Jaume Garcia i Obrador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Garcia i Obrador

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1939 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Regidor de l'Ajuntament de Palma
President de la Diputació de Balears
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósindicalista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Jaume Garcia i Obrador (Palma 1894-4 d'agost de 1939) fou un dirigent socialista mallorquí.[1][2]

Treballava com a electricista, era membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l'escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s'oposà al verguisme (1922-23). El 1920 va contreure matrimoni civil amb Francisca José Ribas.[3] El 1922 fou vicepresident de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l'Agrupació Socialista de Palma, amb 29 anys. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-1930). El 14 d'abril de 1931 es feu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Illes Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l'octubre del 1931, partidari de donar per acabada l'aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent. Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l'oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí de 1935 a 1936 i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36). Fou president de la Diputació Provincial de Balears el 1936, càrrec que ocupava durant l'inici de la Guerra civil espanyola. Restà amagat durant tota la guerra, però finalment fou delatat i assassinat.[4] És Fill Predilecte de l'illa de Mallorca[5] des del setembre de 2007.[6]

Referències[modifica]

  1. Comas A., Huguet J., Santana M. Història de la UGT a les Illes Balears.Ed. Documenta Balear. 2004. ISBN 84-95694-77-8
  2. «Jaume Garcia i Obrador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Garcia Obrador, Jaume «Casamiento civil». El Obrero Balear, nº 941, 19-03-1920, pàg. 4.
  4. «Garcia i Obrador, Jaume», Biografies, Memoria de les Illes, s.d.
  5. «Jaume Garcias Obrador», col·lecció de documents biogràfics
  6. Suárez Salvà, Manel «Jaume Garcias Obrador, fill predilecte de Mallorca i criminal». Diari de Balears. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 4 juliol 2014].