Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreNomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears
Tipus diccionari
Fitxa
Publicació Illes Balears
Editor Gabinet d'Onomàstica del Servei Lingüistic de la UIB
Modifica les dades a Wikidata

El Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears és una publicació del Gabinet d'Onomàstica del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que recull tota la toponímia de les Illes Balears, des de municipis fins a caseries o urbanitzacions.

Correspon al Govern de les Illes Balears la fixació de la toponímia oficial, i la UIB és l'única entitat consultiva reconeguda. El propòsit d'aquest nomenclàtor és fer una proposta acadèmica basada en criteris lingüístics. Els objectius són:

  • la regularització formal de la toponímia tradicional, i
  • una proposta de noms alternatius per a les promocions turístiques amb uns noms inadmissibles que no respecten el medi i la cultura del país.

Les característiques generals que presenta el nomenclàtor són:

  • Article salat. És criteri general a les Illes Balears l'ús dual de l'article segons el registre formal o informal. La tradició històrica és l'ús culte de la toponímia amb l'article propi de la llengua formal. Només en pocs casos l'article és invariable tant formalment com informalment.
  • En alguns casos l'article té una funció genèrica utilitzant-se dins un text però suprimint-se en els rètols. Per exemple, «(el) Port de Sóller».
  • En l'escriptura aglutinada o separada d'elements genèrics se segueix el criteri delimitador de l'article definit: la Vila Nova, però Vilanova.
  • En els noms repetits es proposa adjuntar determinants (el Castell de Sant Felip, nom històric per diferenciar altres castells), o bé eliminar-ne alguns d'innecessaris (supressió del determinant de Menorca a Ciutadella).

Municipis[modifica]

Relació de municipis amb una proposta diferent de la forma oficial:

Article literari[modifica]

La toponímia oficial es va fixar en el decret 36/1988 del 14 d'abril, amb algunes correccions posteriors. Es recull una doble denominació oficial acceptant tant l'article literari com l'article salat. En la pràctica, però, el govern i la majoria d'ajuntaments utilitzen pràcticament de forma exclusiva l'article salat.

És criteri del Nomenclàtor utilitzar en la toponímia l'article literari propi dels registres formals, sense que sigui impediment de què es pugui utilitzar l'article salat col·loquialment. Es posa com a exemple la similitud amb l'article "lo" nord-occidental. Els municipis significativament afectats són:

Article invariable[modifica]

Relació de nuclis de població amb article literari invariable tant en registres formals com informals:

Noms alternatius[modifica]

Algunes de les propostes de recuperació de noms tradicionals en substitució de noms turístics aliens:

  • Mallorca:
    • Platja d'Alcúdia en lloc de Ciudad Blanca, a Alcúdia
    • La Vinyola en lloc d’El Paraíso i Son Catlar de Dalt en llorc de Dalt de sa Ràpita, a Campos.
    • Son Granada en lloc de Las Palmeras i Tolleric en lloc del Dorado, a Llucmajor.
    • Els Domingos Petit en lloc de Cala Tropicana i la Marineta en lloc de Santiago de Compostela, a Manacor.
    • Platja de Palma en lloc de La Ribera, Los Tamarindos, Sometimes i Las Maravillas, a Palma.
    • La Costa de Son Jordi en lloc de Costa de los Pinos, a Son Servera.
    • Son Ferrandell en lloc de George Sand, Chopin i Shangri La, a Valldemossa.
  • Menorca:
  • Pitiüses:

Enllaços externs[modifica]