Francesc Obrador Moratinos
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 febrer 1942 (82 anys) La Soledat (Mallorca) |
1r President Consell Econòmic i Social de les Illes Balears | |
juliol 2001 – setembre 2006 | |
Director general formació professional | |
1999 – juliol 2001 Membre del gabinet: Govern de les Illes Balears 1999-2003 Nomenat per: Eberhard Grosske Fiol | |
Diputat al Parlament de les Illes Balears | |
té el rol: portaveu 19 juny 1991 – 4 abril 1995 Legislatura: tercera legislatura de les Illes Balears Circumscripció electoral: Mallorca | |
Alcalde de Calvià | |
23 maig 1983 – 25 maig 1991 – Margarita Nájera Aranzábal → | |
Conseller insular de Mallorca | |
1979 – 1983 | |
Secretari general UGT Balears | |
1977 – 1990 | |
Activitat | |
Ocupació | polític, sindicalista |
Partit | Partit Socialista de les Illes (1976–) Partit Comunista d'Espanya Partit Socialista Obrer Espanyol |
Membre de | |
Premis | |
|
Francesc Obrador Moratinos (Palma, 8 de febrer de 1942)[1] és un polític mallorquí del PSIB-PSOE.
Biografia
[modifica]Nascut a la Soledat, barriada obrera i popular de Palma, cursà estudis eclesiàstics al seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i el 1968 s'ordenà capellà. El 1957 fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), el 1966 inicià la seva militància sindical i el 1968 entrà a Comissions Obreres. El 1969 ingressà a Bandera Roja i en fou membre del Comitè Nacional. El mateix any participà en la fundació de Cristians pel Socialisme. Milità en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i fou dirigent local de la Unió Sindical Obrera (USO) però l'abandonà per fundar, amb altres, el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual n'encapçalà la llista a les eleccions generals espanyoles de 1977.[2]
En el terreny sindical, fou secretari a les Illes Balears de la Unió de Tècnics i Treballadors. Fundà l'Associació Sindical de Treballadors de l'Hostaleria (ASTH), en la qual milità, i fou secretari general de la UGT Balears del 1977 al 1990.
Fou conseller del Consell Insular de Mallorca (1979-1983) i batle de Calvià dues legislatures (1983-1987 i 1987-1991).[3] construí escoles, instal·lacions esportives i les bases i infraestructures per a desenvolupar el municipi, però va rebre el Premi Ciment del Grup d'Ornitologia Balear (GOB)[4] per la seva considerable falta de planificació i previsió, causant disfuncions en el medi ambient.[5]
Posteriorment candidat a la presidència del Govern Balear pel PSIB a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Va perdre les eleccions davant Gabriel Cañellas i es va convertir en líder de l'oposició al Parlament Balear i portaveu parlamentari dels socialistes.[6]
Durant el Govern del Pacte de Progrés, fou director general de Formació del Govern Balear (1999- juliol de 2001) i cessà en aquest càrrec per passar a ser President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (juliol de 2001-setembre de 2006).[7] El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.
Referències
[modifica]- ↑ 1942 a ixent.org
- ↑ Baleares: un sacerdote y una misionera, en las listas electorales, El País, 8 de maig de 1977
- ↑ «Las raíces de la Agrupación». Agrupació Socialista de Calvià, 2009. Arxivat de l'original el 2009-08-04. [Consulta: 18 juny 2015].
- ↑ Macià Blázquez Salom. «Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa / GOB». Alianza para un mundo responsable, plural y solidario.
- ↑ N. Togores. «Calvià, estrella y víctima de la balearización». Editorial Prensa Ibérica.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Diputats electes al Parlament Balear, 1991-1995». Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 18 juny 2015].
- ↑ «Comunidad Autónoma Illes Balears». Boletín oficial del estado, 2001.
- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 12.
- Persones vives
- Religiosos palmesans contemporanis
- Alcaldes mallorquins
- Militants del Partit Socialista de les Illes Balears
- Premis Ramon Llull 2007
- Militants balears de la UGT
- Sindicalistes palmesans
- Polítics calvianers
- Consellers electes del Consell de Mallorca
- Socialistes palmesans
- Polítics palmesans contemporanis
- Naixements del 1942