Gent per Formentera
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | GxF  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | progressisme, ecologisme, insularisme, feminisme | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Coalició d'Organitzacions Progressistes de Formentera | ||||
| Creació | 21 d'octubre de 2006 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Formentera | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Carlos Abril | ||||
| Consellers al Consell Insular de Formentera | 6 / 17 | ||||
| Altres | |||||
| Color | Magenta | ||||
| Lloc web | http://www.gentxformentera.cat/ | ||||
  | |||||
.png)
Gent per Formentera (GxF) és una agrupació política formenterera que aparegué per concórrer a les eleccions, tant municipals com al Consell de Formentera, a més d'optar al Parlament de les Illes Balears.
És un partit polític d'ideologia progressista i insularista, establint com a prioritat la defensa de les necessitats específiques de l'illa.
A les eleccions a l'ajuntament del 2007, Gent per Formentera va ser la força més votada, aconseguint 1134 vots i 5 regidors.[1] Aquest resultat, i un pacte amb els 2 regidors del PSOE,[2] dugueren Jaume Ferrer Ribas (GxF) a la batlia.
En constituir-se el Consell de Formentera, el 10 de juliol de 2007, Gent per Formentera (amb el suport del PSOE) n'assumí el govern i Jaume Ferrer en fou elegit president. Gent per Formentera repetiria victòria a les eleccions del 22 de maig del 2011, amb 1666 vots i 6 consellers,[3] formant govern en minoria i reeditant el pacte amb el PSOE 6 mesos després.
A les eleccions del 24 de maig del 2015, GxF aconseguí la majoria absoluta, amb 1817 vots i 9 consellers,[4] repetint govern al Consell de Formentera.
Amb les eleccions del 26 de maig del 2019, GxF va perdre tres escons, aconseguint uns resultats de 1398 vots i 6 consellers, repetint de nou govern al Consell de Formentera gràcies a una coalició amb el PSIB, dividint-se el període de presidència entre els dos partits.[5]
L'abril de 2023 van arribar a un acord amb el PSIB per a fer una candidatura unitària a les eleccions de 2023 amb l'objectiu de tenir més possibilitats que l'únic diputat que tenen al parlament fos per a ells i no per a la dreta.[6]
Resultats electorals
[modifica]| Elecció | Vots | % | Consellers | +/– | Candidat | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2007 | 1.134 | 32,78 | 5 / 13 |
Nou | Jaume Ferrer Ribas | Coalició |
| 2011 | 1.662 | 44,04 | 6 / 13 |
 1
|
Jaume Ferrer Ribas | Coalició |
| 2015 | 1.817 | 49,75 | 9 / 17 |
3
|
Jaume Ferrer Ribas | Majoria |
| 2019 | 1.398 | 35.50 | 6 / 17 |
 3
|
Alejandra Ferrer Kirschbaum | Coalició |
Referències
[modifica]- ↑ «Resultats eleccions 2007». ARA. [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ «Gent per Formentera y PSOE dan por "seguro" su pacto de gobierno». Diario de Mallorca, 06-06-2007 [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ «Eleccions municipals 2011». ARA [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ «Eleccions municipals 2015». ARA [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ «GxF i PSOE pacten un Govern de coalició al Consell», 14-06-2019. [Consulta: 25 juliol 2021].
- ↑ «L'esquerra apaga la crisi a Formentera i es presentarà unida a les eleccions». [Consulta: 16 abril 2023].