Consell Insular de Menorca

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióConsell Insular de Menorca
Coat of Arms of Minorca.svg
Cime.jpg
Seu principal del Consell Insular de Menorca, a la Plaça de la Biosfera (Maó) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusconsell insular Menorca
administració pública Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació19 abril 1979
Governança corporativa
Seu 
PresidentaSusana Mora Humbert
Empleats394 (2015)
Indicador econòmic
Pressupost118 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcime.cat Modifica el valor a Wikidata

El Consell Insular de Menorca o, abreujadament, Consell de Menorca o CIMe és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Menorca. Va ser creat l'any 1978 arran de l'aprovació del règim de Consells Insulars, amparant-se en l'article 141.4 de la Constitució Espanyola de 1978[1] i instituït oficialment segons el que acorda l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983.[2] Està regulat per la Llei 8/2000, de 27 d'octubre de Consells Insulars.[3]

La institució exerceix, segons les competències, un poder legislatiu (Ple del Consell) i executiu. El ple es compon de 13 diputats, d'acord amb el percentatge de vots que obté cada formació política en les eleccions directes al Consell. Aquest darrer fet és un canvi introduït a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en vigor des de l'1 de març de 2007. Abans, i amb l'Estatut de 1983, els consellers sortien elegits de la votació a la circumscripció de Menorca a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Aquest ple s'encarrega d'aprovar les tasques i triar el president de la institució.

L'actual presidenta del Consell és Susana Mora Humbert des de l'any 2017.

Regulació[modifica]

El consell insular es regeix pel que estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007, desenvolupat en aquest punt per la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars. El seu règim de finançament està regulat a la Llei 2/2002, de 3 d'abril, de sistema de finançament definitiu dels consells insulars.

Igualment, el consell insular ha dictat un reglament orgànic propi en el qual es defineixen els òrgans que els integren i les funcions que desenvolupen.

Elecció[modifica]

L'elecció dels membres del Consell Insular de Menorca es regeix per tres lleis:[4]

El Consell de Menorca es compon de 13 consellers que són elegits per circumscripció insular única. La legislatura té una durada de quatre anys i la seva elecció es produeix, sota convocatòria del President de les Illes Balears, simultàniament amb la resta de Consells Insulars i la de les eleccions municipals. Habitualment també coincideixen amb les eleccions al Parlament de les Illes Balears.

No poden ser elegides aquelles persones que la LOREG contempla, així com tampoc els següents casos:

  • Els ministres i els secretaris d'Estat del Govern de l'Estat.
  • El síndic de greuges, els membres de la Sindicatura de Comptes i els membres del Consell Consultiu.
  • El president del Consell Econòmic i Social i el del Consell Audiovisual.
  • Els parlamentaris de les assemblees legislatives d'altres comunitats autònomes.
  • Els presidents, els membres del Consell de Govern i els alts càrrecs d'altres comunitats autònomes.
  • Els qui exerceixin funcions o càrrecs conferits i remunerats per estats estrangers.
  • El director general de l'ens públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i els directors de les societats que en depenen, com també la resta de directors dels mitjans públics de comunicació de les Illes Balears.
  • Els senadors elegits en representació de la comunitat autònoma. 

Política i govern[modifica]

Presidents i presidentes electes (1979-2019)[modifica]

Legislatura Període President o presidenta Partit polític Govern
I 1979 - 1983 Francesc Tutzó Bennàsar
Logo UCD.svg
II 1983 - 1987 Tirso Pons Pons
Logotipo del PSOE.svg
III 1987 - 1991 Tirso Pons Pons
Logotipo del PSOE.svg
IV 1991 - 1995 Albert Moragues Gomila (1991)
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE i PSM
Joan Huguet Rotger (1991 - 1995)1
Logo PP 2019.png
Govern PP i 1 no adscrit
V 1995 - 1999 Joan Huguet Rotger (juliol 1995)
Logo PP 2019.png
Majoria absoluta
Cristòfol Triay Humbert (1995 - 1999)2
VI 1999 - 2003 Joana Maria Barceló Martí
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE, PSM i EM
VII 2003 - 2007 Joana Maria Barceló Martí
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE i PSM
VIII 2007 - 2011 Joana Maria Barceló Martí (2007 - 2008)
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE i PSM
Marc Pons Pons (2008 - 2011)3
IX 2011 - 2015 Santiago Tadeo Florit
Logo PP 2019.png
Majoria absoluta
X 2015 - 2019 Maite Salord Ripoll (2015 - 2017)
MÉS per Menorca logo.svg
Govern PSOE, MÉS i Podem
Susana Mora Humbert (2017 - 2019)4
Logotipo del PSOE.svg
XI 2019 - 2023 Susana Mora Humbert
Logotipo del PSOE.svg
Govern PSOE, MÉS i Podem
Observacions
(1) El setembre de 1991, prosperà la moció de censura presentada pel Partit Popular, amb 7 vots a favor (6 del PP i 1 del PSOE). S'obrí un capítol de transfuguisme, protagonitzat pel conseller socialista Jaume Peralta, el qual va trair al seu partit. Fou investit president el candidat popular, Joan Huguet Rotger.
(2) El 27 de juliol de 1995, el president electe, Joan Huguet Rotger, és elegit president de la Mesa del Parlament de les Illes Balears. Fou substituït per Cristòfol Triay Humbert, qui comptava amb una trajectòria política densa, essent alcalde d'Alaior (1979-1983) i conseller de Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears (1991-1995), entre altres càrrecs.
(3) El 12 de setembre de 2008 es produeix la renúncia de la presidenta, Joana Maria Barceló Martí, amb motiu de la seva designació com a nova portaveu i Consellera de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears. Fou substituïda pel vicepresident primer i Conseller d'Ordenació de Territori i Habitatge, Marc Pons Pons.
(4) El 7 de juliol de 2017 en sessió extraordinària, prengué possessió del càrrec de presidenta, la socialista Susana Mora Humbert, que fins al moment ocupava el càrrec de Vicepresidenta primera i Consellera d'Ordenació del Territori i Turisme. Agafà el relleu de Maite Salord Ripoll, fruit de l'acord de governabilitat signat el 2015 entre PSOE, Més per Menorca i Podem, on s'acordava la presidència compartida durant dos anys entre MÉS i PSOE.

Membres del Ple i organigrama del Consell Executiu XI legislatura (2019-2023)[modifica]

Conseller Càrrec Partit polític Direccions Insulars adscrites
Membres de l'equip de govern
Susana Mora Humbert Presidenta i consellera de Promoció Turística
Logotipo del PSOE.svg
- Presidència

- Comunicació

- Promoció turística i Fons Europeus

Miquel Àngel Maria Ballester Vicepresident primer i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports
MÉS per Menorca logo.svg
- Educació, Joventut i Esports

- Cultura i Patrimoni

Cristina Gómez Estévez Vicepresidenta segona i consellera d'Ocupació, Habitatge i Cooperació Local
Captura de pantalla 2022-09-05 a las 18.50.57.png
- Ocupació, Innovació i Cooperació local

- Habitatge, Participació ciutadana i Voluntariat

Josep Pastrana Huguet Conseller d'Economia i Territori
Logotipo del PSOE.svg
- Economia

- Ordenació territorial

- Ordenació turística

Noemí Gomila Carretero Consellera de Serveis Generals (2)
Logotipo del PSOE.svg
- Serveis Generals
Bàrbara Torrent Bagur Consellera de Benestar Social
Logotipo del PSOE.svg
- Atenció Social

- Gent Gran, Dependència i Diversitat funcional

Josep Juaneda Mercadal Conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera (3)
MÉS per Menorca logo.svg
- Medi Ambient

- Reserva de la Biosfera

- Projectes Sostenibles

Montse Morlà Subirats Consellera de Mobilitat (4)
MÉS per Menorca logo.svg
- Transports

- Carreteres

Membres de l'oposició
Misericòrdia Sugrañes Barrenys Consellera a l'oposició i portaveu del grup popular
Logo PP 2019.png
Carlos Salgado Saborido Conseller a l'oposició
Logo PP 2019.png
Carmen Reynés Calvache Consellera a l'oposició
Logo PP 2019.png
Adolfo Vilafranca Florit Conseller a l'oposició
Logo PP 2019.png
Eugenio Ayuso Fernández Conseller a l'oposició i portaveu del grup ciutadans (1)
Captura de pantalla 2022-09-03 a las 15.45.34.png
Observacions
(1) El 16 de setembre de 2019, en sessió ordinària, renuncia al càrrec de conseller i portaveu del grup Ciutadans, el Sr. José Felipe Negrete Caballero. Fou substituit pel número tres de la llista electoral, el Sr. Eugenio Ayuso Fernández. Prengué possessió del càrrec el 20 de gener de 2020.
(2) L'11 de febrer de 2021 es produeix la renúncia del conseller d'Economia i Territori, el Sr. Miquel Company Pons, amb motiu de la seva designació com a conseller de Fons Europeus, Cultura i Universitat del Govern de les Illes Balears. Fou substituït per la Sra. Noemí Gomila Carretero. Després de la remodelació de l'equip de govern, fou nomenada nova consellera de Serveis Generals i el socialista, el Sr. Josep Pastrana Huguet, nou titular de la Conselleria d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca.
(3) El 30 de juny de 2021, en sessió extraordinària, es fa efectiva la renúncia de la vicepresidenta primera i consellera de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, la Sra. Maite Salord Ripoll. Fou substituïda pel Director Insular d'Educació, Joventut i Esports, el Sr. Josep Juaneda Mercadal. D'altra banda, fou nomenat nou vicepresident primer del Consell Insular de Menorca el conseller d'Educació, Cultura, Joventut i Esports, el Sr. Miquel Àngel Maria Ballester.
(4) El 24 de juny de 2022, es produeix la renúncia per motius personals de la consellera de Mobilitat, la Sra. Francesca Gomis Luis. Fou substituïda per la número 9 de la llista electoral, l'exalcaldessa de Sant Lluís (2015-2019), la Sra. Montse Morlà Subirats. Prengué possessió del càrrec el 18 de juliol en sessió ordinària.

Organismes autònoms[modifica]

El Consell de Menorca es compon també dels següents organismes:[5]

  • Institut Menorquí d'Estudis (IME) 
  • Consell Econòmic i Social de Menorca (CESM)
  • Institut de la Joventut de Menorca (INJOVE)
  • Consorci Sociosanitari de Menorca 
  • Consorci de Residus i Energia de Menorca 
  • Consorci per a la Protecció de la Legalitat Urbanística en sòl rústic de l'illa de Menorca
  • Fundació Destí Menorca

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Article 141.4 de la Constitució Espanyola de 1978» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 29-12-1978. [Consulta: 1r novembre 2015].
  2. «Ley Orgánica 2/1983, de 25 de febrero, de Estatuto de Autonomía para las islas Baleares.» (en castellà). Boletín Oficial del Estado, 01-03-1983. [Consulta: 2 novembre 2015].
  3. «Llei 8/2000, de 27 d'octubre de Consells Insulars.». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 2 octubre del 2010. [Consulta: 1r novembre 2015].
  4. «Llei 7/2009, d'11 de desembre, Electoral dels Consells Insulars». Butlletí Oficial de les Illes Balears, 22-12-2009. [Consulta: 2 novembre 2015].
  5. «Portal de Transparència del CIMe». [Consulta: 2 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]