Sant Joan (Mallorca)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | |||
| Illa | Mallorca | |||
| Comarques | Pla de Mallorca  | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.195 (2023) (56,95 hab./km²) | |||
| Gentilici | Santjoaner, santjoanera[1] | |||
| Idioma oficial | català | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 38,54 km² | |||
| Altitud | 152 m | |||
| Limita amb | ||||
| Patrocini | Sant Joan | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 07240 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 07049 | |||
| Lloc web | ajsantjoan.net | |||
.svg)
.svg)
.jpg)
Sant Joan[a] és una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300. Confronta amb els termes municipals de Petra, Vilafranca de Bonany, Porreres, Montuïri, Lloret de Vistalegre i Sineu.[2]
Població
[modifica]La població és de 2.204 habitants segons dades de l'IBESTAT per l'any 2023, coneguts com a santjoaners. Els llinatges més comuns són Bauçà (Bauzà), Gaià (Gayà), Mates (Matas), Company i Mas.[4]
Història
[modifica]L'actual poble de Sant Joan creixé al voltant del rafal Alahmar, que formava part del districte musulmà de Yiynaw-Bitra en el moment de la conquesta de Jaume I. Durant el repartiment posterior, va ser assignat a la part reial i cedit inicialment a Pere de Palau.[5] Però durant el govern de Pere I d'Urgell, passà a mans d'Àries Yvanyes[6], un cavaller portuguès originari de Sant Joan de Veri[b], començant a conèixer-se com a Sant Joan de Sineu.
Seguint el pla de les Ordinacions de Jaume II de Mallorca, Sant Joan adquirí oficialment l'estatut de vila l'any 1300. Aquest pla responia a la necessitat d'organitzar i repoblar l'illa, creant nous municipis amb autonomia administrativa i jurídica. Aquest fet va permetre a Sant Joan consolidar-se com a nucli urbà independent i desenvolupar una estructura socioeconòmica pròpia.
Entre 1322 i 1343, Sant Joan formà part de la baronia i senyoria jurisdiccional del noble Àries Ferrandis, qui la rebé en intercanvi per la de Bunyola. Aquest intercanvi fou acordat amb el rei Sanç I de Mallorca.[9]
Durant el segle xvi, Sant Joan, com altres poblacions mallorquines, es veié immersa en la revolta de la Germania. Un nombre significatiu de santjoaners s'uniren a la revolta, la qual tenia el suport de les classes baixes contra els privilegis de la noblesa i les tensions amb el govern reial. Aquest episodi causà danys importants a diverses possessions de Sant Joan, com Sa Bastida, Solanda i Horta, que foren saquejades. Prop d'un centenar de santjoaners participaren en la revolta, una trentena participaren en diverses batalles, una vintena moriren i una desena restaren fidels a la noblesa.[10][11]
Festes
[modifica]A Sant Joan s'hi celebren 8 festes diferents al llarg de l'any,[12] algunes locals, com la festa patronal (el dia de Sant Joan Degollat, 29 d'agost), la festa del Sol que Balla (24 de juny), la Festa del Quart Diumenge o del Pa i Peix (quart diumenge de Quaresma) i la Festa del Botifarró (no oficialment "des Butifarró") o de sa Torrada (principis d'octubre); i d'altres més foranes, com són el Dia del Llibre i la Rua (Carnaval).
Festes locals
[modifica]A més de la festa patronal, Sant Joan celebra les festes del poble, que inclouen diversos actes tradicionals com el correfocs, la sortida de dimonis i la missa solemne, entre altres.
Els Dimonis de Sant Joan, vinculats al Centre Cultural de Sant Joan, consisteixen en set figures dissenyades per Antoni Roig i Sierra que representen els set pecats capitals: luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia. La primera disfressa es va presentar l'any 1983 i les altres s'hi van afegir progressivament en els anys següents.[13] Els dimonis fan diverses aparicions durant les festes patronals, perseguint els participants i colpejant-los lleument amb llenderes, i s'han convertit en un símbol icònic de les festes locals.
Els Diables de Sant Joan, també associats al Centre Cultural, van ser la primera colla de diables de les Illes Balears, debutant a l'agost de 1993.[14] Surten durant el correfocs, acompanyats pel Corb de Sant Nofre, una figura bicèfala que va ser la primera bèstia de foc creada a les Balears. El Corb de Sant Nofre va ser dissenyat l'any 1998 per Kake Portas i es basa en un mite local sobre una parella de corbs del Puig de Sant Nofre.[15]
Política
[modifica]Eleccions municipals
[modifica]| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| MÉS | Richard Thompson | 469 | 5 | 41,17% | |
| Proposta per les Illes | Francesc Mestre Estelric | 308 | 3 | 27,04% | |
| Partit Popular | Hermosinda Isabel Mariño Pocovi | 203 | 2 | 17,82% | |
| Partit Socialista de les Illes Balears | Catalina Perelló Pascual | 148 | 1 | 12,99% | |
| Total | 1.128 | 11 | 76,11% | ||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Proposta per les Illes | Francesc Mestre Estelric | 537 | 5 | 46,21% | |
| Assemblea per Sant Joan-MÉS-APIB | Pedro Galmés Gomila | 327 | 3 | 28,14% | |
| Partit Popular | Josué Gayá Díaz-Munío | 180 | 2 | 15,49% | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | José Bauzá Fontirroig | 110 | 1 | 9,47% | |
| Total | 1.170 | 11 | 78,16% | ||
Després de les eleccions de 2015, el pacte de governabilitat va ser entre el PI i el PP, amb Pablo Pascual exercint com a batle primer i cedint el relleu a Francesc Mestre a mitjan 2017.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Assemblea per Sant Joan-MÉS-APIB | Catalina Gayà Bauzà | 448 | 4 | 37,97% | |
| Proposta per les Illes | Francesc Mestre Estelric | 331 | 3 | 28,05% | |
| Partit Popular | Pablo Pascual Tovar | 280 | 3 | 23,73% | |
| Partit Socialista Obrer Espanyol | José Bauzá Fontirroig | 100 | 1 | 8,47% | |
| Partido Familia y Vida | 1 | - | 0,08% | ||
| Total | 1.197 | 11 | 77,48% | ||
Clima
[modifica]El clima de Sant Joan, com a la resta de les Illes Balears, és de tipus mediterrani, classificat com a Csa segons el sistema Köppen-Geiger.[19] Tot i això, si ens atenim a les subdivisions climatològiques clàssiques a les Illes Balears, podem distingir tres zones: una de càlida; una de temperada que cobreix la major part de l'arxipèlag, i una de més freda situada a la Serra de Tramuntana. La zona càlida es localitza a les Pitiüses, així com al centre de l'illa de Mallorca, on es troba el Pla de Mallorca. En conseqüència, el poble de Sant Joan se situaria dins d'aquesta àrea més càlida i seca, on les temperatures fresques poden ser lleugerament més extremes (amb una diferència de dècimes).
| Mesos | gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | Anual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temperatures mitjanes (ºС) | 10 | 10,9 | 11,9 | 13,9 | 18,5 | 21,7 | 24,7 | 24,7 | 22,3 | 18,1 | 13,7 | 11,3 | 16,8 |
| Precipitacions totals (mm) | 31,8 | 22,5 | 11,4 | 33,1 | 31,1 | 12,3 | 4,8 | 14,8 | 48,4 | 88,6 | 82,5 | 53,2 | 434,5 |
Cultura
[modifica]Publicacions i entitats
[modifica]
A Sant Joan s'editen actualment dues revistes locals, Mel i Sucre i Damunt Damunt, ambdues de periodicitat mensual i escrites íntegrament en català. Mel i Sucre va començar a publicar-se a principis de 1980 i forma part de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca. Abans es va publicar la revista Sant Joan, i durant la dècada de 1940 es va editar la revista Documenta, dedicada a la història local i redactada majoritàriament en castellà, tot i que també contenia col·laboracions en català. Això feu de Documenta una de les primeres publicacions de la postguerra a utilitzar el català. Francesc de Borja Moll, un dels qui hi varen escriure, va dir «El cas de Sant Joan és notabilíssim, és un cas únic i digne de vertadera admiració...».
El grup de Documenta era conegut popularment com «Ses Teranyines», en referència a la seva tasca de «llevar les teranyines» dels papers vells. Inspirant-se en aquest grup, durant la dècada de 1990 va aparèixer el Col·lectiu Teranyines, un grup dedicat a la recerca sobre la història i cultura de Sant Joan. La seva activitat principal ha estat la publicació de la col·lecció Monografies Santjoaneres, que el 2015 comptava amb 24 números. A més, organitzen anualment la Diada del Pare Ginard, en homenatge a Rafel Ginard i Bauçà, folklorista i autor del monumental Cançoner Popular de Mallorca. El col·lectiu també publica anualment el Pronòstic Santjoaner.
Llengua
[modifica]A Sant Joan es parla una variant del català força particular, el santjoaner, que es caracteritza pel fet que confon la e oberta i la tancada: així, Déu i deu (el nombre 10) es pronuncien igual, ['dew]. Aquest fenomen també es pot observar a les viles de Maria de la Salut i de Felanitx.
Teatre
[modifica]A Sant Joan hi ha dos grups de teatre locals: un de teatre infantil i un altre d'adults, aquest últim anomenat Biaixos i Capgirons. Tots dos grups estan dirigits per Antoni Bonet "Síndic". Cada any, ambdós grups presenten diverses obres teatrals, destacant dues representacions fixes: una sobre Herodes i els Tres Reis d'Orient, que es realitza el 6 de gener, i una altra sobre la crucifixió de Jesús de Natzaret, que té lloc el Divendres Sant.
Himne al poble de Sant Joan
[modifica]Josep Rosselló Ordines (1882-1966) va ser mestre de Sant Joan entre els anys 1910 i 1924. A més de la tasca pedagògica, va ser músic, geòleg i impulsor de la llengua internacional. L'any 1913 va compondre l'Himne al poble de Sant Joan, que ell mateix va musicar. Actualment, es canta al final de l'ofici solemne amb motiu de la festa de Sant Joan Degollat, el 29 d'agost.
Santjoaners il·lustres
[modifica]Fills Predilectes de l'Ajuntament de Sant Joan
[modifica]- Fra Lluís Jaume Vallespir (Sant Joan, 18 d'octubre de 1740 – San Diego, Califòrnia, 5 de novembre de 1775) fou un missioner franciscà enviat a Califòrnia amb el grup de setze frares de Juníper Serra.
- Jaume Mas i Noguera «el Mestre Mas» (Manacor, 13 d'octubre de 1832 – Sant Joan, 27 d'octubre de 1910) fou el primer mestre nacional de l'escola de nins del poble.[20] Segons paraules del folklorista autòcton Rafel Ginard Bauçà, el Mestre Mas feu una «retxa dins s'ensenyança». Nascut a una família manacorina de tradició carlina, als vint-i-cinc anys anà a Sant Joan per ser-ne el mestre de l'escola de nins, plaça que prengué el 8 d'agost de 1858. Ben aviat proliferarien les felicitacions pel seu treball, tant des de la Junta Local que s'ocupava de l'educació de la vila com des dels informes dels inspectors provincials, ja que se'l responsabilitzava d'un progrés acadèmic excepcional dels seus alumnes. Al llarg de la seva estada a Sant Joan, el Mestre Mas fou recompensat o proposat de recompensa múltiples vegades. El febrer de 1895 ascendí de categoria professional i cedí la seva plaça de mestre del poble per anar-se'n a impartir classe a Inca, on tanmateix hi estigué per poc temps perquè aviat es va jubilar. Només un any després del seu abandó de l'escola santjoanera, l'inspector en feu un informe negatiu, en què assenyalava un millor nivell de l'escola de nines que la de nins per primera vegada en la història. L'agost de 1925 fou nomenat Fill Predilecte de la vila de Sant Joan en els actes de les festes patronals. A principis dels anys 30 també es rebatejà amb el seu nom un carrer del poble; avui dia encara el conserva.
- Antoni Oliver Gayà «dels Calderers» (Sant Joan, 1863 – 30 d'octubre de 1936) fou un impulsor de l'agricultura moderna.
- Mossèn Francesc Mas i Galmés «el Rector Mas» (Sant Joan, 22 de juny de 1878 – 23 de juliol de 1953) fou rector de Sant Joan i constructor del Centre Catòlic i de l'església parroquial.
- Fra Rafel Ginard i Bauçà (Sant Joan, 27 de juliol de 1899 – Artà, 15 d'octubre de 1976) fou un folklorista i poeta.
- Joan Mas i Matas «el Mestre Pagès» (Sant Joan, 2 de juliol de 1913 – 29 d'octubre de 1982) fou un mestre.
- Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 3 d'abril de 1917 – Palma, 25 de juny de 1998) fou un poeta.
Altres santjoaners il·lustres
[modifica]- Climent Picornell Bauzà (Fotògraf): Fotògraf naturalista mort l'any 2003.
- Climent Picornell Bauzà (Geògraf): Doctor en Geografia i professor de la UIB.
- Climent Picornell Florit: Pintor i escultor.
- Guillem Bou Mas: Glosador i membre il·lustre de la Penya Motorista.
- Gabriel Company Gayá (Forner Boveta): Glosador.
- Miquel Gual Bauzà: Ciclista professional entre 1944 i 1956.
- Antoni Karmany i Mestres: Ciclista professional campió de Muntanya de la Volta a Espanya el 1960, 1961 i 1962.
- Gabriel Company Bauzà: Ciclista professional entre 1954 i 1962.
- Joan Company Florit: Director de corals i musicòleg.
- Josep Estelrich Costa: Capellà, historiador i fundador del Col·lectiu Teranyines.
- Josep Estelrich Mieres: Pagès, fundador d'Unió de Pagesos de Mallorca.
- Josep Roig Bauçà: Mestre d'educació física i director del Col·legi Públic Son Juny durant 35 anys, víctima mortal de la COVID-19 l'1 de maig del 2020.[21]
Serveis
[modifica]Educació
[modifica]El Col·legi Públic Son Juny de Sant Joan és un centre d'educació infantil i primària adscrit a l'IES Sineu. Aquest centre utilitza el català com a llengua vehicular i d'ensenyament, seguint el model lingüístic establert per la normativa educativa balear. Està ubicat al Passeig Joan Mas i Mates, a l'entrada del poble, dalt del turó de Son Juny.[22]
El centre disposa de dues edificacions: un edifici per a l'educació primària i un altre dedicat a l'educació infantil, inaugurat el primer l'any 1985 i el segon l'any 2004. A més de les aules, les instal·lacions inclouen un poliesportiu municipal i un camp de tennis, que permeten la realització de les classes d'educació física. El col·legi també compta amb un hort escolar, un galliner per a activitats de compostatge i un estany.
El col·legi publica una revista anual anomenada Kromioussa, basada en el tema educatiu destacat de cada any. El curs 2023/24, el centre comptava amb 217 alumnes matriculats. La plantilla del professorat incloïa 15 mestres, 8 especialistes i una mestra de religió.[23]
Transports
[modifica]Tot i dir-se estació de Sant Joan, l'estació, que s'interposa en el recorregut Inca-Manacor, està situada dins el terme de Sineu. Tanmateix, el mes de febrer de 2012 es tancà l'estació de Sant Joan i se suprimiren algunes freqüències; ara l'autobús transporta passatgers des del centre de Sant Joan a l'estació de Sineu i a viceversa, enllaçant així algunes arribades del tren.
Esports
[modifica]El municipi de Sant Joan disposa d'un pavelló esportiu situat al turó de Son Juny, al costat de l'escola pública.[24] El Pavelló Municipal de Son Juny és la seu i estadi dels dos clubs de futbol sala locals: Just-Just Sant Joan, que competeix a la Tercera divisió nacional, i el Sant Joan Club Esportiu, fundat el 2007, que disputa els seus partits a la Lliga de Primera Regional.[25]
Els dos clubs tenen una base de jugadors molt semblant. El Just-Just Sant Joan compta amb categories que van des de prebenjamí fins a infantil, mentre que el Sant Joan Club Esportiu disposa d’equips en les categories infantil, cadet i juvenil.
El Just-Just Sant Joan ha aconseguit dues Copes de la Federació en la categoria benjamí durant les temporades 2012/13 i 2013/14. El club amb més èxits esportius del municipi és el Sant Joan C.E., amb un palmarès que inclou una Copa de la Lliga Regional (2009), una Copa de la Lliga Juvenil (2011) i dos cops Campió de Lliga de 1ª Regional (2018 i 2021[26]).
Anecdotari
[modifica]- L'any 1930, va fer una calabruixada perillosa a Sant Joan. Va rompre cinc mil teules aproximadament, en només 10 minuts. Per fer-se una idea, eren com ous de gallina, fins i tot algunes com codonys; algunes pesaven devers 50 grams, fins i tot alguns deien que n'havien pesat de 70 a 80. I amb aquest temps tan escàs es varen perjudicar els pallers, a més de crear inundacions en cases i matar aus de bestiar.[27]
- Una rondalla de Mossèn Alcover titulada «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església» explica que la raó per la qual el poble veïnat de Sineu té el campanar lleugerament separat de la seva església és que els santjoaners intentaren endur-se'l cap a Sant Joan estirant-lo amb cordes, ja que Sant Joan encara no en tenia. Tanmateix, els sineuers se n'adonaren i els aturaren quan només l'havien desplaçat una passa o dues enllà.[28]
Referències
[modifica]- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Sant Joan (Mallorca)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Joan». Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears. [Consulta: 13 març 2023].
- ↑ «2.06 Distribució municipal del primer cognom». IBESTAT. [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ Ginard Bujosa, Antoni; Ramis Puig-Gros, Andreu. «La toponímia del repartiment al districte de Sineu» (PDF). XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia p. 128. Universitat de les Illes Balears, Servei Lingüístic, 2009. [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ Ramis Puig-Gros, Andreu; Rosselló Bordoy, Guillem. «Toponímia precatalana a Llorito» (PDF). XX Jornada d'Antroponímia i Toponímia p. 134. Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic., 2007. [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ «Vila de São João de Ver. Súmula Histórica.». [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ «Um pouco da história de São João de Ver.». [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ Florit, Guillem; Mestre, Mateu «La Bastida» (PDF). Mel i Sucre [Sant Joan], 113, 01-11-1989, pàg. 22-23.
- ↑ Florit, Guillem; Sastre, Mateu «La Germania» (PDF). Mel i Sucre, 124, 01-10-1990, pàg. 22-23 [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Història de Sant Joan». Ajuntament de Sant Joan. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Fires, Festes i Mercats - Pàgina Web de l'Ajuntament», 08-10-2024. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Dimonis». Centre Cultural de Sant Joan. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Diables». Centre Cultural de Sant Joan. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Corbs de Sant Nofre». Centre Cultural de Sant Joan. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Resolución de 5 de julio de 2023, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se publica el resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 207/2023, de 3 de abril, y celebradas el 28 de mayo de 2023, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Girona, Granada, Guadalajara, Huelva, Huesca e Illes Balears.». BOE. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 192 Lunes 12 de agosto de 2019 Sec. III. Pág. 89027 III. OTRAS DISPOSICIONES JUNTA ELECTORAL CENTRAL 11875 Resolución de 6 de agosto de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Granada, Guadalajara, Huelva, Huesca, Illes Balears, Jaén.». BOE. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ «Acuerdo de 1 de julio de 2015, de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 233/2015, de 30 de marzo, y celebradas el 24 de mayo de 2015, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Gipúzkoa, Girona, Granada, Guadalajara, Huelva, Huesca, Illes Balears, Jaén.». BOE. [Consulta: 8 octubre 2024].
- ↑ Peel, M. C., Finlayson, B. L., & McMahon, T. A. (2007). "Updated world map of the Köppen-Geiger climate classification". Hydrology and Earth System Sciences, 11, 1633–1644. DOI: [10.5194/hess-11-1633-2007]
- ↑ La font primària de la subsecció és Estelrich Blanch, Joana. «Jaume Mas i Noguera». A: Fills predilectes de Sant Joan.
- ↑ Ferriol, Rosa «Sant Joan despide a Josep Roig, "faro" de la escuela Son Juny». Diario de Mallorca, 01-05-2020 [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «CEIP Son Juny». CEIP Son Juny. [Consulta: 10 octubre 2024].
- ↑ «Memòria CEIP Son Juny 2023/24». CEIP Son Juny. [Consulta: 4 octubre 2024].
- ↑ «Pavelló Municipal Son Juny FS». [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ «Sant Joan C.E.». [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ «Clasificación 2020/21» (en espanyol). [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ Soler, Ginard i Bauçà, 1998, p. 92.
- ↑ Mn. Alcover «Com és que es campanar de Sineu està una mica decantat de l'església». Rondalles mallorquines, XXIV, 397.
Notes
[modifica]- ↑ Abans conegut també com a Sant Joan de Sineu, perquè n'havia depengut,[2] i ocasionalment dit, per diferenciar-lo d'altres pobles anomenats Sant Joan, Sant Joan de la Bastida (per la possessió de la Bastida)[3] i Sant Joan de Mallorca.
- ↑ Possiblement sigui São João de Ver,[7] vila portuguesa del districte d'Aveiro d'origen altmedieval amb una parròquia també dedicada a Sant Joan Baptista.[8]
Bibliografia
[modifica]Monografies santjoaneres
[modifica]- Estelrich i Costa, Josep. La parròquia de Sant Joan (1900-1993). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1993. ISBN 84-86815-42-6.
- Estelrich i Costa, Josep. El pujol de Consolació de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1993. ISBN 84-7535-248-0.
- Costa i Salom, Carles. Sant Joan, un temps. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1995. ISBN 84-7632-244-5.
- Maimó i Vadell, Joan. Miquel Gayà i Sitjar. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1996. ISBN 84-87026-58-3.
- Canuto; Estelrich; Font; Moratinos; Sastre. Els malnoms de Sant Joan. Segles XIX-XX. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1996. ISBN 84-921996-0-1.
- Estelrich Mieres, Josep. República, guerra civil, postguerra a Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1996. ISBN 84-921996-1-X.
- Soler, Dr. Sebastià; Ginard, fra Rafel; Bauçà, Mn. Bartomeu. El temple parroquial de Sant Joan. De l'església vella a l'església nova. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1998. ISBN 84-921996-2-8.
- Bauçà i Barceló, Joan. La música a Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 1998. ISBN 84-921996-3-6.
- Ginard i Bauçà, fra Rafel. Sant Joan, la meva terra. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1999. ISBN 84-921996-3-6.
- Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Setè centenari de la parròquia de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 1999. ISBN 84-921996-5-2.
- Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Sant Joan, una vila set vegades centenària (1300-2000). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2000. ISBN 84-921996-6-0.
- Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. Josep Rosselló Ordines (1882-1966). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2000.
- Sastre i Gayà, Antoni. Les eres de Sant Joan. Col·lectiu Teranyines, 2002. ISBN 84-921996-8-7.
- Ginard i Bauçà, fra Rafel. De com era infant. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2003. ISBN 84-921996-9-5.
- Miscel·lània del Col·lectiu Teranyines. La família Oliver dels Calderers. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2003. ISBN 84-933074-0-8.
- Sastre Gayà, Antoni. Menestrals i botiguers de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2004. ISBN 84-933074-1-6.
- Mates; Bausà; Costa; Estelrich; Estelrich; Estelrich. Fills predilectes de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2006. ISBN 84-933074-2-4.
- Sastre Gayà, Antoni. Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2008. ISBN 978-84-933074-3-1.
- Bausà Roig, Josep. Fra Lluís Jaume (1740-1775). Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2008. ISBN 978-84-933074-4-8.
- Miscel·lània homenatge a Josep Estelrich i Costa. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2009. ISBN 978-84-933074-6-2.
- Sastre Gayà, Antoni. Hortolans de Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2012. ISBN 978-84-933074-6-2.
- Sastre Gayà, Antoni. Agricultura i ramaderia a Sant Joan en el segle XX. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2014. ISBN 978-84-933074-7-9.
- Bauçà i Barceló, Joan. L'obra del cançoner popular de Catalunya a Sant Joan. Sant Joan: Col·lectiu Teranyines, 2014. ISBN 978-84-933074-8-6.
Altres fonts
[modifica]Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
