Saqueig d'Andratx (1578)
Guerres Habsburg-Otomanes  | |||
|---|---|---|---|
 Vista de la vila d'Andratx | |||
| Tipus | saqueig i slave raid (en)  | ||
| Data | 2 d'agost de 1578 | ||
| Lloc | Andratx (Mallorca) | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
Ràtzies otomanes a viles del Regne de Mallorca | |
|---|---|
Andratx 1519 · Andratx 1531 · Santanyí 1531 · Pollença 1531 · Maó 1535 · Eivissa 1536 · Eivissa 1538 · Sóller 1542 · Banyalbufar 1542 · Santa Eulària 1543 · Eivissa 1543 · Estellencs 1546 · Banyalbufar 1546 · Santanyí 1546 · Pollença 1550 · Alcúdia 1551 · Valldemossa 1552 · Andratx 1553 · Ciutadella 1558 · Sóller 1561 · Santanyí 1571 · Andratx 1578 · Eivissa 1578 · Eivissa 1614 · Santa Eulària 1620 · Andratx 1643 | |
El saqueig d'Andratx fou un atac de corsaris otomans capitanejats per Hassan el Venecià, bei d'Alger, contra la població mallorquina d'Andratx, que tengué lloc dia 2 d'agost de 1578, el dia de la Mare de Déu dels Àngels, essent rei Felip II. Els corsaris aconseguiren saquejar la vila, però els andritxols es refugiaren a la torre i molt pocs foren capturats.
Els fets són commemorats cada any a les festes de la Mare de Déu dels Àngels, amb una sèrie d'actes i celebracions a la vila d'Andratx i un simulacre històric de Moros i Cristians que se celebra a Sant Elm (malgrat que el desembarcament es produí al Port d'Andratx).
Antecedents[modifica]
La monarquia Hispànica havia culminat la conquesta de la Península Ibèrica amb la Conquesta de Granada el 1492, que havia continuat la seva expansió al sud conquerint Massalquevir, Orà, Bugia i Trípoli. Aquesta expansió col·lidí amb l'Imperi Otomà, que també havia dirigit els seus interessos en la Barbaria, i el 1516 havia capturat Alger.[1] L'imperi otomà estengué la pràctica del cors per la Mediterrània Occidental amb la intenció d'atacar els punts claus per la navegació de la Mar Balear en la seva guerra contra la Monarquia Hispànica, però també per aterrir la població i imposar la sensació que eren els senyors de la Mediterrània. A mitjan segle xvi, la mar Mediterrània havia esdevengut un centre de lluita entre els dos grans sobirans del moment: Carles V i Solimà el Magnífic.
Andratx fou la vila mallorquina més castigada pels atacs dels corsaris moriscs. Ja al segle xv, abans de la influència de l'imperi otomà, havia rebut diversos atacs de pirates berberescos.[2] Posteriorment, ja sota les ordes de la Sublim Porta, els andritxols havien patit ràtzies el 1519, el 1531, el 1553 i el 1555.[3]
La ràtzia[modifica]
El 2 d'agost de 1578, un estol de 24 galeres i galiotes amb 1200 corsaris arribaren al Port de la Grua (indret no identificat, però amb tota seguretat situat dins el Port d'Andratx) dues hores abans de la sortida del sol. Guiats per una sèrie de renegats mallorquins, i principalment per l'andritxol Baltasar Bas, de malnom «Colles», estaven informats que la vila seria buida d'homes en edat d'armes, perquè era dissabte i molts eren a la ciutat a vendre al mercat; tampoc no hi era el capità d'Andratx, Francesc Desmàs. Potser per aquest motiu mateix els guardes de la costa no els veieren, i no pogueren avisar els vilatans amb prou antelació.[4][5]
Els turcs arribaren a la vila, i els andritxols abandonaren les llars i es replegaren a la torre de l'església[6] (o a la torre de la vila), fortificada anys enrere després de les incursions patides. Els corsaris començaren a saquejar tota la vila, però els de la torre, disparant-los insistentment amb esmerils i escopetes, els feren gran dany i els forçaren a retirar-se al Torrentó. A la fi, per una negligència es pegà foc a la torre; els moros se'n temeren i reprengueren el saqueig i el pillatge, fent 25 captius.[4][5]
,_fa%C3%A7ana_oest.jpg)
De tornada cap als vaixells, l'arribada d'arcabussers i la cavalleria a la vila els tallà la retirada,[7] i els andritxols aconseguiren capturar 13 corsaris.[5]
Conseqüències[modifica]
Després de l'atac, els corsaris es dirigiren cap a Eivissa, on atacaren la vila d'Eivissa i saquejaren el barri de la Marina capturant 120 captius.[8][9]
El balanç de l'assalt a Andratx fou de 25 andritxols capturats pels corsaris, els quals, al seu torn, patiren 23 baixes: 10 morts i 13 captius.[4][5]
Com a resultat de les nombroses incursions pirates que patia l'illa, entre les quals aquesta d'Andratx, el virrei de Mallorca resolgué la construcció de tot un sistema de torres de guaita, entre les quals la torre de la Mola del Port, que jugà un paper important en l'atac de 1643.
Referències[modifica]
- ↑ Seguí Beltran, 2018, p. 10-19.
- ↑ Mut, 1841, p. 345.
- ↑ Seguí Beltran, 2018, p. 865.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Binimelis, 2016, p. 582-583.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Mut, 1841.
- ↑ Colomar Ferrer, 2016, p. 85.
- ↑ Colomar Ferrer, 2016, p. 216.
- ↑ Colomar Ferrer, 2016, p. 206.
- ↑ Seguí Beltran, 2018, p. 1173.
Bibliografia[modifica]
- Binimelis, Joan Baptista. Edició a cura de Juli Moll i Gómez de la Tía. Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles. Publicacions de la Universitat de València, 2014.
- Colomar Ferrer, Santiago. Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments de corsaris nord-africans a Catalunya, València i Balears (1571-1650) (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2016.
- Mut, Vicenç. Edició de Joaquim Maria Bover. Historia general del reino de Mallorca. Vol. III. Imprenta de D. Juan Guasp, 1841, p. 576-578.
- Seguí Beltran, Andreu. ¿Unas islas asediadas? La defensa de las Baleares (1480-1620) (Tesi: Doctorat). Universitat Pompeu Fabra, 2018.