Sant Lluís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sant Lluís (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaSant Lluís
Escut de Sant Lluís
Esglèsia de Sant Lluís 1.jpg

Localització
Localització de Sant Lluís respecte de Menorca.svg
39° 50′ 58″ N, 4° 15′ 29″ E / 39.849444444444°N,4.2580555555556°E / 39.849444444444; 4.2580555555556
Estat Espanya
Autonomia Illes Balears
Illa Menorca
Municipis 14
Població
Total 7.313 (2016)
• Densitat 211,18 hab/km²
Gentilici Santlluisser, santlluissera
Geografia
Superfície 34,63 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 60 m
Limita amb
Història
Patró Sant Lluís
Organització i govern
• Batlessa Montse Morlà Subirats (Volem Sant Lluís; 2015)
Indicatius
Codi postal 07710
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 07052
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Sant Lluís és una població i municipi de Menorca. La població es diferencia de la resta de poblacions menorquines en què va ser fundada pels francesos, durant la seva breu dominació de l'illa, al segle XVIII.

Entitat de població Habitants (2006)
Alcalfar 130
Algar, s' 356
Biniancolla 83
Binibèquer Nou 369
Binibèquer Vell 281
Binissafúller-Platja 169
Binissafúller Roters 104
Cap d'en Font 114
Pou Nou-Consell 265
Punta Prima 316
Sant Lluís 3.133
Son Remei-Son Ganxo 187
Torret 204
Ullastrar, s' 154
Font: IBESTAT

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Lluís XV de França

El nom de la població es va posar en honor del rei Lluís XV de França, que regnava a l'època de la seva fundació.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la breu dominació francesa de l'illa de Menorca, de 1756 a 1763, el comte de Lannion, governador de Menorca, va ordenar la construcció de la petita població de Sant Lluís, per a agrupar la població dispersa dels llogarrets d'aquesta zona, tal com havien demanat els habitants de la zona. Això es va començar a fer en octubre de 1762 i entorn d'una església, l'església de Sant Lluís, iniciada el 1761 i dedicada al rei de França Lluís IX. L'intendent Antoine de Causan dibuixà el plànol del futur poble, amb un traçat ortogonal propi de l'època a França, i incloent ja els noms dels carrers, que encara es conserven. Els francesos no pogueren veure conclosa la seva obra perquè en 1763 hagueren d'entregar l'illa als britànics, en virtut del Tractat de París.[1]

Des de la seva creació fins al 7 de juny de 1904, Sant Lluís va romandre sota l'administració de Maó, a excepció dels tres períodes constitucionals en el segle XIX. Aquest dia, sota el domini del rei espanyol Alfons XIII, la Diputació Provincial acordà separar el poble de Sant Lluís i els seus caserius del municipi de la capital. Dos mesos després es va construir l'ajuntament de Sant Lluís i Pedro Tudurí va ser escollit el primer alcalde del nou municipi.[1]

Envoltant la població, encara es troben alguns dels antics llogarrets, avui convertits en zona residencial, que mantenen la seva singularitat arquitectònica.[1]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Mercat de carrer a Sant Lluís
Preparant el pregó de les festes

Les manifestacions artístiques es donen cita durant els mesos de juliol i agost, amb nombroses activitats que inclouen concerts, exposicions, teatre, etc. Al poble de Sant Lluís es realitza un mercat de compra i venda d'obres d'art anomenat Mercat d'Art, que posa a mans de tots els interessats, per un preu assequible, ceràmiques i pintures dels artistes locals. La tradició musical apareix reflectida amb el Deixem lo dol, càntic alegre de la Resurrecció del Senyor, que un grup format per veïns del mateix poble interpreta el Diumenge de Pasqua a diversos escenaris. Sant Lluís compta amb una banda de tambors i cornetes, un grup de majorets, una coral, una escola de ball popular, un grup de geganters i una publicació periòdica local: la revista S'Auba.[2]

Joc de bolla[modifica | modifica el codi]

El joc de la bolla és un joc semblant al de la petanca, si bé presenta certes característiques i unes regles de joc que li confereixen una personalitat pròpia. Era un joc molt estès a tota l'illa de Menorca però actualment la seva pràctica es restringeix exclusivament a la pista de joc o jugadero del CCD Sant Lluís.[3]

Festes de Sant Lluís[modifica | modifica el codi]

Les festes majors de Sant Lluís són les festes patronals del poble de Sant Lluís, d'origen religiós i dedicades al sant patró Sant Lluís IX. Se celebren dia 25 d'agost, encara que si aquesta data cau en dia feiner es traslladen al cap de setmana següent. El programa festiu abasta les setmanes anterior i posterior a la festivitat, amb la celebració de nombrosos actes esportius i culturals. Tanmateix, com a tota festa major menorquina, els actes festius de major rellevància són els que protagonitzen el cavall i el genet: cavalcada, jaleo, missa de caixers (genets), etc. Com les altres festes majors de l'illa hi ha també una obertura oficial amb la lectura del pregó, i un final amb desfilada de carrosses i focs artificials, a més de música i ball al carrer. Durant les festes hom menja les pastisseries típiques, que inclouen formatjades, robiols, coca bamba, pastissets, etc. i hom beu pomada.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments de Sant Lluís
Carrer de Sant Lluís. Al fons, el Molí de Dalt
Cala Rafalet

El poblet de Sant Lluís està format per carrers estrets vorejats de cases blanques de dos pisos, com els altres pobles típics menorquins d'arquitectura tradicional. D'entre aquests edificis, destaquen l'església parroquial de Sant Lluís i, davant aquesta, l'ajuntament, així com algunes construccions d'estil afrancesat i els molins de vent. El molí més representatiu és el molí de Dalt, també conegut com a Molí de Sant Lluís, un molí blanc i blau reconvertit en museu etnològic, amb les seves aspes completes i la maquinària reconstruïda amb peces originals.

El litoral de Sant Lluís està dedicat al turisme, i s'hi alternen platges amb modernes urbanitzacions, com Alcalfar, S'Algar, Binibeca, Binissafúller o Punta Prima, a l'extrem sud-est de l'illa i on es pot visitar la torre de defensa costanera de Punta Prima. La torre de Binifadet és una altra torre defensiva a la costa d'aquest municipi, on també es pot visitar el Torret de Baix i Son Ganxo. Algunes cales a destacar són la Cala de Biniancolla, la Cala de Binibèquer i la Cala de Binisafúller.

Els aficionats a l'arqueologia poden visitar el poblat talaiòtic de Binisafullet Nou, habitat des de l'any 1500 aC fins al segle II aC i descobert l'any 1988; la Cova des Trull, convertida en trull en els temps prehistòrics per a l'elaboració de l'oli i ubicada a la Cala Rafalet; Biniparratx, amb onze coves excavades als penya-segats, com a necròpolis, els segles VI i V aC; Binissafúller, amb altra necròpolis prehistòrica, formada quinze coves artificials, i una de les quals disposa d'un esplèndid pilar central amb un nínxol vertical centrat; i el poblat de Biniparratx Petit, que es caracteritza per un gran talaiot i diverses construccions.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Història de sant Lluís Ajuntament de Sant Lluís
  2. Cultura a Sant Lluís Ajuntament de sant Lluís
  3. Cultura i tradicions Ajuntament de Sant Lluís
  4. Prehistòria de Sant Lluís Ajuntament de Sant Lluís

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Lluís Modifica l'enllaç a Wikidata