Ciutadella de Menorca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCiutadella de Menorca
Escudo de Ciudadela (Islas Baleares).svg
Ciutadella from air.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Ciutadella respecte de Menorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 40° 00′ 05″ N, 3° 50′ 11″ E / 40.001388888889°N,3.8363888888889°E / 40.001388888889; 3.8363888888889
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMenorca Modifica el valor a Wikidata
Població
Total29.840 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat160,39 hab/km²
Gentiliciciutadellenc, ciutadellenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície186,05 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud24 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniJoan Baptista i Maria Auxiliadora Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governJoana Maria Gomila Lluch Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07760 i 07769 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07015 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajciutadella.org Modifica el valor a Wikidata

Ciutadella és la ciutat més poblada de Menorca (29.840 habitants, segons INE el 2019), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca. Avui dia es diu Ciutadella de Menorca de manera oficial, per tal de no confondre-la amb altres topònims ni afegir-hi certes connotacions històriques quant a l'antiga personalitat política d'aquesta població.

Al llarg dels segles, els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka. Però va ser a partir del 17 de gener de 1287, arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana i europea, amb la conquesta d'Alfons III, que s'imposà el nom actual —topònim que, etimològicament, prové del llatí civitatella, diminutiu de civitas (ciutat). Tot i això, aquest nom ja prevalia entre la població romanitzada i els mossàrabs menorquins anteriors a la colonització catalana.

Carrer de Ciutadella de Menorca

Història[modifica]

Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l'illa de Menorca. A prop del nucli actual trobem assentaments amb els primers pobladors, de la cultura talaiòtica i també un probable assentament fenici. En aquest sentit, hi ha una presència abundant de restes arqueològiques de la cultura talaiòtica dins del terme municipal de Ciutadella. La construcció més coneguda és la Naveta des Tudons, situada a la carretera entre Ciutadella i Maó. Les navetes funeràries són un tipus de monument funerari exclusiu de Menorca. Es tracta de sepulcres col·lectius, que van estar en ús a la fi de la Edat del Bronze.

De l'època talaiòtica cal destacar també les restes del poblat de Son Catlar —amb una muralla ciclòpia de vora un quilòmetre de longitud—, i els poblats de Torretrencada i Torrellafuda. Tots aquests poblats conserven les seues taules, construccions religioses també exclusives de Menorca, però només a Torretrencada es conserva de manera íntegra. Tots aquests poblats també conserven talaiots, les grans torres que donen nom a la cultura talaiòtica. Així mateix, a la cala Morell es pot visitar una necròpoli de coves de l'època talaiòtica i un poblat de navetes d'habitació o naviformes, d'època pretalaiòtica (el poblat de Cala Morell).

La història de Ciutadella, juntament amb la resta de Menorca, ha estat impregnada per les diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica. Des dels romans —que fundaren l'actual Ciutadella (anomenada Iamo)— fins als vàndals, passant per l'Imperi Romà d'Orient (534) fins a arribar a la dominació islàmica (durant la qual s'anomenà Medina Manurqa). Durant aquesta època (segles IX i XI), es va acabar de configurar una gran part de l'actual traçat dels carrers de Ciutadella, al voltant de l'antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III l'any 1287 i posteriorment, repoblada per habitants del nord de Catalunya.[1]

El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 dels quals a la Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del castell de Sant Felip de Maó, i assetjaren i destruïren la ciutat, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que és conegut com l'Any de sa Desgràcia.

El nucli antic de la ciutat va romandre protegit per una muralla, fins a finals del segle xix, l’origen de la qual cal buscar-lo a l'època romana i àrab; i va ser reforçada després de la reconquesta, parcialment destruïda durant l'Any de sa Desgràcia i reconstruïda durant el segle xvii. Actualment només se'n conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l'antic bastió del Governador, situat darrere de l'Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII es van construir nombrosos palaus i esglésies a l'interior de les muralles.[1]

Clima[modifica]

El clima de Ciutadella és de tipus mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus. Com que l'illa de Menorca és la més septentrional de les Illes Balears, les precipitacions són una mica superiors a la mitjana de l'arxipèlag però, tot i així, són pràcticament inexistents a l'estiu. Ciutadella té una mitjana d'aproximadament 600 mm anuals. Atès que Ciutadella es troba en la part occidental de l'illa, sovint apareixen vents que a l'hivern poden arribar als 110km/hora. Ciutadella té una temperatura mitjana d'uns 16-18 °C; les temperatures màximes oscil·len entre els 35 °C i les temperatures mínimes, entre els 4 °C a l'hivern. En algunes ocasions poden arribar a temperatures inferiors als 2 °C.

Entitats de població[modifica]

Entitat de població Habitants (2005)
Almudaina 62
Barranc d'Algendar 90
Ciutadella de Menorca 20.099
Sant Joan de Missa 329
Santandria 3.347
Son Morell 330
Torre Saura 53
Torre Trencada 44
Tres Alqueries 2.413
Tudons 194
la Vall 11
Font: Idescat

Política i govern[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joan Sintes Anglada UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Antoni Orell Calafat PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Antoni Salvador Caules PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Josep Carretero Febrer PP 15/06/1991 --
1995–1999 Gabriel Allés Vázquez
Assumpta Vinent Barceló
PP 17/06/1995 --
1999–2003 Pau Lluís Lluch Mesquida INME 03/07/1999 --
2003–2007 Llorenç Brondo Jover PP 14/06/2003 --
2007–2011 Llorenç Brondo Jover[2]
Pilar Carbonero Sánchez
PP
PSIB
16/06/2007 --
2011–2015 José María de Sintas Zaforteza[3]
Ramon Sampol
PP 11/06/2011 --
2015–2019 Joana Maria Gomila Lluch MxM 13/06/2015 --
Des de 2019 Joana Maria Gomila Lluch MxM 15/06/2019 --

Gastronomia[modifica]

El menjar més destacat és el cuscussó. El cuscussó són unes postres típiques de Menorca, fetes amb mantega de vaca, mel, sucre, pa picat o mòlt, ametlla picada, canyella i ratlladura de llimona. Els seus orígens són àrabs i consisteixen en unes postres tradicionals nadalenques. Es tracta d'una recepta molt antiga. A part de com a postres, s'empra també com a farcit per a qualsevol tipus de carn —per exemple, el Gall dindi farcit de cuscussó, un altre plat de Nadal. Xocolata i ensaïmada és un berenar típic de Sant Joan.

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpia[modifica]

Castell de Sant Nicolau.

Nuclis nous[modifica]

El port de Ciutadella amb la catedral al fons
Ciutadella des de l'aire

Llocs d'interès[modifica]

Monuments[modifica]

Vegeu també: Llista de monuments de Ciutadella

Platges[modifica]

Dins el terme municipal de Ciutadella podem trobar dos tipus de platges: platges en el nucli urbà i platges verges. Les primeres són les platges situades a l'entorn dels afores del municipi o a les urbanitzacions, i compten amb tota mena de serveis. Les segones són platges situades lluny del nucli urbà i de les zones urbanitzades del municipi, i no tenen cap tipus de servei per als usuaris.

Les principals platges de Ciutadella hi ha la Cala Parejals (Cova dels Pardals), Son Vell, Platja de Son Xoriguer, Cala en Bosch, Cala Blanca, Cala Santandria, Sa Caleta de Ciutadella, Cala d'es Degollador, Cala des Frares, Cala en Blanes, Cala en Brut, Cala en Forcat, Cales Piques, Cala Pous, Cala Es Morts, Codolar de Torrenova, Codolar d'en Bou, Cala Morell, Cala Fontanelles, Algaiarens, Platja des Bot, Cala en Carbó, Cala del Pilar i Sa Falconera d'Alfurinet.

Festa Major[modifica]

Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren el 23 i 24 de juny, conegut com "El dissabte del 24". Tracten de mantenir viu l'esperit medieval i hi participen els diferents estaments de la ciutat: la noblesa, el clergat, els menestrals i els pagesos, que són els grans protagonistes.

La festa comença el diumenge abans del dia 23 de juny. El be, que està adornat amb flocs de colors, i "S'homo des be" (el porta damunt l'espatlla durant tot el dia). S'homo des be i els caixers (fabioler, caixer fadrí —que porta la bandera de Sant Joan i pot ser pagès o menestral—, caixer casat, caixer pagès de tramuntana, caixer pagès de migjorn, el caixer senyor i la capellana) visiten cases de Ciutadella tot el dia. És tradició tocar el be, ja que diuen que dona bona sort.

El dia 23 de juny, de bon matí, comença l'arribada de cavalls dels llocs del voltant. De tota manera, no és fins passades les 14 hores, després de demanar el fabioler permís per començar el replec, quan comencen a prendre protagonisme els cavalls en les festes.

Persones il·lustres[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Conjunt Històric de Ciutadella». Ciutadella Antiga - Centre Comercial Obert. [Consulta: 27 agost 2015].
  2. Va deixar el càrrec degut a una moció de censura
  3. Va dimitir del càrrec

Enllaços externs[modifica]