Ramón Lamoneda Fernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamón Lamoneda Fernández
Biografia
Naixement9 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Begíjar (Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
8 maig 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Granada
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
7 desembre 1933 – 22 desembre 1933
Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
4 desembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: Granada
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSindicalista, polític i tipògraf Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ramón Lamoneda Fernández (Begíjar, Jaén, 9 de juny de 1892 - Ciutat de Mèxic, 27 de febrer de 1971) fou un polític socialista andalús.

Als dotze anys es va traslladar amb la seva família a Madrid on va treballar de tipògraf, afiliant-se a les Joventuts Socialistes i posteriorment al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Unió General de Treballadors (UGT). Va desenvolupar una intensa labor sindical en la Federació d'Arts Gràfiques. Va pertànyer a la facció tercerista del PSOE, els partidaris que el partit adoptés les 21 Condicions i s'adherís a la Internacional Comunista.

Davant l'oposició de la direcció i de la majoria de la militància (que inicialment s'havia mostrat partidària d'ingressar en la Komintern), els terceristes, entre els quals es trobava Lamoneda, es van escindir, creant el 13 d'abril de 1921 el Partit Comunista Obrer Espanyol. El PCOE confluiria poc després amb una escissió socialista anterior, el Partit Comunista Espanyol, en el Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Lamoneda va tornar durant la Segona República al PSOE. Pertanyent primer al corrent caballerista del partit, va passar després a la centrista encapçalada per Indalecio Prieto. Va ser diputat a Corts per Granada a les eleccions generals espanyoles de 1933 i de 1936 (havia estat triat també a Madrid capital, però va triar representar a Granada)[1] secretari del grup parlamentari socialista en aquesta legislatura i, des de principis de 1936, secretari general del PSOE (va ser l'últim secretari general del PSOE escollit a Espanya fins a la mort de Franco).

Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Mèxic. Pertanyent a la facció negrinista del PSOE, va ser expulsat del partit en 1946 juntament amb els partidaris de Negrín (en el XXXVII Congrés del PSOE va ser readmès a la disciplina del partit amb tots els efectes juntament amb 36 militants més, encapçalats per Juan Negrín). El 1951 va ocupar la secretaria general de la Unió Socialista Espanyola, grup que encapçalat per Álvarez del Vayo es va incorporar al Front Espanyol d'Alliberament Nacional en 1964.

La readmissió es va completar amb el lliurament de carnets en l'acte celebrat el 24 d'octubre de 2009 a la seu del PSOE en Madrid rebent el carnet d'afiliat de mans de Alfonso Guerra i Leire Pajín (Secretària d'Organització), per delegació dels fills, Miguel Ull Laita (un dels promotors de la proposta de Resolució al 37 Congrés Federal) que posteriorment, el 12 de desembre de 2009 l'hi va lliurar als seus fills Ramón i Marxina en un acte celebrat en l'Agrupació del PSOE a Ciutat de Mèxic En aquest mateix acte li fou entregat el carnet a la néta de Ramón González Peña, també expulsat i readmès, llavors President del PSOE, Concepción Ramos González.[2][3]

Referències[modifica]

  1. Fitxa de Ramón Lamoneda al web del Congrés dels Diputats
  2. El compañero Negrín: els militants readmesos foren Juan Negrín López, Julio Álvarez del Vayo, Ramón Lamoneda Fernández, Ramón González Peña, Jerónimo Bugeda Muñoz, Juan Simeón Vidarte, Julia Álvarez Resano, Matilde de la Torre, Edmundo Lorenzo, Antonio Pasagali, Ángel Galarza, Vicente Sarmiento García, Mariano Moreno Mateo, Miguel Amilibia Matximbarrena, Nicolás Jiménez Molina, Veneranda García Manzano, Adrián García, Leandro Pizarro, José Rodríguez Vega, Antonio Huerta, Gabriel Morón, Vidal Rebora, Suárez Guillen, Carlos Abad, José Moreno Remacha, César Rodríguez González, Amaro del Rosal, Modesto Moyro, Juan Bautista Alvarado, Saturnino Gimeno, Matilde Cantos, Max Aub, Juan Pablo García, Jesús Ibáñez, Jesús Vallina i Felipe García.
  3. Negrín y 35 viejos militantes socialistas, per Ángel Viñas, El País, 8 de juliol de 2008.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]