Partit Socialista de les Illes Balears

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: PSIB)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPSIB-PSOE
Psib.png
Dades bàsiques
Tipus organització política
Ideologia política Centreesquerra, federalisme, socialdemocràcia, progressisme
Forma jurídica
Reemplaça Federació Socialista Balear del PSOE
Data de creació o fundació 1879 (PSOE)
1913 (FSB-PSOE)
1990 (PSIB-PSOE)
Organització i govern
Seu 
Presidència Teresa Riera
Secretari general Francina Armengol
Joventuts Joventuts Socialistes de les Illes Balears
Afiliació nacional Partit Socialista Obrer Espanyol
Afiliació internacional Internacional Socialista
Afiliació europea Partit Socialista Europeu
Diputats al Parlament
19 / 59
Regidors a les
Illes Balears
179 / 931
[cal citació]
Diputats al Congrés dels Diputats
3 / 8

Lloc web www.psib-psoe.org
Modifica les dades a Wikidata

El Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a les Illes Balears. La branca juvenil es diu Joventuts Socialistes de les Illes Balears (JSIB).

Logotip del PSIB-PSOE fins al 2004.

Història[modifica]

La Federació Socialista Balear del PSOE era la secció a les Illes Balears del Partit Socialista Obrer Espanyol que va ser fundada el 1913 per Llorenç Bisbal i altres socialistes mallorquins, tot i que el socialisme s'havia començat a implantar a Palma a finals del segle XIX, creant-se les primeres agrupacions el 1892 per part del tipògraf Pere Pasqual Morey.

El 1893 es presentà la primera candidatura a Corts, i el 1900 es creà El Obrero Balear, mitjà de difusió del Partit Socialista a les Illes Balears fins a la seva desaparició amb la Guerra Civil. El 1901 Francesc Roca fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma.[1]

El Partit Socialista nasqué fortament vinculat al moviment sindical obrer, i les principals agrupacions es crearen a municipis amb una incipient indústria com Esporles, Alaró o Llucmajor, a més de Palma. Igualment es crearen les primeres agrupacions de Joventuts Socialistes, que protagonitzarien l'escissió cap al comunisme després de la I Guerra Mundial.

A principis dels anys 20 ja hi hauria regidors socialistes als municipis d'Alaró, Esporles, Lloseta, Llucmajor, Manacor i Palma. Durant la dictadura de Primo de Rivera la UGT es consolidaria com el referent sindical més important a les Illes Balears. Així els socialistes balears tengueren un important paper durant la II República, amb la seva proclamació Llorenç Bisbal es convertí en Batle de Palma el 1931, així com altres socialistes ocuparien les batlies de diferents municipis. Alexandre Jaume va ser el primer socialista a ser elegit membre de les Corts, participant en la legislatura constituent. Després de les eleccions de 1936 i de la victòria del Front Popular el socialista Jaume Garcia i Obrador presidiria la Diputació Provincial fins al cop d'estat del 18 de juliol.

Els socialistes patiren durament la repressió, alguns dels seus principals dirigents com Alexandre Jaume o Jaume Garcia i Obrador foren assassinats, i d'altres sofriren l'exili i la presó.

Els intents de reconstituir el Partit Socialista a la clandestinitat foren protagonitzats per antics dirigents de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears, però del 1940 al 1975 va tenir escassa presència, essent Andreu Crespí Salom el seu principal referent durant molts d'anys, a mitjans dels anys 70 els primers grups socialistes intentaren la refundació, amb la participació de noms com Fèlix Pons, Emilio Alonso o Manuel Mora. Després de la unificació amb el PSP el Partit Socialista cobraria més força a les illes, obtenint el seu primer gran èxit amb la batlia de Palma que fou ocupada per Ramon Aguiló entre 1979 i 1991.

El Partit Socialista va esdevenir segona força política de Balears ja enfront de la UCD i ha mantingut aquesta posició fins a les eleccions de 2008 en què superà al Partit Popular en nombre de vots per primera vegada en la història.[2] Ha governat en coalició al Consell Insular de Mallorca (1995-1999; 2007-2011; i des de 2015), ha presidit el Govern de les Illes Balears en quatre ocasions (1999-2003, 2007-2011, i des de 2015 fins a l'actualitat, en dues legislatures seguides), ha presidit el Consell Insular de Mallorca (2007-2011; 2019-actualitat) i ha recuperat la batlia de Palma el 2019.

El 1990 el Congrés dels socialistes balears va decidir adoptar el nom de Partit dels Socialistes de les Illes Balears (PSIB-PSOE).[3]

Resultats Electorals[modifica]

Parlament de les Illes Balears[modifica]

Parlament de les Illes Balears
Eleccions Escons ± Posició Vots % Govern Candidat
1983
21 / 54
Augment21 2a 107.650 35,1% Oposició Félix Pons
1987
21 / 59
=0 2a 107.762 32,6% Oposició Francesc Triay
1991
21 / 59
=0 2a 102.161 30,4% Oposició Francesc Obrador
1995
16 / 59
Disminució5 2a 90.008 24,3% Oposició Francesc Triay
1999
13 / 59
Disminució3 2a 80.327 22,02% Coalició (PSOE-PSM-EU-EV) Francesc Antich
2003
15 / 59
Augment2 2a 104.614 24,54 % Oposició Francesc Antich
2007
23 / 59
Augment2 2a 137.863 32,95% Coalició (PSOE-Bloc-UM) Francesc Antich
2011
18 / 59
Disminució5 2a 104.397 24,9% Oposició Francesc Antich
2015
14 / 59
Disminució4 2a 81.073 18,94 % Coalició (PSOE-MÉS) Francina Armengol
2019
19 / 59
Augment5 1a 116.496 27,29 % Coalició (PSOE-Podem-MÉS) Francina Armengol

Congrés dels Diputats[modifica]

Congrés dels Diputats
Elecciones Escaños ± Posición Votos % Candidat
1977
2 / 6
Augment2 2a 73.554 23,3% Félix Pons
1979
2 / 6
±0 2a 88.232 29,4% Félix Pons
1982
3 / 6
Augment1 1a 144.232 40,4% Gregori Mir
1986
3 / 6
±0 1a 137.363 40,3% Félix Pons
1989
3 / 6
±0 2a 118.624 34,4% Félix Pons
1993
3 / 7
±0 2a 140.145 34,0% Félix Pons
1996
3 / 7
±0 2a 155.244 35,9% Teresa Riera
2000
2 / 7
Disminució1 2a 116.515 29,3% Teresa Riera
2004
4 / 8
Augment2 2a 185.623 39,5% Francesc Antich
2008
4 / 8
±0 1a 209.451 44,2% Antoni Garcias
2011
3 / 8
Disminució1 2a 126.512 28,9% Pablo Martín
2015
2 / 8
Disminució1 3a 88.635 18,3% Ramón Socías
2016
2 / 8
±0 3a 93.363 20,1% Pere Joan Pons
2019
3 / 8
Augment1 1a 136.358 26,34% Pere Joan Pons

Símbols[modifica]

Com és habitual en les organitzacions socialistes, utilitzen dues banderes principals: una en gran part vermella amb el nom i l'emblema en blanc, i una blanca amb el logotip.

Secretaris generals[modifica]

Candidats a la presidència del Govern Balear[modifica]

Altres líders destacats[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]