jaume I, el qual dominà sense grans dificultats tot el territori (1229). En el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), es documenta la concessió de part de les terres de Santa Eugènia a Bernat de Santa Eugènia, que va ser (1230-1231) governador de Mallorca. Ja des d'aquest segle i fins al segle XIX, Santa Eugènia formà part administrativament a Santa Maria del Camí.

El segle XV, Santa Eugènia tenia ja un petit nucli de cases, no gaire distanciades, i una plaça. Fins llavors, havia mantingut una estructura social i econòmica dinamitzada per les principals alqueries i rafals. En la revolta de les Germanies (1521-1523), hi participaren la majoria de taujans, fins i tot els principals propietaris. La derrota agermanada suposà per als habitants de Santa Eugènia el pagament de fortes multes i indemnitzacions.

Entre 1583 i 1585, al poble de Santa Eugènia, s'hi construí un temple, signe evident del creixement de la població, el qual era sufragani de la parròquia de Santa Maria.

Santa Eugènia va arribar a tenir més habitants que la veïna vila de Santa Maria.

A la dècada de 1650 hi va haver enfrontaments entre els taujans i els santamariers per l'emplaçament de l'escrivania.

El juny de 1813 es va fer la divisió entre el terme municipal de Santa Maria del Camí i el de Santa Eugènia. La restauració absolutista de Ferran VII abolí (1814) el nou municipi i el reintegrà a Santa Maria.

El març de 1820, es formà el nou ajuntament, que fou integrat pel batle, Joan Montblanc, i per quatre regidors i un síndic.

La independència municipal s'aconseguí definitivament el 1843, després de superar la resistència de Santa Maria.

Així mateix, es crearen diversos clubs de futbol (Joventut Esportiva Santa Eugènia i Club Atlanta) i els bars de can Prim i can Topa esdevingueren la seu social de diverses associacions. També, entre 1920 i 1940 funcionà la sala de cinema de Can Perico i, entre 1941 i 1963, es féu cinema al Centre Catòlic. Amb la restauració de la democràcia, a les eleccions locals de 1979, la candidatura més votada va ser la d'Unió de Centre Democràtic. De les eleccions locals de 1995, sorgí una majoria del pacte signat entre els partits PSM i UM.

A les eleccions del 2003 el PSM assolí la majoria absoluta i Mateu Crespí va ser elegit com a batle. Aquest dimití del càrrec el 2006 a causa de les discrepàncies que mantenia amb la direcció del PSM al voltant de la integració del partit en un bloc amb Esquerra Unida. La batlia passà a Maria Eugènia Pou (PSM).

A les eleccions municipals de 2007, Maria Eugènia Pou pretenia assolir la batlia gràcies al pacte preelectoral amb UM i un independent del PSOE. No obstant això, el Partit Popular (PP) sortí guanyador de la contesa amb cinc regidors en contra dels quatre que aconseguí Entesa per Santa Eugènia-Unió Mallorquina (EpSE-UM). En conseqüència, Guillem Crespí del PP fou investit batle el 16 de juny d'aquest any.

L’any 2011, el Partit Popular (PP) va guanyar les eleccions municipals, aconseguint un total de 6 regidors, majoria absoluta per governar l’Ajuntament de Santa Eugènia. Els altres grups menys votats, foren +XST (Més per Santa Eugènia) amb 2 regidors i el PSOE 1 regidor, completant així els 9 regidors del consistori taujà. Guillem Crespí Cifre va ser reelegit batle del municipi.

A l’octubre de l’any 2013, el que era batle de Santa Eugènia, Guillem Crespí, va presentar la seva renúncia al càrrec, com a batle i regidor del consistori, al·legant motius personals. Francisco Martorell, fins en aquells moments regidor d’Urbanisme, Interior i Fires i Festes, va ser elegit com a successor de Guillem Crespí. Així doncs Xisco Martorell va prendre el càrrec com a batle de Santa Eugènia el 15 de novembre de 2013.

A les eleccions municipals de 2015 Francisco Martorell, del Partit Popular (PP), va ser elegit com a batle de Santa Eugènia, després d’aconseguir majoria absoluta al consistori amb un total de 5 regidors. L'oposició es va compondre amb 3 regidors de MVSE (Movem Santa Eugènia) i 1 regidor del PSIB-PSOE. Aquest és l'estat actual de l'organització municipal de Santa Eugènia fins a les pròximes eleccions el 2019.

Clima[modifica]

El clima és sec subhumit, llevat de l'extrem sud-occidental que és semi-àrid. De mitjanes anuals, té una temperatura màxima de 30-32°C. D'altra banda, la mínima és de 4-6°C a les àrees planes, a causa de les inversions tèrmiques, i de 6-8°C al puig de Son Seguí. Les precipitacions mitjanes anuals són de 500-600 mm, exceptuant l'extrem sud-oriental (400-500 mm), i els vents predominants provenen de llebeig, gregal i llevant.

Vegetació[modifica]

En relació a la vegetació del municipi, el pinar és la comunitat vegetal més abundant, i hi creix regularment mesclat amb la garriga i l’alzinar. L’àrea de la pineda, ocupa majoritàriament els puigs de Santa Eugènia i de Son Seguí, a més de la part sud de la tercera àrea. Pel que fa a la garriga d’ullastre, fonamentalment la trobem a les cotes més elevades de les elevacions citades anteriorment. 166 ha del Puig de Son Seguí, que són dins territori taujà, varen ser declarades Àrea d’Especial Interès (ANEI) arrel de la llei d’Espais Naturals del 1991.  

Economia[modifica]

Antiga estació

Al territori de l'actual terme municipal de Santa Eugènia, hi existia una agricultura i una ramaderia productives ja des de la prehistòria.

Després de la Conquesta Catalana, les ocupacions dels habitants de la contrada foren preferentment l'agricultura i la ramaderia. Els cultius dominants eren blat, ordi, vinya i llegums, a més de cànem.

L'octubre de 1897, s'inaugurà el ramal de ferrocarril de Santa Maria del Camí-Felanitx, que passava per Santa Eugènia, Algaida, Montuïri i Porreres. Actualment és el poliesportiu municipal i el punt de venda de bitllets ha estat reconvertit en un bar.

Sa Torre[modifica]

Sa Torre de Santa Eugènia és actualment una finca d'agroturisme. És una típica casa de possessió mallorquina, que data del segle XV.

Està situada al que un temps fou una vinya, que va produir excel·lents vins a Santa Eugènia. Actualment s'ha recuperat la tradició vinícola, plantant noves vinyes, retornant a la llum una forma de vida ja oblidada. El Celler és la part més representativa de la casa, on actualment es troba un restaurant.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eugènia (municipi de Mallorca) Modifica l'enllaç a Wikidata