Eberhard Grosske Fiol
Eberhard Grosske Fiol (Palma, 1955) és un historiador i polític mallorquí, diputat al Parlament de les Illes Balears en la IV i V Legislatures.
Biografia[modifica]
A la fi dels anys 1970 va militar al Partit Socialista de Mallorca, on va arribar a ser membre del secretariat. Posteriorment va ingressar en el Partit Comunista de les Illes Balears, que es va integrar en Esquerra Unida en 1996. De 1990 a 1998 va ser el secretari general del Partit Comunista de les Illes Balears i entre 1991 i 2002 va ser el coordinador general d'Esquerra Unida en les Balears.
Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995 i 1999. Entre el 1999 i el 2002, fou conseller de Treball i Formació del Govern Balear presidit per Francesc Antich, en el que s'anomenà Pacte de Progrés. Fou substituït per Miquel Rosselló fins al final de la legislatura (2003) per presentar-se com a cap de llista d'Esquerra Unida-Els Verds en les eleccions a l'Ajuntament de Palma, en les quals la candidatura va obtenir tres regidors, dos d'ells d'EU.
En les eleccions municipals de 2007 va tornar a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Palma, aquesta vegada pel Bloc per Palma, coalició electoral formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Esquerra Unida-Els Verds i Esquerra Republicana de les Illes Balears. La coalició va aconseguir dos representants, Nanda Ramon (PSM-EN) i el mateix Grosske, entrant a formar part del govern municipal de coalició amb el PSOE i Unió Mallorquina, amb Aina Calvo (PSIB-PSOE) d'alcaldessa. Des de llavors ha estat segon tinent d'alcalde i regidor de la regidoria de Benestar Social, Participació Ciutadana i Cultura, a més de ser portaveu del grup municipal del Bloc.
Al novembre de 2008 va ser el candidat de l'anomenat sector llamazarista a coordinador general d'Esquerra Unida, en el marc de la IX Assemblea del partit, que va finalitzar sense triar successor de Gaspar Llamazares.[1] Davant la falta de suports per part de la Nacional II, els llamazaristas van decidir finalment no concórrer a la posterior votació del Consell Polític i Grosske va renunciar a presentar la seva candidatura. El Consell va escollir finalment Cayo Lara.[2] No obstant això fou designat responsable de la Secretaria de Política Municipal del partit.[3]
Després de les eleccions municipals, Grosske i el seu partit es van quedar sense representació parlamentària per no haver aconseguit el mínim requerit (5%). Malgrat l'anunci de la seva incorporació a Izquierda Abierta en el si d'IU, finalment va abandonar aquesta formació per desavinences d'organització i funcionament.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Romero, Juanma «Izquierda Unida cierra en falso su asamblea». Público, 17-11-2008 [Consulta: 1r maig 2015].
- ↑ M. Morales. «Grosske retiró ayer su candidatura para favorecer que Lara sea el nuevo líder de IU». Diario de Mallorca, 15-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-18. [Consulta: 7 juliol 2015].
- ↑ «Cayo Lara, nuevo coordinador general de Izquierda Unida». RTVE, 14-12-2008.
- ↑ «Grosske abandona Izquierda Abierta por 'problemas de democracia interna'». El Mundo. 22 d'octubre de 2012.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eberhard Grosske Fiol |
- Eberhard Grosske. «Bloc personal». Arxivat de l'original el 13 d’abril 2013. [Consulta: 28 maig 2022].
- «Currículum polític al web d'EU-EV de Palma». Arxivat de l'original el 4 de juny 2004. [Consulta: 28 maig 2022].
- «Bloc per Palma». Arxivat de l'original el 11 de gener 2013. [Consulta: 28 maig 2022].